Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Marthaler torna a Temporada Alta amb una comèdia sobre la comunicació

Salt acull l’estrena a l’Estat de «Le Sommet», un muntatge amb sis personatges tancats en un refugi de muntanya que intenten entendre’s

Una imatge de 'Le sommet'

Una imatge de 'Le sommet' / Nora Ruppo

Alba Carmona

Alba Carmona

Girona

El director suís Christoph Marthaler recala de nou al festival Temporada Alta amb Le Sommet, una comèdia absurda sobre la incomunicació i els intents d’entesa col·lectiva. El Canal de Salt acull divendres i dissabte l’estrena a l’Estat d’un muntatge que transcorre en un refugi de muntanya, on arriben sis persones que parlen diferents llengües i intenten entendre’s, una situació en què alguns crítics han volgut llegir una paròdia d’Europa.

Un dels actors de referència del director, l’escocès Graham F. Valentine, i l’ajudant de direcció Giulia Rumasuglia asseguren que serà el públic qui extraurà la seva pròpia lectura del que se li planteja, perquè amb Marthaler «mai hi ha ínies definides», però sí que detallen que els personatges se submergeixen en «les profunditats abismals del no-res, un terreny en què els polítics se senten molt còmodes» mentre parlen en francès, alemany, italià i anglès.

Sense voler donar gaires més pistes, Valentine explica que arrenca amb un grup de persones que van apareixent i aparentment ningú sap quis són els altres i simulen que aquesta trobada inusual no els afecta. Alguns dels personatges arriben més equipats que altres, una persona arriba amb una motxilla amb tota mena d’accessoris adjunts o una altra porta un bastó. «Durant el transcurs de l’espectacle, t’imaginaries que ens coneixem millor, però aquesta és una de les preguntes que el públic ha de respondre per si mateix», diu.

De fet, el joc entre la situació dels personatges i la política ve des del mateix títol, perquè Le Sommet fa referència alhora al «cim» d’una muntanya i a una «cimera de governants».

El director de Temporada Alta, Narcís Puig, celebra el retorn d'un dels artistes més fidels al festival, «un dels grans directors que ha marcat el teatre de finals del segle XX i principis del XXI», amb un segell surrealista molt particular.

Tracking Pixel Contents