Estudien la «desdialectalització» en la parla col·loquial dels gironins

La professora i investigadora empordanesa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Helena Borrell Carreras, ja ha enquestat la meitat dels informants de l’estudi de recerca El subdialecte gironí: desdialectalització en la parla col·loquial i permeabilitat en l’estàndard. Aquest estudi, que va començar a fer l’any passat, té una durada prevista de dos anys i compta amb una dotació econòmica de 6.000 euros. Es preveu que els resultats obtinguts permetin conèixer detalladament l’estat de l’anivellament dialectal a l’àrea gironina. Aquesta iniciativa és finançada per l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Per tal de continuar l’estudi i obtenir més voluntaris, l’autora disposa d’aquest correu electrònic: helena.borrell@uab.cat.

«L’estudi té dos objectius principals, que miren tant cap al carrer com cap als mitjans de comunicació», explica, d’entrada, Borrell. El primer objectiu proposat és descobrir quins trets particulars del gironí encara es mantenen vius en la parla quotidiana i determinar si hi ha un procés de convergència lingüística amb l’estàndard, un fenomen conegut com a desdialectalització o anivellament dialectal. Aquesta part del treball busca establir quines particularitats lingüístiques encara tenen presència no només entre la gent gran, sinó en totes les franges d’edat. Per a aconseguir-ho, s’entrevisten seixanta-sis parlants de diverses zones de les comarques gironines, cobrint l’àrea que s’ajusta aproximadament als límits de la diòcesi de Girona.

Les àrees d’estudi inclouen la Vall de Camprodon, la Garrotxa, l’Alt i Baix Empordà, el Gironès, les zones de la Selva i Alt Maresme, i el Pla de l’Estany. Per a resseguir si s’està produint aquest anivellament, es tenen en compte tres franges d’edat (entre 15 i 25 anys, entre 35 i 50 i entre 60 i 85).

Pel què fa al segon objectiu, Borrell manifesta que es tracta de determinar la permeabilitat del subdialecte gironí en la llengua estàndard. Aquesta part de la recerca se centra en els mitjans de comunicació orals locals. S’analitzen mostres de noticiaris o programes informatius de diverses ràdios i televisions, com Ràdio Olot, la rosinca Empordà Televisió o Ràdio Sant Feliu de Guíxols per identificar si en aquests mitjans hi ha presència de trets del gironí que potser no s’inclouen en els textos normatius oficials de la llengua catalana.

La voluntat d’acarar la llengua col·loquial (del carrer) amb la varietat estàndard té l’objectiu final de mostrar com l’anivellament dialectal afecta l’evolució del català i promoure una reflexió sobre la representació que el dialecte gironí té en l’esfera pública.

«Aquest treball, a més, permetrà reforçar la consciència lingüística de la població i promoure la diversitat dialectal catalana», segons conclou la professora i investigadora baixempordanesa.