Un llibre dedicat als malànimes de la Catalunya més profunda

El nou llibre del mallorquí Sebastià Bennasar, Malesànimes (Editorial Llibres del Delicte) és resultat de la inspiració que li va provocar llegir Jim Thompson i la seva obra 1280 ànimes, que segons ell, «és la millor novel·la negra de la història». El mallorquí, resident des de fa anys a Olot i que acumula una cinquantena d’obres publicades de diversos gèneres, torna a formar part de l’editorial especialitzada en novel·la negra amb un llibre que vol endinsar-se en el dia a dia actual de la Catalunya més profunda. L’obra va ser presentada dissabte dins la fira Indilletres de la Bisbal d’Empordà.

Els Malesànimes són cinc homes, amics de tota la vida, que viuen en un poble de 1.280 habitants, pròxim a una capital de comarca situada entre les províncies de Lleida i Barcelona i cap als Pirineus, però que també podrien viure a les terres ermes d’Osca, i a qualsevol país on hi hagi «llocs de ningú». Els protagonistes ronden la seixantena, i tenen vides ordinàries tacades de vicis corrents. Cadascun amb el seu sobrenom, viuen aferrats a la seva petita quota de poder; l’un és l’alcalde, l’altre és un exboxejador d’èxit que regenta una gasolinera, i el grup es tanca amb un policia local, el mecànic del poble i un pagès de soca arrel que és el president de la Cooperativa Agrícola. El dia a dia deixa de ser tan miserable, però, quan arriba l’esperada Gran Timba, on es reuneix el bo i millor de la comarca, alguns per intentar guanyar uns calerons, d’altres per fer negocis foscos. I els Malesànimes també aprofitaran aquest dia per fer-la grossa.

Bennasar tenia molt clar que volia emular «a la catalana» la imatge d’una Amèrica del Nord pobra, blanca i conservadora que retraten autors com Larry Brown, Bonnie Jo Campbell o Harry Crews en un subgènere que la literatura ha batejat com a Redneck. «Són autors clàssics, m’encanta tot el que fan, i aquest és el gènere que més m’agrada dins la novel·la negra, així que vaig pensar que seria interessant fer una cosa una mica semblant a casa nostra», diu. Així és com aquests personatges han tingut cabuda dins la Catalunya profunda, en un poble petit pròxim a una capital de comarca però lluny de les grans ciutats.

«Volia fer un homenatge als malànimes, aquestes persones que existeixen i que et podries trobar a qualsevol bar de la cantonada, tot i que jo els he exagerat al límit», explica Bennasar. «Volia retratar una generació de gent que podríem situar al voltant dels seixanta anys, i que tenen la sensació que el seu món es perd i ja no el reconeixen», subratlla. «També volia fer un elogi de l’amistat, entesa en un sentit molt masculí i generacional, ja que no és la mateixa idea d’amistat que tenen la gent de 30 anys, ni tampoc la de les dones de la seva mateixa generació, més aviat és una idea de cavaller medieval», riu. Amb tot, i valent-se en tot moment d’un humor negre que agilitza la novel·la, l’autor vol demostrar que tots els «fills de puta» o malesànimes poden tenir bones intencions darrere de les seves accions. «Al principi no tenia previst que sortís aquest humor, ha anat apareixent mentre l’escrivia, m’ho demanaven els personatges», admet. A més, Bennasar confessa rient que va escriure sota una certa «pressió» de l’editorial, que ja li va proposar el disseny de coberta quan ell encara només tenia escrit l’esbós inicial del llibre.

Un mallorquí a Olot

Bennasar, nascut a Palma, viu des de fa uns anys a Olot, on va arribar mogut per una sèrie de circumstàncies, entre les quals la seva rica vida cultural. Olot va reunir tots els requisits que buscava l’escriptor, entre els quals trobar un municipi que tingués una programació cultural rica i diversa.

A banda de la seva faceta d’escriptor, també està al capdavant, juntament amb dos socis més, d’Edicions Xandri, que té com a objectiu publicar principalment obres en català de gèneres diversos, amb dues predileccions: relats breus de dones i la recuperació d’autors sèniors de la literatura catalana. Precisament, acaben de publicar l’obra inèdita Ocellets i ocellots de Lluís-Anton Baulenas, que gira al voltant de l’assassinat de l’escriptor i cineasta Pier Paolo Pasolini cinquanta anys enrere.