Marina Otero es torna "responsable" per parlar d'amor, migracions i Palestina

Després de l'esbojarrada trilogia Recordar para vivir -Love me, Fuck me i Kill me-, la creadora argentina Marina Otero torna aquest dissabte al festival Temporada Alta amb Ayoub, un espectacle, assegura, en què s'ha tornat "responsable" per parlar de la immigració, la situació a Palestina i l'amor.

L'argentina, que ha presentat al certamen gironí les seves tres arriscades propostes precedents, en què partia d'experiències molt personals relacionades amb la salut mental, recala de nou al festival amb l'estrena a Catalunya d'una creació en què passa, diu, de "víctima" a "victimària", perquè és conscient de la "perspectiva de privilegi" que té a l'hora de parlar dels nous temes que vol abordar.

Establerta a Madrid, Otero diu que ha posat ordre a la seva vida i això l'ha fet conscient de tot el que no havia vist amb anterioritat, com ara la guerra a l'Orient Mitjà. "Feia temps que volia sortir del narcisisme, però em qüestionava si podia parlar del dolor dels altres", diu.

"Aquesta peça parla d'això i em situa en un lloc de responsabilitat, potser perquè ara tinc un privilegi que abans no tenia. Abans estava en la urgència, en la desesperació", ha afegit.

La sala La Planeta de Girona acollirà dues funcions d'Ayoub, una peça que neix després d'un viatge real al Marroc. Allà Marina Otero pretenia casar-se amb algú per facilitar-li els papers per accedir a Europa "a canvi de material per una obra que parlés d'una dona desesperada per la soledat", un projecte que la va dur a establir una relació d'amor amb un home i a destapar una "mirada colonial" que no sabia que tenia.

Habituada a fer servir l'humor en els seus espectacles, assegura que la seva posició ara és "més complicada" perquè "costa més riure's dels altres que d'un mateix". I, més, diu, quan a la situació d'una "argentina europeïtzada" buscant l'amor al Marroc s'hi barreja Palestina.

El que sí que manté, però, és la dansa, barrejada amb la conferència teatralitzada, les projeccions de fotografies i vídeos reals i la intervenció en escena de l'actor Ibrahim Ibnou Goush.

Un centenar de programadors per veure Liddell i Warlop

L'estrena d'Ayoub s'emmarca dins de la setmana que Temporada Alta dedica als professionals del sector, l'antiga Setmana de Programadors, ara batejada com a Big Bang. Hi participaran 106 professionals de 12 països -xifra "pràcticament de rècord, perquè abans de la pandèmia teníem entre 90 i 100 professionals", explica el director del certamen, Narcís Puig- i veuran una desena d'espectacles en quatre dies.

En destaca l'estrena absoluta del nou espectacle d'Angélica Liddell, dedicat a l’escriptor i pensador japonès Yukio Mishima, i el debut de la belga Miet Warlop.

A Seppuku. El funeral de Mishima o el placer de morir, Liddell fa una exploració escènica de la mort com a forma de bellesa i transcendència, inspirada en el codi samurai Hagakure. L’espectacle es podrà veure en dues úniques funcions al Teatre de Salt, dissabte i diumenge a les 5.45 h del matí, just abans de la sortida del sol, una decisió expressa de l’artista, que concep la representació com un ritual d’alba, on erotisme, violència i poesia es confonen en una experiència irrepetible.

En el cas d’Inhale Delirium Exhale de la creadora belga Miet Warlop, reconeguda per la seva teatralitat visual i el seu llenguatge plàstic inclassificable, es tracta d’una obra sensorial en la qual cinc intèrprets manipulen 4.000 metres de seda per crear un paisatge en moviment que oscil·la entre l’humor i l’èxtasi. El Teatre Municipal de Girona n'acollirà l'estrena a l'Estat divendres, on també es podrà veure dissabte.

Fidel al seu univers, l’obra es mou entre les arts visuals, la performance, la dansa i el teatre, creant un espai on l’espectador mai no acaba d’entendre exactament què està passant. Warlop construeix un dispositiu escènic a partir d’elements estàtics que, manipulats pels intèrprets, generen una dinàmica constant, sempre a punt de trencar-se.