Patricia Guerrero: «A Catalunya falta més programació de flamenc»

Les noies són guerreres, Guerrero?

Bé, això va en els gens, no? Crec que tothom té un guerrer a dins, i en aquest cas, doncs sí, jo tinc el meu. Ve també de la meva família i del caràcter de la meva mare, que jo també tinc i d’aquí ve el ball. Per això li vaig llevar al meu pare el cognom per a posar-me el de la meva mare, que era la bailaora.

Ha hagut de guerrejar gaire?

Més que guerrejar, he hagut de treballar, he treballat amb tothom. És una evolució meravellosa, gràcies a trobar-me amb grans mestres. Per a rebre una bona lliçó, a vegades cal saber triar a la gent de la qual et vols envoltar i els mestres dels quals vols aprendre. Així que podríem dir que he treballat molt.

Mai li va cridar l’atenció el ballet clàssic?

Sí, clar que sí. És una formació fonamental, perquè ensenya a cuidar el cos. Una classe de ballet és el més sa que pot fer un ballarí. Començar el nou dia fent barra o fent uns peus, això és supersà.

Per a rebre una bona lliçó, a vegades cal saber triar a la gent de la qual et vols envoltar i els mestres dels quals vols aprendre

Balla a les discoteques?

M’encanta. A mi m’agrada ballar, no? M’agrada ballar de tot, i de veritat que també gaudeixo d’aquest moment que una es distreu una mica i balla qualsevol cosa. Encara que la música sigui a vegades força dolenta, també haig de dir-ho, que la música d’avui no puc amb ella. Però la ballo igualment.

Què és el millor que li han dit després d’un ball?

El millor que et pot dir algú és que l’has emocionat, que l’has sanat. Molta gent ve i et diu que avui potser no ha estat un dels seus millors dies i ha sortit del teatre amb un altre esperit, amb una altra sensació. I havent, fins i tot, sanat. És una de les millors coses que ningú et pot dir.

Ha arribat a plorar, mentre balla?

Sí, moltes vegades, moltes vegades. És una sensació molt bonica la de poder connectar amb aquest no sé què, amb aquest silenci, amb aquest espai. Hi ha una cosa molt sagrada amb el que connectes i, depèn del dia, doncs et fa plorar. Et fa plorar el teu propi moment en l’escenari. O et fa plorar un company, un guitarrista que està tocant una cosa meravellosa, una melodia que sembla que està... que estem tocant gairebé el cel. I sí, succeeix.

Molta gent ve i et diu que avui potser no ha estat un dels seus millors dies i ha sortit del teatre amb un altre esperit, amb una altra sensació

El flamenc és una forma de vida?

És que el flamenc ve d’una mena de cultura i ve també d’un mestissatge de cultures, però sobretot ve d’una tradició. Tradició familiar, tradició de grup, tradició cultural. Llavors, què passa? Que s’ha transmès de generació en generació, i ha estat totalment una transmissió oral. Llavors, sí, és també una forma de vida. El flamenc, a part de ser música, de ser dansa, és tota una cultura, i això i també fa que t’agradi aquest tipus de música.

Quan baixa del tablao, és flamenca?

Bé, jo soc molt versàtil, la veritat. Però sí, a vegades m’ho pregunto. Per exemple, soc la directora del Ballet Flamenc d’Andalusia i de tant en tant m’escapo al tablao. Llavors, realment, em dic que no sé qui soc. Jo crec que tinc moltes personalitats, soc moltes Patrícies, i hi ha moltes versions de la meva personalitat. M’agrada ser flamenca quan cal ser-ho, però també m’agrada molt ésser una persona normal i corrent, i gaudir, doncs, d’una tarda xerrant amb la meva àvia, d’altres coses que no tinguin a veure amb el flamenc.

M’agrada ser flamenca quan cal ser-ho, però també m’agrada molt ésser una persona normal i corrent, i gaudir, doncs, d’una tarda xerrant amb la meva àvia

Alguna vegada ha tingut ganes de deixar-ho tot?

No, no. Mai he tingut una sensació de buit. He pogut estar frustrada... no m’agrada la paraula frustrada, sinó una mica descontenta amb un cert treball que estava fent, o tal vegada la direcció en què vaig no acaba d’omplir i voldria fer una altra cosa. Això sí que pot passar. I prenc decisions potser radicals, de dir me’n vaig a Madrid perquè vull una miqueta canviar d’aires. Això és diferent, però sempre des del meu ball, i no, no, mai he tingut aquesta temptació de deixar-ho.

Catalunya és flamenca?

Catalunya sempre ha estat una terra molt flamenca, plena de flamencs, i ho continua essent. Crec que a Catalunya falta més programació que inclogui el flamenc, perquè a Barcelona, per exemple, que és un centre de la cultura espanyola, crec que seria molt important que també estigués representat el flamenc de les grans companyies en els teatres. Crec que aquí hi ha una falta de programació, no sé si té a veure amb l’època actual. Ara mateix el flamenc està a un nivell molt alt, a l’altura de grans companyies europees de dansa, que sí que es programen. Llavors, jo sempre dic que promocionem el nostre i ens ajudem els uns als altres, que sempre és positiu per a tots.

Subscriu-te per seguir llegint