Cassà de la Selva manté viva l’espurna de la cançó popular

"Heu encès l’espurna de la tradició i tots vosaltres l’haureu de mantenir». Amb aquestes paraules, el grup de música familiar Filomena va avisar dissabte tan petits com a grans que, més enllà de gaudir de la seva actuació, caldria que recordessin i compartissin les cançons populars que estaven cantant. Tot plegat, un dels objectius del festival Càntut de Cassà de la Selva, que ha celebrat la seva novena edició aquest cap de setmana amb l’assistència obligatòria de tots aquells amants de les cançons de tradició oral.

La programació ha comptat amb una trentena d’activitats repartides per onze espais del municipi. Així, mentre el grup Filomena feia ballar famílies i grups d’amics al pati de Can Trinxeria, els Akoblats acompanyave el vermut de dissabte al migdia a la plaça de la Coma amb una fusió d’instruments tradicionals i ritmes moderns. Lluny de quedar-se enrere, el públic els acompanyava a viva veu quan han entonat cançons populars com El meu avi o Torna, torna Serrallonga. Semblava que estiguessin escalfant la veu per al dinar de cantadors i cantadores, enguany acompanyat dissabte per David Fernández. Aquesta activitat, una de les més populars del certamen, es va repetir amb un sopar junt amb Grana i Moscatell. La programació de dissabte també va oferir una xerrada concert amb Carles Sanjosé i Adrià Pujol, i les actuacions de L’arannà i Terrae.

Les Anxovetes van ser les responsables de posar música a les sardanes cantades de diumenge, quan també va tenir lloc la segona tanda del vermut cantat, amb Café d’Alger, i el dinar de cantadors, acompanyat per Magalí Sare. La jornada es va completar amb les actuacions de Mireia Mena i La Baula, aquest últim sent l’encarregat de tancar la novena edició.

Una de les cantants de les Anxovetes, Tona Gafarot, explica que preparar aquesta proposta ha sigut tot un repte per a elles. "Ens feia respecte haver de cantar sardanes perquè fossin ballades, respectar-ne tota l'estructura. Era un repte que ens quedava lluny de la nostra zona de confort", detalla. Gafarot també assenyala que, tot i compartir arrel popular, les havaneres i les sardanes són mons musicals molt diferents pel que fa al ritme i les estructures. La proposta també ha servit a homenatge als Amics de la Sardana de Cassà de la Selva, que enguany celebren el seu 50è aniversari i han col·laborat en donar forma al concert.

Anar a contracorrent

L’edició d’enguany del Càntut també ha volgut construir ponts amb el cançoner tradicional de les Illes Balears, de tal manera que la programació va comptar amb la projecció del documental Eivissa, tresor pagès, l’actuació de l’artista mallorquina Maria del Mar Bonet i una conversa distesa amb el grup eivissenc Uc.

Amb aquest afegitó al Càntut es reforça un dels eixos del festival, afirma el seu corresponsable, Francesc Viladiu: «Volem convidar altres cultures per explicar la feina de recuperació que fan, i poder fer xarxa amb elles».

Viladiu celebra el creixement del festival, que es materialitza no només amb l’alta assistència als dinars i sopars amb cantadors (una de les activitats més populars del certamen i que acostuma a exhaurir entrades), sinó amb un creixement de l’interès per «les xerrades i projeccions de documentals». «Som conscients que anem a contracorrent del moviment de recuperar del nostre propi patrimoni», declara el corresponsable, tot afegint que «el certamen no és dirigit a una edat concreta. L’objectiu és que tothom pugui gaudir de la tradició orla cantada».

En total, un 74% de les activitats del Càntut han estat gratuïtes en una edició que ha comptat amb la col·laboració de catorze entitats i col·lectius locals.

El Projecte Càntut té tres potes: a més del festival, té un arxiu digital sonor de cançons tradicionals i impulsa cada any produccions pròpies per preservar aquest patrimoni.