Cirque Éloize: Virtuosisme sense ànima a la gran ciutat

L'ambient de la gran ciutat, tan propici a l’anonimat i, al mateix temps, al gregarisme, és l’escenari escollit per uns vells coneguts del públic gironí, els canadencs Cirque Éloize, pel darrer espectacle que han portat al festival Temporada Alta. El bullici urbà, amb els sons d’obres, clàxons i sirenes de policia, i grans gratacels projectats són l’embolcall de les acrobàcies d’ID Evolution, del que aquest cap de setmana s’han vist tres funcions al Teatre Municipal de Girona.

Amb els nou intèrprets en escena, l’espectacle obre foc amb el breakdance abans de saltar a disciplines circenses com la perxa xinesa, les cintes aèries, els malabars o la roda Cyr. També el contorsionisme i un d’aquells jocs d’equilibris impossibles sobre sis cadires que deixen amb la boca oberta.

Menció a part mereixen un número coral de llits elàstics amb salts gairebé fins al sostre i les espectaculars acrobàcies sobre bicicleta, no només a l’escenari sinó també als passadissos de la platea i (pobret) sobre un voluntariós espectador estès en escena.

Piruetes espectaculars que, malgrat tot, no acaben de brillar com en altres espectacles dels quebequesos, com Hotel o Cirkòpolis. A Id Evolution li falta una mica d’ànima, una dramatúrgia que ho lligui tot, més d’enllà d’una col·lecció de moviments virtuosos que sorprenen, però no captiven.

Subscriu-te per seguir llegint