Guerrero Medina plasma sobre la tela el profund dolor del poble de Gaza

Els últims mesos, l’artista Josep Maria Guerrero Medina (1942) els ha viscut quasi reclòs al taller, a Sant Tomàs de Fluvià. Un patiment li mantenia el cor encongit. Incapaç de mirar cap a una altra banda o fer una altra cosa, l’emoció l’empenyia a aprofundir, a expressar tot el que sentia a través de la tela, del color i les formes. "Quan veia les imatges del que passava a Gaza sentia tal impotència que necessitava treure-ho, donar una resposta", assegura Guerrero Medina. El resultat és una obra que esdevé "un mirall" de tot aquell horror televisat que, malauradament, reconeix amb gravetat, "encara no ha acabat". Bona part d’aquest treball colpidor, extremadament humà, s’exposa, per primer cop des de divendres passat i fins aquest dissabte 1 de novembre, de 19 a 21 hores, a la sala d’exposicions de Torroella de Fluvià, un espai que, tot i les seves reduïdes dimensions, s’ha convertit en una illa de reflexió necessària. 

Quan Guerrero Medina va començar a pintar aquestes obres no tenia cap intenció de fer una sèrie ni una exposició, tan sols volia compartir, dia a dia, un dibuix sobre la temàtica, potser per diluir el dolor que sentia per dins. En veure, però la quantitat d’obra generada va pensar que estaria bé exposar-ho i fer-ho ja davant la urgència del moment. Contemplant les obres, observant les escenes una al costat de l’altra, és inevitable connectar-les amb una altra sèrie anterior, la que Guerrero Medina va dedicar, a principis de segle XXI, coincidint amb el conflicte de Iugoslàvia, a l’exili republicà i les vivències en els camps d’internament, una sèrie que, per cert, il·lustra, des de fa poques setmanes, el web de la Càtedra de l’Exili Literari Republicà de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEXLIR), una col·laboració que es va traduir amb un acte i que l’artista va agrair amb molta emoció. "Els acadèmics estudien molt la història, però tenir la vinculació amb un artista, un pintor que té una mirada molt diferent de la seva va ser molt interessant", explica.

En el cas de l’actual treball sobre Gaza, l’artista s’ha concentrat molt en les persones, en les situacions límits a les quals són sotmeses indiscriminadament. "M’he centrat molt en el seu dolor", explica. És per això que ha volgut titular l’exposició Gaza, espais de dolor. Així, Guerrero Medina recrea, a través del seu estil desfigurat tan personal, figures a les quals l’ull i la memòria atorguen identitat: dones vetllant cossos embalsamats; llargues corrues de persones fugint entre les runes del seu món; gent famèlica demanant menjar amb desesperació... Ell, en certa manera, lluita contra la gran "deshumanització" a què està essent sotmès aquest poble. "Jo he vist, i tothom ho ha vist, que han convertit Gaza en un gueto, en un camp de concentració sense sortida, només amb el mar davant que recorda Argelers. El que estan fent amb aquest país és una barbaritat", diu contundent tot afegint que "la societat no canvia i el dolor és sempre actual".

L’artista no sap si aquesta sèrie conclourà aquí. Ell s’aferra a altres projectes importants, que té en perspectiva i molt a curt termini, per prendre distància de tanta angoixa. Malgrat això, però creu que li costarà "sortir-ne" perquè, assegura, "estic molt implicat encara". És conscient que el conflicte no s’ha tancat, ja que "la voluntat del govern de Netanyahu és que no s’acabi, el que volen és acabar amb un poble".

Un trauma sense cura

Per combatre-ho amb les seves principals eines, Josep Maria Guerrero Medina manté ferm el seu compromís. "Ho sento com una responsabilitat, és el que haig de fer ara", assegura. "La sensació d’impotència és molt gran, però pensar que no puc fer res i que ja ho faran els altres o el govern et deixa molt defraudat perquè Europa ha fet molt poca cosa, sembla que no li importa res la vida de les persones, estem en mans de gent molt dolenta", reflexiona l’artista. A més, admet que "el futur que els espera és molt dolent no només per a ells si no per a tota la humanitat perquè aquestes persones mai es curaran d’aquest trauma".

Subscriu-te per seguir llegint