Natxo Morera: «Quan programo la música de Fires ja sé que em cauran pals»

Natural de Barcelona però afincat a Girona des dels set anys, Natxo Morera és l’encarregat de programar les Fires de Sant Narcís de Girona des d’en fa disset. És funcionari de l’àrea de cultura de l’Ajuntament i llicenciat en Traducció (ha fet treballs per a Ara Llibres i Laertes). El rugbi és l’altra seva gran passió al costat de la música, els llibres i la cultura popular. S’hi va enganxar durant una estada a Gal·les que li va canviar la vida i el va practicar al GEiEG, amb qui encara participa amb els veterans.

Hi ha gent que sense necessitat de dur una capa té poders com els superherois. Natxo Morera és un d’aquests, no cal assemblar-se a Batman o a Superman. El seu poder és, des de fa gairebé dues dècades, programar les activitats de les Fires de Sant Narcís que comencen avui. I ja se sap, que per a gustos, colors, «i mai ningú no està content». A Morera li han demanat de tot, «des de David Bisbal i gent d’Operación Triunfo a Oques Grasses, que ja ha passat pantalla dels concerts gratuïts de festa major» per dur a les barraques de la Copa, però ell defensa un criteri a partir de l’interès públic. Òbviament les Fires són més que la música, que els balls a l’envelat que es recupera aquest any o que els recitals al Parc del Migdia. Però del pressupost de 800.000 euros que tenen les festes, i això ho inclou tot, també temes organitzatius i de seguretat, uns 300.000 es destinen a aquest apartat.

Abans d’entrar a l’Ajuntament, Natxo Morera ja havia format part de la comissió de la Copa gràcies a la seva relació amb els Diables de l’Onyar. En aquells temps es dedicava al món de la música, treballant a La Clau Produccions, una oficina de management que duia Love of Lesbian, Banda Bassotti, Betagarri... i més tard fent de road-manager (l’encarregat de vetllar pels aspectes logístics de les gires, amb Obrint Pas), o treballant a l’Auditori, «i ja ajudava en Jaume Cruset en temes de música a la programació de Fires». A partir de 2008, quan va entrar a l’Ajuntament, va assumir ell la programació de concerts i quan Cruset es va jubilar va agafar tot el projecte de les festes de Sant Narcís: «ho porto tot, des de la cultura popular, als actes de carrer, el pregó, el castell de focs...». Li venen a sobre deu intensos dies. Potser això explica que quan s’acabin, no el busquin durant una setmana «de balneari» per rebaixar les pulsacions.

Morera coneix el sector «des de dins» i això fa que tingui bona entrada entre molts grups i managers, «un cert avantatge a l’hora de programar». Hi té «amics, coneguts i saludats». També li juga a favor que les Fires siguin a finals d’octubre, l’útima gran festa major, perquè les agendes dels grups no estan tan plenes com a l’agost. «Les Fires, pels músics, tenen una infrastructura de festival i hi ha molts grups a qui els interessa venir a tancar gira o a estrenar coses». Però tornem al seu poder, el de programar. Morera admet que «mai ningú no està content, jo tampoc ho estava quan era jove», i defensa un criteri «a partir dels recursos que tenim». Té clar que, per definició, «la gent vol grups mainstream súper coneguts i ja intentem fer això, però una programació pública no pot quedar-se només aquí, has de donar suport a propostes emergents, locals i de gènere, ara hi ha propostes femenines molt potents». Avui, per exemple, a la Copa hi ha Lia Kali, «que té quatre milions d’oients mensuals a Spotify. Oques Grasses, el grup més potent de Catalunya, igual en té 800.000». Per tant, la programació ha de tenir propostes locals, emergents, del país «i si podem, alguna aposta estatal i alguna d’internacional».

Motiu d'orgull

Aquest any porta Doctor Prats i la Fúmiga, l’anterior The Tyets i Figa Flawas «però no podem basar tota la programació només en això, hem de fer que la gent descobreixi grups. La Ludwig Band al seu moment va tocar al parc del migdia, va ser un concertàs, i ha fet el pas per fer a la Copa l’espectacle amb la big band que només faran en cinc espais». A barraques Morera també hi va dur Zoo quan començava, era el seu segon o tercer concert, i un dels darrers abans del comiat definitiu va ser allà: «va costar molts diners, però menys del 50% del que cobraven aleshores per un compromís, perquè els coneixia i hi tenia una relació personal. Ells em deien que sempre havia confiat en el grup». El seu motiu d’orgull és aquest, precisament, «que grups que després han explotat, com Zoo, Oques Grasses o The Tyets, haguessin passat per Fires abans de ser populars, això té valor». Ara bé, ha après a conviure amb la crítica: «quan presento la programació de Fires ja sé que em cauran pals, però hi poses pell morta. Ara, també em truca gent que et diu que és un cartell de puta mare, eclèctic. És un joc d’equilibris».

Una última reflexió sobre la música: «ha canviat molt la tipologia del públic i dels grups. Abans les bandes eren, entre cometes, mes polítiques i reivindicatives, i això es veu cada cop menys perquè la societat ha canviat. A la gent jove no li agrada la música com a la nostra generació, teníem més esperit per descobrir coses. Ara escolten un producte amb data de caducitat que avui és popular i d’aquí uns mesos ja no». Morera, quan encara no han començat les Fires de 2025, ja treballa tancant grups per a les de l’any que ve, perquè les gires es programen amb temps.

L’altra gran passió de Natxo Morera és el rugbi. De jove va viure mig any a Gal·les (allà va ser on va decidir estudiar Traducció) i s’hi va enganxar definitivament, perquè ja era un esport que l’atreia. Jugar va fer-ho amb el GEiEG, ja de retorn a Girona, i encara hi manté el vincle amb els veterans: «és un esport noble i apassionant que m’ha donat molt».

Subscriu-te per seguir llegint