Javier Cercas protagonitza un acte multitudinari a la Fira del Llibre de Guadalajara, a Mèxic

L’escriptor gironí Javier Cercas (Ibahernando, Cáceres, 1962) ha protagonitzat una de les xerrades més multitudinàries de la primera jornada de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, a Mèxic. L’autor de llibres com Terra Alta, Soldados de Salamina, Las leyes de la frontera, Anatomía de un instante o, més recentment, El loco de Dios en el fin del mundo, ha conversat al pavelló de Barcelona (ciutat convidada) a la Fira amb Elena Hevia sobre diferents aspectes de la seva vida, obra i, sobretot, de la literatura. Cercas ha explicat que considera qui escriu és perquè té un “desajust” i que en el seu cas és el “desarrelament”, per un costat geogràfic i per l’altre, religiós.

Cercas, d'origen extremeny però que es va criar a Girona, on va viure des que tenia quatre anys, confessava que "sóc escriptor perquè sóc un desarrelat. Els escriptors són éssers tarats, que no estan bé del cap i intenten arreglar les coses escrivint, perquè és clar que algú que és feliç no es posa a escriure". I afegia: "Ningú es tanca durant deu hores cada dia per escriure una cosa que potser no s'acaba publicant".

Cercas havia d'haver estat a la FIL de Guadalajara l'any passat, quan Espanya era la convidada d'honor de la fira, però va haver de declinar la invitació per la mort de la seva mare. Aquest cop, en canvi, en un auditori del pavelló de Barcelona amb un aforament totalment sobrepassat per l'assistència de visitants, Cercas ha recordat les paraules de la seva mare, que fa molts anys li va dir "Javier, no series l'escriptor que has estat si no haguéssim marxat d'Ibarhernando", el poble d'Extremadura del qual van emigrar fins a Girona, on el seu pare va exercir de veterinari rural.

"En el meu cas aquest desajust, aquest desarrelament va ser l'origen de dedicar-me a l'escriptura", ha dit l'escriptor, que es considera "un desarrelat per partida doble", per haver arribat amb la família a la Catalunya que és filla d'una gran emigració, des dels anys 50 i 60 des del sud pobre (Andalusia, Múrcia i Extremadura) als llocs més rics (Catalunya, el País Basc i Madrid) i que va arribar amb 4 anys a la ciutat de Girona. "Jo vivia en un poblet petit, molt protegit, on la meva família eren els rics d'un poble molt pobre, que va passar de 3.500 habitants abans de la Guerra Civil a 500, i on gairebé tots eren familiars, i a sobre emigrem a una ciutat petita, Girona, on no hi havia família que em protegís, es parlava en una llengua diferent i cada estiu tornàvem al poble on tornava a tenir arrelament".

Desarrelat religiós

Al marge d'aquest estranyament, Cercas va sentir "un desarrelament religiós", que va néixer després que amb 14 anys es va enamorar per primera vegada en la seva vida d'una noia del poble i que després de separar-se al final de l'estiu en la seva "desesperació" va optar llegir el llibre més seriós que tenia a casa, San Manuel Bueno, Mártir, de Miguel de Unamuno, que explica la història d'un sacerdot que perd la fe i que malgrat això continua predicant. "Fins aquell moment era un noi magnífic, molt esportista, molt catòlic", però després de la lectura de tots els llibres d'Unamuno, va perdre la fe: "Vaig començar a fumar cigarrets i vaig entrar en un procés de confusió del qual no he sortit".

Cercas va anar a la literatura a la recerca de les certeses, de les respostes que fins aleshores havia trobat a la religió: "Fins aquell moment era un lector merament per plaer ia partir d'aquell moment vaig començar a llegir d'una altra manera, per plaer, però també a la recerca de coneixement". Per descomptat, sentencia, això era un error, perquè “la literatura no proporciona certeses, sinó més preguntes”.

Cercas ha confessat que tots els seus llibres "parteixen d'una pregunta, d'un enigma" i per això considera que són "novel·les de suspens", però "mentre a les novel·les policíaques convencionals al final es resol l'enigma i se sap qui ha estat l'assassí, a les novel·les importants, començant pel Quixot, la resposta a aquest enigma és que no hi ha resposta, i així funcionen totes les meves novel·les", ha apuntat.

Preguntat per la seva relació amb Barcelona, per a Cercas, que només té dues novel·les ambientades a la ciutat comtal, La independencia i El vientre de la ballena, encara que hi viu des de fa anys, "Barcelona segueix sent per a mi un lloc misteriós". "Vaig estudiar i vaig viure en una Barcelona molt diferent de la d'ara, on la Rambla era un lloc perillós, on podies anar al cinema a veure pel·lícules diferents cada dia", ha precisat, si bé va trigar molt a conèixer escriptors, sobretot en castellà. De fet, l'escriptor es considera "un exemple estrany d'extrema comunicació entre les dues literatures que conviuen a Barcelona, la que escriu en català i la que ho fa en català".