L’artista Tere Recarens fa sentir al Bòlit el clam pels drets de la dona a l’Iran

L’assassinat de la jove Jina Mahsa Amini a mans de la policia de la moral de l’Iran l’any 2022 va ser l’espurna d’una onada de protestes sense precedents. Les reivindicacions feministes del moviment Dona Vida Llibertat, que qüestiona les bases del règim teocràtic de l’Iran, s’han anat estenent fins a esdevenir l’eix de la defensa de la democràcia. L’esperit d’aquestes mobilitzacions, passades pel sedàs de l’artista Tere Recarens, prenen fins al 8 de febrer els tres espais del Bòlit de Girona.

El Centre d’Art Contemporani de Girona enceta nova etapa, amb Oriol Fontdevila com a director en substitució d’Ingrid Guardiola, amb Dona Vida Llibertat: evolució d’una revolució, un projecte de Tere Recarens (Arbúcies, 1975) amb la curadoria d’Anahita Nassir i Carles Guerra que s'ha inaugurat aquest dissabte i que es desplega entre les seus de la Rambla, el Pou Rodó i Sant Nicolau.

Recarens es defineix com una artista interactiva, no en el sentit tecnològic sinó literalment: de les seves interaccions amb la gent se’n deriven dibuixos, paraules, fotografies, vídeos i instal·lacions. La seva és una trajectòria plena de projectes vinculats a països com Mali, Kurdistan o l’Iran amb els quals estableix vincles que converteix en material biogràfic, emocional i relacional que després trasllada a les seves obres.

L’activisme de Recarens es filtra a través de l’humor i la diversió i es concreta en un sentit de la responsabilitat més aviat lúdic, però no menys informat o compromès i que ella anomena la Terevolució.

Des de 2014 Recarens s’ha centrat en l’Iran on, com ella mateixa diu, «el que demanen les dones no és diferent del que esperen tots els altres iranians», perquè són drets bàsics i fonamentals.

El projecte que ara exposa al Bòlit reuneix una sèrie de catifes fetes per l’artista seguint la tradició persa, juntament amb els dibuixos preparatoris, vídeos enregistrats als carrers de Teheran, objectes que remeten a la cultura de l’Iran, activacions programades en col·laboració amb la ciutadania i fotografies que documenten manifestacions celebrades a Catalunya exigint un canvi en les polítiques del país.

Dues noves catifes

El Bòlit de la Rambla acull una catifa de nova producció que l’arbucienca ha anat pintant directament al terra de la sala durant les darreres setmanes. Hi recull episodis i fets de la història iraniana barrejant esdeveniments del passat i del present i convida el visitant descalçar-se i seure-hi per entrar en el discurs de la història. L’acompanya un vídeo d’entrevistes a productores i activistes culturals, membres actius de la diàspora iraniana.

Des de l’any 2017, Tere Recarens ha presentat diferents versions de catifes a Teheran, París, Marsella, Berlín o al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA.

Justament la catifa Baharestan Carpet (2014-2022) que va ser exposada al MACBA, juntament amb una altra, Unfolded Carpet (1921-1922), que mai havia sortit de l’estudi de l’artista, es poden veure a la capella de Sant Nicolau. Es presenten a l’absis, col·locades en vertical sobre bastidors, emmarcant la catifa participativa que es desplega al llarg de la nau. La peça de cartó, batejada com a Jina, l'aniran pintant diversos col·lectius gironins que treballen en la defensa dels drets humans, en quatre sessions obertes al públic.

Pel que fa al Pou Rodó, acull els estudis preparatoris de les catifes de Recarens, rèpliques d’imatges icòniques del moviment Dona Vida Llibertat i una sèrie de litografies en què fa evolucionar la forma d’un xiprer que també és la forma d’una ametlla. També s’hi mostren teles, llibres, vídeos filmats als carrers de Teheran i objectes d’ús quotidià de la cultura persa, un basar extraordinari de coses amb un gran valor afectiu.

Tanquen l’espai les fotos de Lluís Vilaró de les manifestacions en solidaritat amb la causa iraniana que han tingut lloc a Catalunya durant els darrers anys.

Dona Vida Llibertat: evolució d’una revolució es completa amb un programa públic que inclou xerrades com la de la politòloga Anahita Nassir, un concert de Katy i Arsham Evoghli, un cineclub al Truffaut o la performance Allò de l’Iran del Col·lectiu Delirant.