Daniel Bayona, actor: "Vaig haver de llegir el guió de 'Mario' tres vegades"

Fa un mes que la pel·lícula de comèdia negra Mario dirigida per Guillem Miró es va estrenar a les sales de cinemes. El tossenc Daniel Bayona forma part del repartiment dels personatges, amb el paper de l’Ignasi, el millor amic del protagonista, Mario (Jaume Madaula).

El film té com a únic escenari una casa al camp on té lloc una festa sorpresa preparada per la xicota de Mario, amb amics i familiars que no es coneixen entre ells tot i formar part de la vida del protagonista. Quan es reuneixen, s’adonen que tots coneixen a un Mario molt diferent i comencen a dubtar de la seva sinceritat. Això permet desplegar diverses situacions còmiques que no han deixat indiferents als espectadors. «Es creen debats després de veure la pel·lícula, i això és positiu, de fet més d’una persona m’ha escrit demanant-me que li truqui perquè vol parlar amb mi de Mario», explica Bayona. Això i el fet que «descol·loca» el públic, creant moments de riures quan teòricament no tocaria, és el que més li agrada del film. «De vegades rius i llavors penses: ‘per què ric?’ I no és perquè el tema sigui graciós, sinó per la situació que es crea i de l’absurditat dels personatges», indica l’actor.

Mario s’ha rodat en dues localitats: els interiors a València i els exteriors a Sóller, Mallorca. «Van ser quatre setmanes de rodatge i una d’assajos, i vaig enfrontar-me al repte de trobar-me que havia d’estar dos o tres dies on no tenia ni una frase, tenia la sensació d’estar fent de mim, on només havia de reaccionar», manifesta. Això, però, li va servir d’aprenentatge: «les reaccions són importants, de fet, en Guillem ha muntat la pel·lícula de tal manera que en moltes escenes el que veus no és la persona que parla, sinó les reaccions dels altres», diu.

El seu personatge, l’Ignasi, té més protagonisme a l’inici del film, quan la parella de Mario contacta amb ell perquè vagi a la festa que li han organitzat. «Fer aquest personatge ha estat un caramelet, fins ara havia fet personatges petits i que tenien poques frases. Quan en Guillem em va proposar el paper em va semblar una bogeria, vaig haver-me de llegir el guió dos o tres cops», manifesta.

La pel·lícula s’estrenarà aquest diumenge al Cinema Montserrat de Tossa de Mar a les 18.30 h, on també es farà un col·loqui amb Bayona i Miró. «Estic bastant nerviós perquè ho veurà gent que conec de tota la vida, però en tinc moltes ganes», subratlla.

Amb el director havia treballat anteriorment en el curtmetratge La farsa (2024), i durant el rodatge, Miró ja li va avançar que tenia la intenció de fer una pel·lícula. A banda, també ha aparegut a les sèries Un nuevo Amanecer de José Corbacho i a Maricón Perdido de Bop Pop i Alejandro Marin, amb la qual va debutar. Allí va conèixer el còmic, amb qui actualment també treballa al seu espectacle Hablar no sirve. De nada a l’Espai Texas de Barcelona. Bayona interpreta el paper de cuidador del còmic. L’obra l’ha dut de gira per tot l’Estat. A més, està a la sala Arts de Barcelona fent quatre espectacles setmanals.

Bayona té dos projectes pendents que li fan molta il·lusió: un paper a la pel·lícula María Martínez Ruiz no puede volver dirigida per Òscar Bernàcer que començarà el rodatge; i una sèrie de 3Cat on tindrà un paper petit, però que, assegura, «serà una gran oportunitat per aportar el meu granet de sorra. Cada oportunitat és una nova experiència per conèixer projectes i companys nous». A banda, Mario tornarà a estar a la cartellera al cinema Texas a partir de la setmana vinent.

El cuquet del teatre

El tossenc va endinsar-se al món del teatre a la universitat. Ell estudiava biomedicina a la Universitat de Barcelona i la casualitat feu que una amiga seva li demanés d’acompanyar-la a formar part d’un grup de teatre dins el grau d’enginyeria industrial de la Universitat Politècnica. Aquella experiència el va marcar, i el cuquet del teatre ja no el va abandonar: «vaig estar-hi pràcticament tota la carrera, m’hi vaig acabar quedant molt més temps que la meva amiga», riu Bayona. El grup de teatre estava obert a estudiants de qualsevol carrera, i preparaven cada any una obra per interpretar-la a final de curs. Un cop graduat, va fer classes d’interpretació amb l’actor José Pérez Ocaña i també a l’Escola Nancy Tuñón.

Subscriu-te per seguir llegint