Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Mestre de Cabestany i Sant Pere de Rodes, protagonistes al MNAC el 2026

El Museu Nacional d’Art de Catalunya acollirà a partir del març una ambiciosa mostra sobre l’escultor i la seva obra mestra, la portalada perduda del monestir, amb material inèdit

El director del MNAC, Pepe Serra.

El director del MNAC, Pepe Serra. / ACN

Girona

L’escultor més destacat del romànic català, el Mestre de Cabestany, i la seva obra mestra, la portalada perduda del monestir de Sant Pere de Rodes, seran els protagonistes d’una gran exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya el 2026. El MNAC dedicarà l’any vinent una ambiciosa mostra al creador, considerat per alguns el Picasso del segle XII, amb més d’un centenar de peces d’escultura, pintura, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents procedents de museus, biblioteques i arxius nacionals i internacionals. Entre el material exposat a Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La construcció d'un mite hi haurà obres i documents inèdits.

L’aparició d’un seguit de peces procedents de la portalada occidental de Sant Pere de Rodes en marbre, destruïda en el primer terç del segle XIX, i l’ingrés de quatre d’elles a la col·lecció del MNAC han propiciat una mostra que vol «revalorar l’originalitat i modernitat d’aquest artista itinerant en el context del romànic europeu», segons l’equipament, i cridar l’atenció sobre la dimensió artística de l’abadia benedictina del cap de Creus, un mite contemporani de la història de l’art romànic.

El visitant de la mostra comissariada per Manuel Antonio Castiñeiras, que es veurà del 19 de març al 29 de juny, hi trobarà reunides obres d’art romànic, sarcòfags romans, peces reutilitzades o fragmentades, relats de viatgers o informes sobre el desmantellament del monestir empordanès.

Tot plegat, per reflexionar sobre qüestions relacionades amb la construcció del mite de l’abadia, com ara la relació amb el paisatge, la vinculació amb Roma o el paper del monestir com a meta de pelegrinatge.

També durant els primers mesos de l’any, el museu acollirà Recuperando del enemigo, una mostra sobre els dipòsits franquistes al MNAC, i Adquisició Sim, el dibuix i la guerra.

Ja de cara a la tardor del 2026, el MNAC programa El viatge invers: Ona Battlò, de l’artista i comissària Ona Batllò, i Jujol, de Perejaume, en què l’artista partirà de la donació de tots els fons documentals de l’arquitecte que la família va realitzar al COAC i al MNAC.

L’ampliació del museu

El Museu Nacional està immers en un procés de transformació que conduirà a la seva ampliació amb un pressupost de 122 milions. Segons ha anunciat aquest dilluns el seu director, Pepe Serra, tancarà parcialment les sales i deixarà de programar exposicions temporals a partir del març del 2027 i fins al 2029 per emprendre les obres.

Per Serra, l’ampliació genera «molta il·lusió i complicitats» i és «un projecte de servei públic del museu, no és una mera ampliació, sinó la culminació del museu». Al seu parer, «al conjunt de museus nacionals d’Europa, el MNAC és una anomalia cultural, perquè deixa sense atendre el segle XX»; i va recordar que «la missió del museu és representar la creació artística catalana fins a l’actualitat, com demostra que quan va obrir el 1934 les portes, es tancava amb una sala amb obres del 1933».

Ha aclarit que no es tracta d’augmentar metres quadrats per tenir «un museu més bonic, sinó per mostrar millor la col·lecció, que compta amb 1,5 milions d’objectes».

Tracking Pixel Contents