Angélica Liddell cita el públic a trenc d'alba per a «Seppuku»

Els desafiaments de treballar amb Angélica Liddell (Figueres, 1966) mai no deixen de sorprendre al festival Temporada Alta. L’última ocurrència de l’actriu, autora i directora ha estat començar a les 5.45 del matí, en horari d’after, la seva nova proposta: Seppuku. El funeral de Mishima o el placer de morir. Hi fa un elogi de la mort com a acte avantguardista, radical i sincer a través de la figura de Yukio Mishima, escriptor japonès de qui es commemora el centenari del seu naixement. L’estrena gairebé coincideix amb el 55è aniversari de la seva mort. Com els samurais, l’autor va recórrer al seppuku (o harakiri) per deixar aquest món el 25 de novembre del 1970.

Liddell s’inspira en la seva figura per parlar d’erotisme, bellesa i violència com a camins cap a la llibertat. Hi ha molta expectació per anar a l’estrena aquest dissabte i també per a la segona funció diumenge al Teatre de Salt, el mateix escenari que el 2023 va acollir el debut del seu aclamat espectacle Vudú (3318) Blixen, obra que superava les cinc hores.

«En la meva vida he vist un espectacle a aquesta hora i fa molts anys que m’hi dedico», destaca Narcís Puig, que s’estrena com a director del festival en aquesta 34 edició. «Fins i tot em fa gràcia viure una experiència així», afegeix. I no és l’únic. «Les entrades es van vendre en només quatre minuts» per a les dues úniques funcions aquest dissabte i diumenge. «Liddell ha estat rècord. No havíem vist mai res igual. És com si es tractés d’una estrella de rock».

Per cert, qui s’hagi quedat amb les ganes de veure Sepukku tindrà una altra oportunitat al Festival Grec, coproductor d’aquesta proposta amb el suport de la Comunitat de Madrid, juntament amb el festival gironí, el Théâtre National de Strasbourg i el Wiener Festwochen/Free Republic of Vienna.

La diferència és que Liddell no actua en un pavelló o gran estadi sinó en una sala habilitada per a 200 persones que tindran la genial artista molt a prop. «La primera idea de Liddell era fer l’espectacle a l’aire lliure. Però el temps a Girona al novembre no ho aconsellava i, de fet, sembla que farà força fred», comenta Narcís Puig. Per sort, al final va optar per fer-ho dins de la sala evitant complicacions tècniques, però va mantenir l’horari . «La idea és que els espectadors surtin de la sala coincidint amb la sortida del sol que serà a les 7.45». El motiu: aquest és el moment escollit pels samurais per treure’s la vida amb honor, ritual anomenat seppuku o harakiri en japonès.

L’obra inclou fragments de textos de Yukio Mishima, i una adaptació de Hagoromo (La túnica de plomes), un títol del segle XIV del teatre Noh. La premiada dramaturga, directora i actriu s’uneix a Seppeku a un repartiment integrat per Alberto Alonso Martínez, especialista en halterofília; Ichiro Sugae, ballarí que la setmana passada va participar al programa doble de la Dresden Frankfurt Dance Company al Mercat de les Flors; Gumersindo Puche, que ja va treballar a Vudú, i Kazan Tachimoto, que va actuar amb Liddell el 2016 a ¿Qué haré yo con esta espada?, amb què la creadora va debutar al Festival d’Avinyó, una de les cites més importants de les arts escèniques. I com és habitual, Liddell incorpora diversos voluntaris que escull al lloc on actua: en aquest cas són set persones triades per la mateixa artista. Lidell va arribar dilluns al Teatre de Salt on treballa intensament per tenir-ho tot a punt.

Subscriu-te per seguir llegint