Marta Pasqual, Martí Gironell i Miquel Fañanàs, protagonistes del calendari literari de 2026

El 2026 portarà a les llibreries catalanes des de joies literàries locals fins a traduccions de gran renom, amb obres que aborden històries intenses, casos reals impactants i narratives que combinen innovació i sensibilitat literària, amb diversos escriptors gironins com a protagonistes.

Si hi ha un nom que destaca dins d’aquesta constel·lació gironina és el de l’escriptor i periodista Miquel Fañanàs, autor de la casa i col·laborador habitual del Diari de Girona. Fañanàs publica Solpicius. Els secrets del Collet (Columna, 11 de febrer de 2026), una novel·la històrica que neix a partir de les excavacions arqueològiques del Collet, a Sant Antoni de Calonge. El descobriment de restes romanes activa una narració que enllaça el present d’una investigació amb la fundació d’una vil·la romana.

També des de Girona, l’escriptora Marta Pasqual i Llorenç publica L’àngel que ens mira (Columna, 21 de gener de 2026), una novel·la de marcat caràcter introspectiu que indaga en els lligams invisibles amb la infantesa. Després d’un accident inesperat, el protagonista queda sumit en un estat de coma des del qual emprèn un viatge interior on emergeixen els silencis familiars, la culpa i el dol per la mort d’un germà.

L’editor, fotògraf i escriptor gironí Quim Curbet publica Apunts de saviesa prescindible (Cal·lígraf, 15 de gener de 2026). El llibre reuneix notes breus, curiositats, cites, records i observacions que, plegades, construeixen una mirada singular sobre el món. No mancat d’ironia, d’una memòria -si es vol- capriciosa i d’una voluntat persistent de comprendre allò insignificant, Curbet converteix aquest «bagatge involuntari» en literatura.

En l’àmbit de la poesia, l’empordanesa Rosa Font Massot presenta Poema del desig (Columna, 14 de gener de 2026). Amb un llenguatge depurat i una veu madura, Font Massot explora els misteris persistents del desig amorós, il·luminant-los amb una poesia que oscil·la entre la sensualitat i la reflexió existencial.

Des d’Olot, Maribel Torres continua ampliant una de les sagues més llegides de la novel·la negra catalana actual. Et veurà tothom (19 de gener de 2026), quarta entrega protagonitzada per la detectiva Adriana Mirelles i publicada per Llibres del Delicte, s’endinsa en el món de les plataformes de contingut sexual i l’explotació de joves en entorns digitals. Fidel al seu estil, Torres combina ritme, tensió i crítica social en una saga que ja compta amb centenars de lectors.

Un altre autor a tenir en compte és l’anglesenc Cesc Cornet, que publica Les ombres que ens acompanyen (Columna, 14 de gener de 2026). La novel·la és un thriller coral ambientat entre Barcelona i Biscaia. Tres successos aparentment inconnexos -una desaparició mediàtica, un cadàver en una casa de prestigi i un estrany accident- acaben confluint en un final d’alt voltatge.

En el terreny de la literatura juvenil, l’escriptor besaluenc Martí Gironell té confirmada la publicació de L’última pantalla (Estrella Polar, 25 de febrer de 2026). Adreçada al públic jove, la novel·la proposa una aventura protagonitzada per una adolescent atrapada dins d’un videojoc retro, combinant acció, misteri i reflexió sobre el món digital.

El vincle amb Girona travessa una de les reedicions més significatives de l’any en l’àmbit de l’assaig narratiu. Pagès Editors publica El negre i jo, de Frank Westerman (20 de gener de 2026). Quan Frank Westerman es va topar amb el cos dissecat d’un home africà exposat al Museu Darder de Banyoles, es va preguntar: qui era aquell home? Com havia arribat a convertir-se en una peça de museu? A mig camí entre el reportatge d’investigació, la novel·la d’intriga i el diari de viatge, El negre i jo és un assaig literari d’una profunda càrrega ètica i intel·lectual, que interroga el llegat del colonialisme europeu, la mirada científica occidental i les formes en què la memòria històrica ha convertit persones en objectes d’estudi.

En l’àmbit del patrimoni literari català, destaca la recuperació del llegat del poeta colomenc Salvador Espriu, amb la publicació de No et molestis a contestar-me (Empúries, 28 de gener de 2026), un volum que recull la correspondència entre Espriu i Joan Vinyoli.

Finalment, Anagrama reedita en català el llibre mític d’Emmanuel Carrère, L’adversari (14 de gener de 2026). Un relat que posa la pell de gallina: el 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills i els seus pares, i va intentar suïcidar-se. Carrère va entrar en contacte amb l’assassí, va assistir al judici i va relatar amb precisió aquesta vida de soledat, impostura i absència.

Subscriu-te per seguir llegint