«Tots naixem bons, però hi ha gent que decideix tornar-se dolenta»

Judith Colell, directora i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, va estrenar a final d’any Frontera, un thriller històric que explica les aventures d’un grup de persones que, malgrat les amenaces, s’arrisquen a saltar-se les normes per a ajudar als jueus que escapaven de la repressió nazi a través dels Pirineus. El llargmetratge està inspirat en històries reals dels habitants d’un poble de la comarca del Pallars que en 1943, quan Franco i Hitler havien tancat la frontera entre Espanya i la França ocupada, van ajudar els jueus a creuar-la arriscant les seves pròpies vides. És protagonitzat per Miki Esparbé, Maria Rodríguez Soto, Asier Etxeandia, Bruna Cusí i Jordi Sánchez, Kevin Janssens i Joren Seldeslachts.

Hi ha massa fronteres?

Sí, i tant. Penso que n’hi hauria d’haver moltes menys. Penso, sobretot, que les fronteres haurien de ser obertes. La gent hauria de poder-se moure lliurement.

Doncs cada cop hi ha més partits que estan en contra d’això.

Això no vol dir que jo no entengui que marxen de casa seva perquè moren de fam, perquè hi ha una guerra, perquè s’hi produeix un genocidi... La supervivència ho és tot.

Per això Frontera és una pel·lícula que no deixa indiferent?

Crec que provoca debat, i això és molt interessant.

El provoca expressament?

Sí, sí, sí. Jo busco provocar debat. Busco que se’n parli. A mi m’agraden les pel·lícules que, després d’anar al cinema a veure-les, em donen peu a parlar d’altres coses.

En circumstàncies de desesperació, que jo entenc perfectament, és on l’extrema dreta troba un brou de cultiu magnífic

Ajudaria el que fuig si estigués a les seves mans?

Sense cap mena de dubte.

De fet, no són només els partits polítics, es diria que és un sentiment que es va estenent. Per què hi ha tanta gent que està en contra dels refugiats avui en dia?

Perquè la gent està molt desesperada, també. És a dir, jo entenc que la gent jove està desesperada, no tenen un treball estable, tenen uns sous miserables, no troben lloc on viure, perquè els pisos són caríssims... I aleshores, en aquestes circumstàncies de desesperació, que jo entenc perfectament, és on l’extrema dreta troba un brou de cultiu magnífic. Segurament estem en una etapa molt difícil per tothom arreu del món.

L’espanta, això?

Sí, molt. És de les coses que més m’espanten. Que un senyor d’extrema dreta, fill d’un militant del partit nazi, guanyi les eleccions a Xile, m’espanta, m’entristeix i em deprimeix profundament.

Així és la democràcia, no? Votar lliurement.

Sí, és clar. Evidentment, sempre és millor la democràcia que la dictadura, però m’entristeix que la gent pensi que està bé votar aquesta opció. Dit això, només faltaria. Que cadascú voti el que vulgui.

Hi ha aquella cançó tan maca dels Chunguitos que diu «si me das a elegir entre tu y mis ideas, me quedo contigo». Vostè renunciaria per algú a les seves idees?

Si estigués en joc la vida dels meus fills, hi renunciaria sense cap mena de dubte. Per mi, no, però pels meus fills, sí. Això ho tinc bastant clar.

Si estigués en joc la vida dels meus fills, renunciaria a les meves idees sense cap mena de dubte

Sempre es pot trobar gent bona fins i tot en les situacions més estranyes i desesperades?

Tothom té contradiccions, fins i tot en les seves pròpies idees. Potser el meu pensament és una mica naïf, però confio que la gent és bona.

No s’endú molts desenganys, pensant això?

Jo penso que, d’entrada, tots naixem bons. Ara bé, també pot ser que hi hagi gent que decideixi tornar-ser dolenta. Que decideix que no vol ser solidària, que decideix que vol mirar cap a un altre costat, que decideix que no li interessa res més que la seva pròpia persona, el seu èxit, els diners... Segur que hi ha molta gent així.

Per què sembla que torna a haver-hi avui un sentiment antijueu com el que tracta en el seu film?

Perquè la gent confon el que està fent l’estat d’Israel, que és una barbaritat, que és un genocidi en tota regla, amb el poble jueu. I no ha de ser així, és molt injust, això. Hi ha molta gent, molts jueus, que no estan d’acord amb el que està fent un altre senyor d’ultradreta, en Netanyahu, a Israel, i hi ha molta gent que s’hi ha manifestat en contra. Em sembla injust. No hem de confondre el que està fent el govern d’Israel, amb el poble d’Israel ni amb la població jueva de tot el món. És una barbaritat.

Però és un govern que han triat els israelians.

Això no vol dir que hàgim d’estar en contra dels jueus. És el mateix que la gent que és islamòfoba perquè hi ha grups terroristes islàmics. Una barbaritat. La major part de la gent musulmana és meravellosa. I són persones bones, i són persones compassives, i són persones solidàries. Doncs estem en el mateix cas: per què hem de criticar tots els jueus? Em sembla una bestiesa.

No fa ni cent anys i sembla que el poble d’Israel ha oblidat el que van passar a ells i repeteixen el mateix amb el pobre poble palestí, que no té cap culpa de tenir uns senyors que siguin terroristes

El govern d’Israel ha oblidat que no fa gaire temps els jueus van ser un poble perseguit, també?

A mi em sorprèn la memòria tan curta que tenim els humans. No fa ni cent anys, eh? No fa ni cent anys i sembla que el poble d’Israel ha oblidat el que van passar a ells i repeteixen el mateix amb el pobre poble palestí, que no té cap culpa de tenir uns senyors que siguin terroristes. Però és que aquí passa el mateix.

Tampoc tenim memòria?

Segons he llegit, un de cada quatre joves opina que en l’època de la dictadura no s’hi vivia tan malament. Sembla que a Espanya també s’ha oblidat que hi havia una dictadura i que la gent no podia viure en llibertat. Que la gent no podia parlar del que volia ni pensar el que li donés la gana, ni votar, ni res. Realment, em sembla que tenim una memòria molt curta.

No és també una mica de culpa dels partits polítics actuals, això?

Sí, bé, és el que dèiem abans sobre la desesperació de la gent més jove, perquè no tenen feina, perquè si tenen treball cobren molt poc, perquè no veuen futur. Hi ha partits que s’aprofiten de la desesperació de la gent més jove. I també de la facilitat que hi ha a les xarxes de poder explicar mentides tota l’estona. Això de les fake news és un perill.

Sembla que a Espanya també s’ha oblidat que hi havia una dictadura i que la gent no podia viure en llibertat

Això és nou, respecte dels temps que retrata vostè en la pel·lícula.

Res es pot contrastar, tothom pot dir el que vulgui, i això ho aprofita alguna gent. Abans he parlat del president de Xile, però també hi ha el dels Estats Units, el de l’Argentina... N’hi ha tants ara... I esperi, que potser en sortiran més. A mi m’agradaria pensar que això s’aturarà en algun moment. L’esperança que tinc és el que li he dit que hi ha persones bones. M’agrada pensar que la gent és bona.

Insisteix tant en aquest fet que acabaré pensant-ho fins i tot jo, que en tinc molts dubtes.

Hòstia, és que si no penses així... Quina tristesa, no? Pensar que la gent és dolenta no m’agradaria.

Subscriu-te per seguir llegint