Miquel Berga: "Eileen O'Shaughnessy i George Orwell van anar de lluna de mel a la guerra"

Quaranta anys després de publicar el seu primer llibre sobre George Orwell, Mil nou-cents vuitanta-quatre: radiografia d'un malson, Miquel Berga arriba a les llibreries amb Eileen. Retrat d'un matrimoni, un relat sobre la relació de parella de l'autor de 1984 i la seva primera esposa, Eileen O'Shaughnessy.

L'escriptor saltenc, que amb aquest títol va guanyar l'últim premi Joanot Martorell, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que el detonant que el va portar a bastir la novel·la va ser la lectura d'un assaig de l'acadèmica australiana Anna Fonder, Wifedom, en no agradar-li gens el retrat que feia d'Eileen com una "dona invisibilitzada, amb un marit fill de puta".

Considerat un dels principals estudiosos d'Orwell, Berga, que és professor honorari de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra, creu que ara signa una obra literària que intenta ser "una certa crònica del que va ser un matrimoni de deu anys entre dos joves a la trentena, revolucionaris, que van anar de lluna de mel a la guerra civil espanyola, amb un d'ells sortint amb una bala travessant-li el coll".

A les primeres pàgines del llibre, publicat per Edicions 62 i per Tusquets en castellà, recrea quan es van conèixer en una festa a Londres el 1935 i com el jove escriptor anglès va quedar prendat de la noia irlandesa que li van presentar, una dona brillant, intel·ligent, descarada i amb un fi sentit de l'humor.

Es van casar el juny del 1936 i, al cap de pocs mesos, Eric Blair, així es deia George Orwell, va marxar cap a Barcelona, convençut que la gravetat del moment li exigia "matar feixistes", seguint-lo uns mesos més tard Eileen.

Miquel Berga ha defensat que O'Shaughnessy, que va morir amb tot just 39 anys, va ser una dona "bestial" per a la seva època, graduada en literatura per Oxford i estudiant de psicologia a Londres, quan va conèixer Orwell.

Al seu parer, en realitat, el que va fer Eileen va ser prendre una decisió "feminista 'avant la lettre" en acompanyar "un pobre desgraciat que volia ser escriptor, però que en aquell moment encara no era ningú, no era conegut com ho va ser després".

"Van ser dos éssers humans que ni són sants, ni són herois, ni són res, més enllà de dos joves revolucionaris", ha afegit.

D'altra banda, Berga ha assenyalat que quan es va publicar Rebel·lió a la granja hi va haver crítics que van veure una major "lleugeresa i humor" que en obres anteriors, cosa que ha atribuït, en part, a la influència de la seva esposa.

Així mateix, ha afirmat que si hagués viscut amb l'escriptor quan aquest treballava a 1984, possiblement el llibre "no seria tan fosc, tan dur".

Colombaire, una oda al pare per part del poeta Eduard Marco

Després de Miquel Berga, ha intervingut en l'acte el poeta valencià Eduard Marco, guanyador de l'últim premi Ausiàs March, amb Colombaire, una oda al seu difunt pare, un poemari de "caràcter mediterrani, amb amor, passió i una mica d'humor negre" en què els versos al·ludeixen a la columbicultura, una de les aficions del seu progenitor i d'ell mateix durant tres dècades.

Ha mostrat la seva preocupació davant el fet que aficions com aquesta o d'altres que van practicar generacions anteriors desapareguin perquè això comporta que "desaparegui la llengua".

Amb els seus versos en valencià reivindica l'ancestralitat de mons que s'"intercomuniquen" entre si, com els dels coloms, el ciclisme, la caça o les danses.

Els premis Ciutat de Gandia s'entregaran el proper dia 21 de novembre