Què serà de nosaltres quan els robots suplantin els actors al teatre?

El dramaturg uruguaià Gabriel Calderón imagina un món, no gaire llunyà, en què els robots i la intel·ligència artificial prenen el teatre i suplanten la feina dels actors a Ai! La misèria ens farà feliços. L’espectacle, que s’estrena aquest divendres al festival Temporada Alta, planteja una reflexió sobre la utilitat (o no) dels humans en clau de comèdia. Després de l’èxit internacional d’Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), el primer text íntegrament en català representat al prestigiós festival d’Avinyó, Calderón torna a dirigir un equip artístic català, de nou amb l’actor Joan Carreras, que ja va protagonitzar aquell monòleg, acompanyat ara per Pere Arquillué, Laura Conejero i Daniela Brown per a una distopia teatral amb to sarcàstic i ecos de Calderón de la Barca.

Per Gabriel Calderón, l’obra és un «bonic acudit» sobre la possibilitat que els actors, que han suplantat persones reals o no al llarg de mil·lennis, ara es puguin veure finalment reemplaçats.

«No tinc gens d’interès a aportar res nou en el debat de la intel·ligència artificial, però hi ha la preocupació compartida a la societat per la suplantació del nostre lloc per la tecnologia i em semblava que el teatre hi tenia alguna cosa a dir, perquè bàsicament és l’art de suplantar persones. És una venjança de l’època, un acudit de la història que els suplantadors siguin finalment suplantats per robots i màquines», bromeja l’autor, que amb Ai! La misèria ens farà feliços tanca una pentalogia de comèdies iniciada fa dues dècades.

El dramaturg i director llatinoamericà, que es reconeix «fascinat» per la IA tot i que no la fa servir, assegura que ha volgut imaginar «cap a on anem»: «No ens agrada la suplència humana perquè som humans, no perquè siguem millors que la màquina; ser reemplaçats ens fa replantejar el nostre valor com a persones».

En aquest context en què les màquines ho poden fer tot i els actors han estat substituïts per sistemes d’intel·ligència artificial, els quatre intèrprets del muntatge queden relegats al paper dels responsables de manteniment de les màquines que els han pres el lloc.

El teatre, un reducte

«Són moltes comèdies alhora, i no deixen de ser declaracions d'amor d’una persona profundament enamorada del teatre, perquè Gabriel Calderón parla des d’un lloc peculiar, però amb un amor terrible ple teatre», assegura Joan Carreras.

Preguntat per la possibilitat que algun dia el futur que planteja l’espectacle sigui una realitat, Carreras ha assegurat que confia que el teatre «serà un oasi dins el món virtual»: «Serà el reducte, de fet ja ho és, perquè és un dels pocs espais en què els mòbils encara no intervenen, prima la paraula i amb quatre elements es crea un paisatge».

El muntatge compta amb la traducció al català de Joan Sellent i amb un equip artístic que recupera alguns dels col·laboradors catalans previs de Calderón com Laura Clos Closca, que va firmar l’escenografia d’Història d’un senglar amb la que va quedar finalista als Premis Max.

El Teatre de Salt acollirà cinc funcions de la peça, de divendres i diumenge, i després farà a temporada al Teatre Lliure de Barcelona a partir del 4 de desembre.