«En política hi ha massa apòstols i alguns que es creuen el messies»

Jaume Clotet va presentar fa uns dies a Girona La calavera de l’apòstol. En aquesta segona part de La Germandat de l’Àngel Caigut, el monjo de Montserrat Bernat Balaguer i la mossa d’esquadra Berta Bosch investiguen un misteriós robatori a Sant Pere de Rodes, que alhora desvela la desaparició d’unes restes arqueològiques de valor incalculable.

No fa gaire hem comprovat que també a França roben obres d’art.

El de la ficció que he escrit ha quedat molt lluny de l’espectacularitat del robatori del Louvre (riu). Com més descarades fas les coses, més te’n surts. La millor manera de robar és pujar per una escala, vestit de paleta, a plena llum del dia. Les coses simples funcionen millor que les elaborades.

«Com més descarat, més te’n surts». Està parlant de política?

També, també. Però volia dir que, quan entres en un lloc dubtant, segur que t’aturen. S’ha d’entrar amb seguretat.

Ho va aprendre entrant a les discoteques?

Pobre de mi, gairebé mai he anat de discoteca.

Davant d’un problema, un creient pensa que Déu l’ajudarà a resoldre’l. Els no-creients, en canvi, en la vida estem a la intempèrie

Va accedir a llocs vetats de Sant Pere de Rodes, per escriure el llibre?

Vaig fer-hi la visita normal, però a més a més vaig parlar amb gent que hi treballa, que em van donar informació addicional. Ara bé, ells expliquen el que poden explicar, si grates una mica, saben moltes més coses. Estic convençut que els monestirs catalans estan plens de secrets. Queda molta cosa per trobar-hi.

Un bon misteri és com construir aquella bestiesa en un lloc tan difícil.

Una teoria diu que quan els cristians abandonen les croades, Roma comença a mirar cap a ponent, per això Sant Pere de Rodes es troba exactament al mig, en línia recta, entre Santiago i Roma. La basílica del monestir té la mateixa planta que Sant Pere del Vaticà, fins i tot el nom és el mateix. Sant Pere de Rodes ve a ser el mini Vaticà de l’edat mitjana.

Parlant de fe, i ja que va ser cap de premsa d’alguna conselleria: la política s’ha convertit en una qüestió de fe més que de raó?

Avui en dia ja no importen tant els arguments, s’és d’un partit com el que és d’un equip de futbol. Es tendeix a ser molt poc crític amb ‘els teus’ i hipercrític amb els altres. Per aquest motiu, per desgràcia, s’està abandonant una cosa tan catalana com el pactisme. De tota manera, aquest hooliganisme no està al nivell de Madrid, allò és la Champions.

Els partits només són instruments, i a vegades funcionen i a vegades no són exactament el que havies comprat, igual que qualsevol estri

És home de fe, Clotet?

No soc home de fe, però m’agradaria ser-ho. Crec que si ets cristià, vius millor que si no ho ets. Davant d’un problema, un creient pensa que Déu l’ajudarà a resoldre’l. Els no-creients, en canvi, en la vida estem a la intempèrie. És millor tenir el suport d’una religió però, per desgràcia, jo no crec.

I en política? Era dels que en 2017 tenien fe?

Tenia fe en la gent d’aquest país, i encara en tinc. Els partits només són instruments, i a vegades funcionen i a vegades no són exactament el que havies comprat, igual que qualsevol estri. Sé que la gent, si cal, hi serà. Si no tingués fe en la gent, ja hauria plegat.

No és il·lús confiar en la gent?

Portem molt temps parlant a la gent com si fossin nens, i la gent no és tonta. Per sort, és molt llesta i sap perfectament quan l’enredes. La gent al final troba el camí, i si sap que un no va de debò, busca altres opcions. És un error pensar que la pots enganyar sistemàticament.

S’hauria de desconfiar del que, des que acaben la carrera fins a la jubilació, només estan en càrrecs polítics

Li fa por l’ascens de la ultradreta?

No estic d’acord a dir-ne extrema dreta, en diria partits populistes. No em fa por, perquè és una cosa que passa a tot Europa. Els catalans sempre hem pensat que som una espècie superior, més civilitzada, i som exactament igual que la resta.

Si no en diu «extrema dreta» li diran feixista a vostè.

Bé, avui ets feixista si dius gairebé qualsevol cosa. La gent que vota aquests partits populistes no són ni nazis ni feixistes. El que s’ha de mirar és que són símptomes d’una altra cosa. Quan els partits tradicionals no fan la feina que han de fer, la gent busca altres opcions. Ja he dit que no és tonta.

Hi ha massa apòstols, en política?

Hi ha massa apòstols i n’hi ha uns quants que es pensen que són el messies. Especialment algun que es creu el nou Papa. Això s’hauria de vigilar. La política ha de ser servir al país durant un temps, no ha de ser una professió. Hi va haver un temps que un era advocat o metge i dedicava uns anys a la política, això era saludable. S’hauria de desconfiar del que, des que acaben la carrera fins a la jubilació, només estan en càrrecs polítics.

La gent que vota aquests partits populistes no són ni nazis ni feixistes, quan els partits tradicionals no fan la feina que han de fer, la gent busca altres opcions

Com va ser la seva experiència a la Generalitat [amb Puigdemont i Torra]?

La meva idea és no tornar més a la política. Però no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré. Si el teu govern et crida per una feina que creus que pots fer, crec que hi has d’anar. Si estàs més o menys d’acord amb el projecte, és clar. Ep, sempre tenint en compte que és un viatge d’anada i tornada.

Què va descobrir, a dins del sistema?

Que l’administració de la mateixa Generalitat és capaç d’aturar una pila de projectes que els polítics volen dur a terme. No sé si això és bo o dolent, a vegades així s’aturen barbaritats, però també és cert que quan algú vol fer un canvi de debò, li és molt difícil. La política hauria de ser més operativa.

Subscriu-te per seguir llegint