Una autòpsia teatral entre vins i mites

Un desmuntatge és una autòpsia teatral, una conferència per disseccionar davant del públic com es va gestar un espectacle ja estrenat. I un desmuntatge és l’exercici escènic amb què la dramaturga i directora Jimena Márquez ha debutat aquest cap de setmana al festival Temporada Alta. La uruguaiana va presentar diumenge a la sala La Planeta de Girona El desmontaje, una conferència teatralitzada en què, convertida aquí per primera vegada en actriu, relata, diu, l’experiència teatral més rellevant de la seva vida.

A través del monòleg i d’una dotzena de testimonis enregistrats en vídeo de grans exponents de l’escena del seu país, entre ells Gabriel Calderón (Història d’un senglar), Márquez descabdella el fil i narra la història d’un curiós personatge, Dioniso Contreras, que, l’any 2004 es dedicava a rebentar funcions teatrals a Montevideo. No era el Follonero ni un Jimmy Jump qualsevol, perquè, per sorpresa de tothom, les seves intervencions estaven ben preparades i tenien sentit en el desenvolupament de l’espectacle que interrompia.

Dirigida per Luz Viera, l’autora i ara també intèrpret desplega amb molta gràcia una història d’arrels clàssiques -el mite de Dionís i el vi són ben presents al muntatge- i reflexions sobre l’esperit final de les arts escèniques i la memòria personal, un relat que arrenca amb aires de thriller i que acaba amb les llàgrimes de la mateixa actriu, passant per les riallades dels espectadors.

Apel·lant a un pacte de silenci en pro de l’espectacle, l’artista demana a l’espectador que no reveli res del que hi passa. Sense risc de trair-la, sí que es pot dir que El desmontaje és una boníssima proposta d’autoficció que juga amb encert amb les expectatives per deixar clar un cop més, que on no arriba la vida, arriba el teatre.