Cheka: «Costa un temps acceptar que t’has quedat per sempre sense silenci»

Recorda com va ser el check in, Cheka?

Recordo el check in a Girona. Jo vivia a Barcelona, i un amic de Begur em va presentar uns paios de Girona que em van caure molt bé. Vam començar a assajar, teníem un grup que es deia Lolita Alà Love, que no va anar gaire enlloc però va ser molt divertit. Fèiem assajos a La Maret [antiga fàbrica d’embotits de Salt, convertida per okupes en un centre cultural], per algú que venia de Barcelona, aquell lloc cridava l’atenció. Després vaig començar a tocar amb La Suite Mosquito. Venia sovint a Girona, vaig anar coneixent gent i la moguda que hi havia, i em va encantar. I m’hi vaig quedar, trenta anys després aquí estic.

I per què plega, ara?

Perquè pateixo tinnitus, el que es coneix com a acúfens. Fa anys que els tinc, però els darrers anys han anat a més, quan feia diversos concerts seguits, assajos o situacions de volum fort, el xiulet a dins l’oïda pujava. Fa que sigui difícil descansar, concentrar-se, etc. Ja no ho gaudeixes igual, necessites un repòs.

Per dormir, o em poso un pòdcast ben avorrit, o estem al llit jo i el meu xiulet. No hi ha silenci

Sent sempre aquest soroll a dins de l’oïda o només quan toca?

El sento sempre. Però quan pateixo una situació de més volum o de més estrès, durant un temps el sento més fort. Sap quan va a una festa amb soroll molt alt, que li queda després un xiulet a l’orella, que marxa l’endemà? Doncs jo el tinc sempre, és una cosa força pesada. I això que ara sempre porto taps a les orelles, quan vaig a alguna festa o concert.

Els músics ho pateixen sovint?

No és infreqüent entre els músics, però és que no és infreqüent entre la població mundial. Es calcula que ho pateix una de cada cinc persones. Una part d’aquesta gent, ho pateix de manera severa, vull dir que li impedeix agafar el son, concentrar-se, etc. És fotut.

És el seu cas?

A mi m’afecta en la vida normal. Per dormir, o em poso un pòdcast ben avorrit, o estem al llit jo i el meu xiulet. No hi ha silenci.

No hi ha marxa enrere. Ara per ara no hi ha res que ho curi, ni tan sols cap pal·liatiu

Deu anar cansat tot el dia.

Trobes les teves estratègies per no fixar-te gaire en el xiulet i anar fent. Ara bé, com més fort és el xiulet, més difícil és esquivar-lo. Arran de tot això que preparem, estic coneixent molta gent que ho pateix. Quan treus el tema, trobes algú que et diu «ah, jo també en tinc». No només músics, també gent que treballa a la construcció, submarinistes, etc. Hi ha mil causes que poden provocar tinnitus.

Vostè se’n surt prou bé, no?

Perquè tinc les meves tàctiques. He passat un procés, costa un temps acceptar que t’has quedat per sempre sense silenci i que tindràs un soroll acompanyant-te la resta de la vida.

Així de dur?

No hi ha marxa enrere. Ara per ara no hi ha res que ho curi, ni tan sols cap pal·liatiu. Hi ha alguns tractaments experimentals, que solen funcionar en percentatges molt baixos, però res més. Se sap què passa, se sap que hi ha múltiples causes, però res que ho curi.

El seu cas ofereix pocs dubtes...

En el meu cas, és absolutament segur que la causa ha sigut tants anys a prop de música a tot volum.

El públic dels concerts hauria d’estar atent al que li diu el cos. Si després del concert sent un xiulet i en un o dos dies no marxa, corri a l’otorrino, sisplau

Tornaria a ser músic, sabent-ho?

Si pogués tornar enrere tornaria a ser músic, he gaudit molt durant aquests trenta anys. Prendria més precaucions, evitaria el volum fort i constant, però... sí, tornaria a ser músic. Potser aquesta vegada no tocaria la bateria, em decantaria per un instrument més suau (riu).

La gent no imagina el soroll que sent un bateria?

Es treballa en un volum de decibels força considerable i, depenent de l’estil de música, encara més. Jo m’he mogut sobretot en el rock & roll, que s’acostuma a escoltar a un bon volum.

El públic dels concerts hauria de prendre precaucions a l’oïda?

El públic dels concerts hauria d’estar atent al que li diu el cos. Si després del concert sent un xiulet i en un o dos dies no marxa, corri a l’otorrino, sisplau. De tota, manera, hi ha gent que no ha escoltat volums alts en tota la vida, i un bon dia li apareix el tinnitus. A banda, els metges ja adverteixen que escoltar música amb auriculars és perillós, el volum és molt a prop de l’oïda.

Trobarà a faltar els escenaris?

Sí, és clar. És el que m’agrada.

Aniré de públic als concerts. i tant. Ben protegit i sense acostar-me gaire als bafles.

Li va costar dir «mai més»?

M’ha costat uns quants anys. Sentia el xiulet, però jo, tossut. Potser el vaig començar a sentir fa vint anys, primer a un volum molt suau. A més, sempre hi ha la negació, «això ja passarà».

Evitarà els concerts fins i tot de públic?

Aniré de públic als concerts. i tant. Ben protegit i sense acostar-me gaire als bafles.

Subscriu-te per seguir llegint