Troben a Girona la primera evidència genètica de la migració islàmica a Catalunya

La primera evidència genètica de la migració islàmica a Catalunya s’ha trobat a la necròpolis medieval que hi havia al barri de Sant Pere de Galligants de Girona. Els enterraments van ser descoberts a principis del 2016 durant les excavacions per rehabilitar l’edifici que havia sigut l’antic Hospital dels Capellans i que actualment acull els banys Aqva Gerunda. Ara un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha permès aportar les primeres dades biològiques sobre l’arribada de la primera onada islàmica a Catalunya al segle VIII.

Tal com publicava el Diari de Girona l’any 2018, l’excavació dirigida per l’arqueòloga Maribel Fuertes el 2016 havia deixat al descobert la primera necròpolis islàmica a la regió de Girona, una troballa excepcional atesa la relativa curta durada de l’ocupació àrab a la zona. Durant aquells treballs també es van localitzar restes romanes més antigues que el fossar i d’altres posteriors, com ara sitges del segle XII.

Abans de la construcció de l’edifici medieval, l’Hospital dels Clergues, la zona va funcionar com un cementiri durant 200 anys, des del primer quart del segle VIII i fins al primer quart del segle X. Els arqueòlegs van determinar l’existència d’enterraments a la manera cristiana al costat de sepultures amb ritual islàmic. Dels tretze cossos trobats, vuit estaven inhumats seguint la tradició islàmica, que fins llavors no s’havia pogut documentar a Girona.

Homes i nens

L’estudi publicat a finals de desembre a Mediterranean Historical Review, al qual ha tingut accés Diari de Girona, representa un «avenç significatiu en l’arqueologia i genètica de la regió», ja que tot i que la població medieval de al-Àndalus està ben documentada, és el primer que fa una anàlisi biològica i genètica sobre una comunitat islàmica medieval de l'actual Catalunya. A més, els investigadors consideren que els resultats que aporta conviden a reconsiderar els relats tradicionals sobre la Conquesta islàmica.

La recerca de la UCM i la UAB, realitzada també en col·laboració amb la Universidad Peruana Cayetano Heredia (UPCH) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat, revela la diversitat biogeogràfica dels individus enterrats a la necròpolis gironina, els orígens dels quals abasten des del món arab i el nord d’Àfrica fins a Europa. La informació genètica també ha permès descobrir vincles familiars entre els enterrats.

Entre les troballes més destacables hi ha el cas d’un possible convers europeu a l’Islam, cosa que representa «la primera evidència biològica d’un cas de conversió en aquest període», segons assenyala la Universitat Complutense de Madrid en un comunicat recollit per Europa Press.

Destaca la presència d’un nombre elevat de nens enterrats, inclosos nadons de sis setmanes, i una absència notable de dones adultes, cosa que ha portat a plantejar diverses hipòtesis. Es considera possible una taxa de mortalitat superior entre homes i nens o l’existència d’una pràctica cultural o religiosa que determinava la ubicació dels enterraments femenins.

Aquesta distribució singular ha motivat els investigadors a replantejar les raons de la migració islàmica cap a Catalunya, suggerint que no només va estar impulsada per motius bèl·lics o de conquesta, sinó que també va poder haver tingut causes humanitàries, com ara la recerca de millors condicions de vida.