Reviure, amb la distància del teatre i l'humor, la violència patida a casa

La dramaturga i actriu mexicana Conchi León debuta aquest diumenge al festival Temporada Alta amb Cachorro de León, un monòleg en què reviu, des de la distància que donen el teatre i l'humor, la violència que patir a casa durant la infància.

La sala La Planeta de Girona acollirà l'estrena a l'Estat de la peça, en què León recorre a la mirada d'una nena de quatre anys per relatar la violència que el seu pare infligia a la seva mare. Tot i que habitualment treballa amb testimonis per a crear les seves obres, en aquest cas parteix d'un episodi autobiogràfic però se'n distancia a través de l'humor: "Si no, seria una gran tragèdia".

Curiosament, diu, és d'aquest pare violent de qui ha heretat un sentit de l'humor "espectacular" que ara li serveix per relatar el que va viure i connectar amb el públic. L'humor, afirma, és "un mitjà sanador" que, al mateix temps, funciona molt bé per "donar un respir" a l'espectador tot i tractar "temes forts". "El meu és un riure molt mexicà, que et fa mal, però et fa adonar que tot ha passat", remata.

Per León, Cachorro de León és una història "molt personal" però amb què molts espectadors poden coincidir des de diferents vessants, com "la complexitat de les relacions pare-filla, la violència masclista o els personatges amb rerefons monstruós amb què alguns ens identifiquem perquè hem sentit alguna cosa trencada dins nostre".

"També és una història de resiliència", assegura una artista que considera que, encara que una infància tan dura com la seva pugui semblar "un lloc pantanós sense sortida", el teatre li ha servit per "il·luminar" el camí. "Per no perdre'm jo i, si pot ser, per il·luminar algun espectador perquè m'acompanyi", afegeix.

"El teatre és una lupa per enfocar un lloc concret que, sense saber-ho, també fa mal a un altre", afirma la mexicana.

La creadora veu l'espectacle com "la resposta" a la violència masclista: "manifestar-nos amb humor i amb un joc de ficció és la millor opció per mostrar la crua realitat".