Pol Estrada: «Els 'boomers' són la generació que millor ha viscut en tota la història»

Estic una mica incòmode. Què se li pot preguntar a un company de feina?

Podria preguntar qui pagarà el cafè que estem prenent.

I qui el pagarà?

Potser seria més lògic que el pagués jo.

Soc d’una generació que tot just s’incorpora al món laboral, i estem perdent perspectives de futur sense ni tan sols haver aportat el nostre granet de sorra a la societat

O passar la factura al diari.

Això està ben pensat.

Els arbres no mereixen ser tallats per fer-ne llibres?

Si el llibre és dolent, no s’ho mereixen, no cal sacrificar la vida de cap arbre. Però tampoc es mereixen que els caigui un llamp i els faci miques. Ni tampoc es mereixen un incendi, i menys si és provocat. De fet, amb el títol volia fer referència a les desgràcies, tragèdies i canvis de rumb que fa el món. Per exemple, jo soc d’una generació que tot just s’incorpora al món laboral, i estem perdent perspectives de futur sense ni tan sols haver aportat el nostre granet de sorra a la societat.

Considera que la seva generació encara no ha aportat res?

Diria que, de moment, no. Diria que el món està com està per culpa de la generació dels meus pares, que és la generació que millor ha viscut en la història de la humanitat.

M’està assenyalant?

No s’hi senti inclòs, però edat per ser el meu pare, la té.

Si t’estires, et passen les ganes de cagar. Deu tenir a veure amb la gravetat. Provi-ho. El dia que en tingui moltes ganes, estiri’s

No es passi, Estrada.

Són vostès la generació que millor ha viscut! Em semblaria un èxit per la humanitat que hi hagi una altra generació que visqui tan bé com els boomers. Si ho tenen tot pagat!

Observi que he llegit el llibre: què fa quan s’està pixant i no té a prop un lavabo?

Potser ho faig en un arbre, encara que no s’ho mereixi. Depèn dels nutrients que tingui el que hagi menjat, vaja, ho suposo, no sé com funciona. Amb tot el que mengem ultraprocessat, segur que és pipí de mala qualitat. Ara bé, si té caca, s’ha d’estirar.

El que estic aprenent parlant amb vostè, no té preu.

Si t’estires, et passen les ganes de cagar. Deu tenir a veure amb la gravetat. Provi-ho. El dia que en tingui moltes ganes, estiri’s. El complicat és, depèn d’on estigui, trobar un lloc per estirar-se. I generalment, on hi ha un lloc per estirar-se, també hi ha un lloc per cagar.

Vaig estudiar a la facultat de Lletres, i tinc la sensació que la meva vida acadèmica, allò de posar colzes i esforçar-me a aprendre -tret d’alguna assignatura- es va acabar al batxillerat

A la universitat hi ha alumnes morts, com en un dels seus contes?

Més aviat els mata la mateixa universitat, només d’entrar-hi. Jo vaig estudiar a la facultat de Lletres, i tinc la sensació que la meva vida acadèmica, allò de posar colzes i esforçar-me a aprendre -tret d’alguna assignatura- es va acabar al batxillerat. A la universitat, els meus pares em van pagar els cursos i jo vaig deixar que passés el temps. Fins que un dia em vaig graduar. Però a la universitat no vaig aprendre gaire res.

Potser hi va aprendre coses de la vida...

Ja venia força bregat del poble. Entre els que eren de Girona mateix, sí que algun es va embalar més del compte.

Vull creure que el conte sobre ereccions tremendes és un farol.

És un farol total. Diuen que avui en dia es folla menys que mai.

Ho sap per les enquestes o per experiència pròpia?

Parlo en general. La meva vida sexual és prou satisfactòria, tinc parella des de fa temps i ... vaig fent.

Com que soc poc ambiciós, imagino que qui compri el llibre seran familiars i amics, així que no els puc dir subnormals

Tenir parella des de fa temps és precisament el que fa que es folli poc.

Això és veritat, però si no es conserva la vida sexual, s’acaba tota la resta.

Està fent una crida a practicar el sexe?

Diuen que falta canalla, no? Que follin, però amb cap i enteniment.

En un dels texts, afirma que el lector no és subnormal. N’està segur?

Vull pensar que no. M’agradaria que la gent que llegeixi el llibre, li agradi. I com que soc poc ambiciós, imagino que qui compri el llibre seran familiars i amics, així que no els puc dir subnormals.

Els calbs també poden tenir romanços?

La millor manera de saber si un home és guapo, és que es quedi calb. Perquè si és guapo calb, és guapo de debò. Hi ha calbs molt atractius, com ara en Guardiola...

Les hores en català són molt maques, però si ha d’impedir que hi hagi quis’atreveixi a parlar en català, o que s’hagi de trencar la closca per dir quina hora és, no passa res per dir «les dues i mitja»

M’ha semblat que m’assenyalava?

Vostè fa pinta de trencacalces.

Li agraden els casaments?

No, d’aquests ritus em fa més il·lusió el comiat de solter que el casament. Quasi que em casaria pel comiat de solter. Però bé, ara hi ha moltes maneres de casar-se, la gran boda o la senzilla, per l’església o al jutjat... No m’agraden els casaments tradicionals, però hi ha prou opcions per, si un dia hi ha de passar, hi passis encara que sigui de puntetes.

En un conte escriu «són les dues i mitja». Ja ningú diu les hores en català?

Té raó, no sé per què ho vaig escriure així. Probablement s’està perdent una mica, això de dir les hores en català. De fet, seria maco si tothom ho fes bé, però si t’hi has d’esforçar massa, no sé si val la pena. La qüestió és entendre’ns.

No digui això, que els talibans de la llengua se li tiraran al damunt.

Jo mateix me’n considero una mica. Però la llengua evoluciona, encara que el castellà i el francès ocupin el domini lingüístic del català, podem treure avenços d’aquestes llengües. No cal ser purista, bé adoptem anglicismes que tenen alternativa en català. El català és una llengua rica, no necessita emmirallar-se en d’altres. En resum: les hores en català són molt maques, però si ha d’impedir que hi hagi qui s’atreveixi a parlar en català, o que s’hagi de trencar la closca per dir quina hora és, no passa res per dir «les dues i mitja».

Escriuré un conté sobre la redacció d'un diari quan no treballi en la redacció d’un diari

Quan escriurà un conte sobre la redacció d’un diari?

Quan no treballi en la redacció d’un diari. Això de fer emprenyar la gent ho fa vostè, a mi em costaria. Em sap greu si algú es pot ofendre amb el que escric. M’importa el que pensin els altres de mi, potser són coses de l’edat.

Arriba un moment que això rellisca.

Espero que m’arribi, viuria més tranquil.

Subscriu-te per seguir llegint