Dj K-ZU: "Faig ballar 'El meu avi' a la gent de 16 anys i reggaeton als de 50"

Joan Casulleras (Taradell, 1998) no és un dj corrent ni ho vol ser. Conegut amb el seu nom d’artista K-ZU, després de treballar durant uns tres anys per discoteques com Lux, Platea o Millenium, s’ha convertit en habitual a festes majors i festes universitàries gràcies a la seva faceta de productor. A les seves sessions, punxa des del més comercial del moment fins a remixos fets per ell de cançons com El meu Avi, La Senyera, el Virolai o el Superesmorza de l’antic Club Super 3 (tot un himne generacional pels joves que estan en la vintena).

Va començar a punxar mentre feia Erasmus a la Universitat. Havia après de forma autodidacta a produir música, animat per la idea d’ensenyar les seves pròpies composicions. «Havia tocat la guitarra i fet classes de cant de petit i sempre m’havia agradat cantar, però com que sempre m’havien dit que no cantava bé, vaig pensar que si era dj podria ensenyar la música que feia», explica. En aquest sentit, assegura que «he fet el camí invers que solen fer tots els dj: comencen punxant i amb el temps produeixen perquè és el que fan els més coneguts».

A les seves sessions hi ha «de tot»: reggaeton - «me n’he fet un fart, de punxar-ne», assegura-; techno, electrònica i també música en català. «El meu objectiu és fer una sessió en què la gran majoria de gent, que escolta de tot, s’ho passi bé. Això inclou reggaeton, però també música en català, estem a Catalunya i no pot ser que no n’hi posi», diu, i afegeix que «sóc l’únic que punxo música en català més enllà del Coti x Coti de The Tyets i La Marina sta morena de Figa Flawas», assevera.

Barreges impossibles

Va fer el seu primer remix mentre estava a la universitat i pertanyia als Xoriguers de la UdG. «Van fer una festa orientada a les Tres Bessones, i em van proposar mig de conya que fes un remix de la cançó, i vaig pensar: i per què no?», riu. I el resultat va ser milers de visualitzacions en diversos vídeos que va publicar a TikTok. «Vaig pensar que si funcionava a xarxes podia voler dir que hi havia un públic a qui li agradaria», comenta. I així va començar l’experimentació no només de nous remixos, sinó també de barreges (mashups) estranyes de cançons a priori impossibles d’enganxar, com la cançó de trap She don’t give a FO de Duki amb Elefants d’Oques Grasses, o La gent que estimo del mateix grup osonenc amb La imposible de Mora i Feid. «La gent no s’ho espera i sorprèn molt... Amb aquesta vaig rebre molt d’odi per xarxes dient-me el nom del porc per profanar La gent que estimo, però quan la poso en directe acaba agradant molt i és de les que millor funciona, el públic entén que totes dues cançons són molt boniques», diu.

Casulleras assegura que un bon Dj ha de saber quina música li agradarà a la gent i transicionar-les bé per tenir el públic animat. «Qualsevol persona que s’hi dediqui una mica pot aprendre a punxar en un parell de mesos», indica. En aquest sentit, ho té clar: «Jo intento dur les meves sessions més enllà, que no sigui només punxar música». Per això, ha muntat l’espectacle KZU Live Show, que inclou confeti, efectes de llum i moments instrumentals on la gralla de Nil Canyelles i la seva guitarra s’incorporen en directe a la sessió. «Intento posar reggaeton actual però també d’antic, perquè funciona tant amb públic jove com amb gent de 30 i 50, i també poso les meves versions d’El meu avi», diu. «D’aquesta manera, aconsegueixo que algú de 30 o 50 balli reggaeton i que un de 16 balli El meu avi».

Faceta com a cantant

Més enllà de la seva carrera com a DJ, amb la qual es guanya la vida, Casulleras ha fet realitat un desig que perseguia des de feia temps: ha publicat la cançó Casa, avió, gat, una de les diverses que tenia guardades en un calaix i que preveu publicar a xarxes pròximament. «Em venia molt de gust fer-ho, tenia escrita la lletra des de feia uns anys arran d’una ruptura amorosa», explica. «Vaig reprendre les classes de cant i vaig refer part de la lletra, m’ho passo súper bé cantant», diu, tot i que remarca que continuarà fent les seves sessions sense «barrejar-hi» la seva música pròpia. En un futur, si la seves cançons es fessin conegudes, s’ho replantejaria. «Seria increïble», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint