Anna Ferrer, música per guanyar-se el pa

Si no hagués canviat el forn pels escenaris, la cantant menorquina Anna Ferrer hauria sigut la cinquena generació de la seva família dedicada a fer pa. Els sentiments contradictoris de trencar la tradició familiar per escollir un camí propi i tot allò que representa per ella i pels seus un aliment que és molt més que la unió de l’aigua i la farina afloren a Pa, un projecte que comparteix amb el seu pare, Toni Ferrer. Estrenat en la darrera edició de la Fira Mediterrània de Manresa, on va ser la proposta inaugural, arriba aquest divendres a l’Auditori de Girona, en el marc del cicle Descoberta.

La renúncia a la tradició de fornera no és, explica Ferrer, una ferida oberta a la seva família, que sempre l’ha animat a triar el seu destí, però sí dins seu. «He viscut el final d’aquest món on he crescut per la música amb moltes contradiccions: la de la sort per tenir llibertat per escoltar el que vull fer i la pena de deixar tot allò que he conegut», assenyala.

Aquesta dualitat d’emocions, juntament amb la visió de com el pa «travessa» tota la seva vida i, en el fons, la de tots, perquè «és aliment, símbol espiritual i de comunió perquè arriba a totes les classes socials», formen un «viatge» sobre l’escenari que va de la celebració del pa i de ser filla d’aquest món als dubtes i incomoditats que li genera deixar-lo fins que troba la manera de fer-ho en pau, en forma d’un descans personal i també familiar, perquè «el de forner és un ofici esgotador, sobretot pels cossos».

Aigua i farina a l’escenari

Tot aquest trànsit arriba a través de la música, però també a través de la feina del pare de la cantant, Toni Ferrer, que és a l’escenari al seu costat, fent pasta de pa, posant-la a disposició de la filla perquè en faci el que vulgui, i enfornant-la després. Encara que no és la primera vegada que comparteixen escenari, en aquesta ocasió ell ni canta ni parla, però és «un cos molt actiu al servei d’un ritual».

Convèncer-lo per formar part de Pa, bromeja Anna Ferrer, no va ser difícil: «Només va dir: ‘estàs una mica boja, però tu sabràs’». La idea és que ell sempre hi sigui, encara que per a la gira l’espectacle acabi tenint un format més petit.

I és que sobre l’escenari de l’Auditori de Girona s’instal·larà una gran escenografia feta de papers de forn usats pel pare i la mare de Ferrer, els residus reals de les fornades dels darrers anys, amb una taula on, al mateix temps, es fa música i pa.

Pel que fa al repertori, parteix bàsicament de composicions pròpies d’Anna Ferrer, en català i castellà, combinades amb tonades tradicionals, com una cançó armènia que es canta per fer pa, per evocar la universalitat de l’aliment, i d’altres fetes a partir de les cançons de la tradició de l’illa de Menorca.

Els còmplices de l’aventura musical d’aquesta filla, neta, besneta i rebesneta de flequers han estat Ernesto Artillo en la direcció artística i escènica, Álex Hernández (Maestro Espada) en la musical i també La Marfà, perquè el Centre de Creació Musical de Girona n’és coproductor, juntament amb la Fira Mediterrània i l’Auditori de Barcelona.

Sobre l’escenari l’acompanyaran, a més de Toni Ferrer manipulant masses de pa, els músics Pol Batlle i Toni Llull i un cor de sis veus.

Subscriu-te per seguir llegint