«Que l’amor no faci que posis l’altre per davant»

La Marta Rius acaba de treure al mercat L’Endemà. Nascuda a Sant Feliu de Llobregat però garrotxina d’adopció, amb aquest quart treball La Marta Rius realitza una reflexió sobre la nostàlgia.

No hi ha massa tranquil·litat a la muntanya, perquè una artista trobi inspiració?

El Petit de Cal Eril deia en una entrevista que necessita avorrir-se per fer cançons. Jo no sé si ho diria així, però el fet és que massa estimulació, m’aclapara. En canvi, el paisatge sí, que m’inspira i m’estimula.

Millor la Garrotxa que el Llobregat, per tant, per compondre?

Tots els llocs són bons. Segurament si encara estigués pel Baix Llobregat, les meves cançons serien diferents, però faria cançons igualment. A la Garrotxa trobo inspiració, però crec que a altres llocs també la trobaria.

Sembla que tots els camins hagin de conduir a un col·lapse global, però crec que hi ha alguns corriols que ens poden salvar

Té pensat cantar amb l’escolania de Montserrat, com la Rosalia?

Home, he tingut alumnes de música que han acabat a l’escolania (riu). Així i tot, encara no està dins dels meus plans.

El disc és una reflexió sobre la nostàlgia. No serà que s’està fent vella?

Jo als deu anys ja era nostàlgica (riallada). Sempre ho he sigut, i em sap greu que vagi tan lligada a la melangia, perquè crec que té moltes cares. Jo m’ho passo bé, amb la nostàlgia. M’ajuda a viure amb molta intensitat el moment present, ja que soc conscient que un dia m’agradarà revisitar aquest moment, soc conscient del privilegi d’estar-lo vivint.

Qualsevol temps passat va ser millor?

Intento fugir precisament d’aquest tòpic de la nostàlgia. Hi ha moments que hem viscut que ens agrada reviure’ls per plaer, de la mateixa manera que et pot agradar la truita de patates. M’agrada recordar moments viscuts per simple plaer, però això no significa que, si en tingués la possibilitat, em quedaria a viure al passat. La nostàlgia em dona molta perspectiva de futur.

Viure el present difícil com si fos una anècdota que recordaràs al cap del temps, a mi m’ajuda

Pensa molt en l’endemà?

És que, en realitat, la nostàlgia comença l’endemà del que has viscut. Quan passo un mal moment, m’ajuda molt imaginar-me en un futur recordant allò que estic passant. Pot sonar estrany, però em va bé, perquè, quan ho recordes, fa menys mal. En el moment que passo per aquell túnel, m’ajuda molt agafar perspectiva per veure que, abans i després, el camí torna a ser lluminós. Viure el present difícil com si fos una anècdota que recordaràs al cap del temps, a mi m’ajuda (riu).

És que la nostàlgia és tramposa, sempre tendeix a mitigar els mals moments.

El present té una part sensorial, si fa fred tens fred, i si tens gana, tens gana i si tens dolor, tens dolor. En mirar enrere, pots recordar-ho tot, però no ho tornes a sentir. Ho recordes a vista d’ocell, és una altra manera de revisitar aquells moments.

Un record pot fer mal?

És clar que a vegades el record fa mal, com tot.

La nostàlgia em dona molta perspectiva de futur

Un tema del disc es titula Vida lenta. Se l’agafa a poc a poc, la vida?

Ho intento, però no me’n surto. És molt difícil.

Ni vivint perduda a la Garrotxa?

(Riu) És un tòpic, que a la vida rural no hi hagi estrès. Anem de cul igual que tothom. Ara bé, intento buscar càpsules de vida lenta. Per exemple, si arribo a un lloc abans de l’hora, no trec el mòbil de la butxaca. En lloc d’això, miro com passa la gent, o em fixo en un ocell que canta. Petites càpsules que frenen una mica el dia a dia estressant que tots vivim.

Ja no és, tal com canta, aquella «nina que no sabia el que volia»?

No, ara soc una senyora que canta.

Caram.

És clar que sí. A un home li diuen senyor i és un elogi, i a les dones sembla que ens hagi de fer vergonya que ens diguin senyora. De fet, ja ens ho diuen amb un to més despectiu. Vull reivindicar la part positiva de ser una senyora i de ser elegant. No diria que soc més sàvia, però sí que tinc les coses una mica més clares. Ja fa temps que no em preocupa tant el que la gent espera de mi i tinc ganes de divertir-me.

[Una papallona es posa a la taula]

Miri, això és un moment de vida lenta.

També canta «no estic tan enamorada que no em pugui divertir». És necessari triar entre l’amor i la diversió?

Ha, ha, no crec que calgui triar una cosa o l’altra. És cert que amb l’amor et pots divertir molt, però a vegades l’amor on et permet divertir-te amb altres coses.

Soc una senyora que canta. A un home li diuen senyor i és un elogi, i a les dones sembla que ens hagi de fer vergonya que ens diguin senyora

És millor no enamorar-se?

No, home, no! Enamorar-se està bé. Però en tots els sentits: de la vida, de la parella, de la gent, de tothom. El que vull dir amb la frase és que d’alguna manera estic enamorada de tothom qui m’envolta, però vull pensar més en mi. Que l’amor no faci que posis l’altre per davant, sigui la mena d’amor que sigui.

On ens porten Tots els camins?

Buf, no ho sé. Actualment hem de triar mot bé els camins, per no anar pel pedregar. Sembla que tots els camins hagin de conduir a un col·lapse global, però crec que hi ha alguns corriols que ens poden salvar. Hauríem de buscar aquests corriols i sortir del camí pel qual ens porta la inèrcia social i política.

Subscriu-te per seguir llegint