Aconsegueixen datar el jaciment d'Incarcal de Crespià a l'entorn de fa 860.000 anys

Un grup d'investigadors ha aconseguit datar per primera vegada el jaciment arqueològic d'Incarcal de Crespià (Pla de l'Estany). En concret, s'ha pogut determinar que està a l'entorn de 860.000 anys, a l'època del Pleistocè inferior. La fita s'ha aconseguit a partir de l'anàlisi amb noves tècniques d'unes dents d'hipopòtam que s'havien recollit en exploracions anteriors. Aquesta cronologia resol així un problema obert des de fa més de 50 anys i permet situar Incarcal en un moment clau de l'evolució de la fauna al nord-est peninsular. Els resultats d'aquestes investigacions, liderades pel coctor Mathieu Duval del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), s'han publicat a la revista Journal Quaterny Science.

A la recerca també hi ha participat els doctors Bienvenido Martínez-Navarro, investigador de l'ICREA de l'IPHES-CERCA, Joan Madurell-Malapeira, investigador de la Universitat de Firenze i codirector del projecte de recerca al jaciment de Incarcal i el Oriol Oms (UAB), entre d'altres. La recerca combina paleomagnetisme i datacions ESR i U-Series aplicades a dents d'un 'Hippopotamus antiquus', una de les espècies més representatives del jaciment Incarcal. L'ús integrat d'aquestes tècniques ha permès obtenir un interval cronològic segur entre 0,9 i 0,77 milions d'anys, amb una estimació central de 862.000. 

Tot i ser un jaciment clàssic, identificat el 1968 i excavat durant les dècades del 1970 i 1980, no ha estat fins que s'ha pogut determinar amb precisió la seva antiguitat. Les estimacions bioestratigràfiques disponibles el situaven entre 0,8 i 1,6 milions d'anys, un interval que es considera massa ampli per interpretar adequadament la successió de la fauna i de l'ambient de la regió, en aquesta zona del Pla de l'Estany. Les noves datacions permeten, per primera vegada, establir una cronologia sòlida que acota el moment d'acumulació del jaciment amb una precisió sense precedents.

El director de les excavacions d'Incarcal, Joan Madurell-Malapeira, assenyala que la datació ha servit per determinar que el jaciment se situa en "un moment clau" en l'evolució de la fauna en aquesta zona. De fet, Incarcal és un dipòsit càrstic únic que acumula més de 2.000 restes de grans mamífers, corresponents a un mínim de quinze espècies. 

En aquest sentit, el jaciment presenta una combinació faunística excepcional, amb una proporció molt elevada de carnívors -fins al 30% del conjunt- encapçalats pel tigre dents de sabre 'Homotherium latidens' i la hiena gegant 'Pachycrocuta brevirostris', així com una presència notable d'hipopòtams antics, poc freqüents en jaciments continentals i que ha resultat fonamental per obtenir la nova datació. Es creu que la fauna va quedar atrapada en una dolina càrstica a causa de fluxos de fang, un procés que va afavorir una conservació excepcional i ha generat un registre paleontològic d’una singularitat extraordinària.

Les noves datacions situen Incarcal-I en un moment cronològic coetani d’altres jaciments peninsulars de referència, com els nivells antics del complex de la serra d'Atapuerca (Burgos) o les faunes del jaciment de Vallparadís (Terrassa). Tot i que aquesta coincidència no implica una relació directa, reforça la importància d’Incarcal en la reconstrucció del paisatge, la fauna i els ecosistemes del nord-est peninsular fa gairebé un milió d'anys.