Llogari Pujol: «El Nou Testament és un plagi total del ‘Llibre dels morts’ dels antics egipcis»

Tenint en compte el seu currículum, no m’estranyaria que Llogari fos un nom egipci.

He, he, no arribo a tant. Però curiosament, dur aquest em dona moltes converses. Fa poc vaig anar al metge i em va preguntar d’on sortia el meu nom. Li vaig explicar que en realitat hauria de ser Llucdegari, com en castellà és Leodegario, i significa «la llança del poble», que ve del germànic. Em va dir que li interessava molt i em va demanar el telèfon. Al cap de poc em va trucar i em va convidar a dinar. És fantàstic, aquest meu nom! El meu pare era de Moià, i allà és un nom amb força tradició, Sant Llogari hi té una ermita.

Amb el que diu al seu llibre, a l’Edat Mitjana seria vostè candidat a la foguera?

Això segur. I ara la cosa està calmada, però al començament d’escriure sobre aquests temes, havia rebut fins i tot una carta amenaçant-me de mort. Me la van fer arribar passant-la per sota la porta de casa. Aquesta amenaça no va ser arribar a dur-se a terme.

Al començament d’escriure sobre aquests temes, havia rebut fins i tot una carta amenaçant-me de mort

Ho estic comprovant.

En canvi, quan vaig presentar la meva tesi doctoral, Les fonts egípcies del Nou Testament, el degà de la facultat de teologia catòlica d’Estrasburg, em va cridar al seu despatx. «Qu’est que cest, ça?», em va dir només d’entrar. Em va dir que no podien admetre aquella tesi de cap manera i em va expulsar immediatament de la universitat. Va ser una pena de mort, però acadèmica. Sort que jo ja havia acabat el meu itinerari allà... Allò em va fer pensar que el que jo estava fent devia ser molt important.

Suposo que vostè acabarà l’infern, no?

Jo estic molt tranquil, no tinc cap por, perquè em penso que les persones humanes no sabem res de res. Suposem que quan ens morim ens unim a l’eternitat. Per mi, res de res. De fet, fins fa tres anys no vaig tenir l’ocasió d’estudiar en profunditat El llibre dels morts.

I què hi va trobar?

Que, tal com jo pensava, parla del que després va agafar el cristianisme: la mort, el judici final, l’infern i la glòria. Després, per escriure el llibre, m’hi vaig introduir del tot, estudiant-lo durant un any i mig, des de les sis del matí. Aleshores vaig descobrir que El llibre dels morts és la partitura del Nou Testament, ho puc dir amb tota seguretat. Tots els evangelistes, tots, van llegir aquest llibre. Després cadascun el va escriure a la seva manera, igual que diferents músics tocant una partitura. Ara bé, hi ha moments que tots toquen el mateix. El naixement de Jesús, per exemple, són els contes de Setme I i Setme II. Gràcies al Llibre dels morts he après coses que no sabia.

Em va dir que no podien admetre aquella tesi de cap manera i em va expulsar immediatament de la universitat d'Estrasburg

Com ara quines?

Per exemple, el fet que Jesús renti els peus dels deixebles. Al Llibre dels Morts Orus, el fill d’Osiris, renta els peus del seu pare. En tots dos casos és com una comunió, ja que reprodueix el mateix esquema que l'eucaristia. És curiós que l’evangeli de Joan, l’únic que fa referència a rentar els peus, no parla de l’eucaristia. Per què? Perquè és exactament el mateix. I Pere, quan Jesús li diu «preneu el meu cos», primer pensa que la cosa va de canibalisme, perquè l’Himne Caníbal dels antics egipcis, indica que per anar al cel cal menjar la carn dels déus. Jesús respon a Pere «si no fas això, no tindràs part en mi», el mateix que li diu quan no es volia deixar rentar els peus.

Massa coincidències?

Són rituals dels antics egipcis que han passat a l’evangeli. Rentar els peus és la unió íntima amb la divinitat.

El Nou Testament és un plagi del Llibre dels Morts?

Home, un plagi total, de dalt a baix. Al llibre dels morts hi ha també la filiació divina, la identificació amb la divinitat. Fins i tot hi ha l’explicació dels dos lladres que moren a la creu amb Jesús: Orus diu que no vol anar sol a la mort, i l’hi acompanyen els seus dos fills, que són els vasos canopis. De fet, tot el que passa a la creu és pura invenció, els romans no deixarien que passés.

I tot el que passa després?

Agafi’s. Maria Magdalena és Isis, i el que volia era fer una fel·lació a Jesús per ressuscitar-lo, com va fer Isis amb Osiris.

'El llibre dels morts' parla del que després va agafar el cristianisme: la mort, el judici final, l’infern i la glòria

Potser sí que anirà a l’infern, Llogari.

Els evangelis els van escriure jueus d’Alexandria, evidentment, seguidors de Filó d’Alexandria i segurament sacerdots de Serapis, una deïtat egípcia. Coneixien molt bé els rituals, per això Jesús no va sol a la mort, l’acompanyen els dos fills d’Orus. Però com que aquests evangelistes en saben molt, fan el canvi. He gaudit molt, amb El llibre dels morts.

Es nota, es nota.

Hi ha gent que està contra mi, perquè sostinc que tota la història del Nou Testament és un mite, una invenció.

Els evangelis els van escriure jueus d’Alexandria, evidentment, seguidors de Filó d’Alexandria i segurament sacerdots de Serapis

Qui és que està contra vostè?

El professor Antonio Piñero, de Madrid, amb el qual ens coneixem, diu que les meves teories no li caben al cap. Però és que el Nou Testament no es pot explicar seguit una línia històrica, en canvi sí que es pot explicar si un ha estudiat egiptologia. Aleshores comprens el Nou Testament. El problema és que ningú estudia egiptologia.

Subscriu-te per seguir llegint