“Els éssers humans som tots iguals, tots necessitem i tenim dret a un Beland, un lloc on estar segurs”

La inseguretat en la qual viuen molts infants al món va empènyer la Fundació Alba Torres Carrera de Vigo a donar suport a la publicació de Beland, mi lugar en el mundo, el primer conte de Laura Torres il·lustrat per Raquel Aparicio. El més sorprenent és que el conte, que parteix d’un mot inventat -Beland- ha estat editat per l'editorial empordanesa i figuerenca, Brau. Aquest és un llibre solidari que crea ponts entre Galícia i Catalunya, però també amb el món, ja que tots els beneficis de la seva venda es destinaran a l’ONG Save the children. El conte s’emmarca dins el moviment #Beland que reivindica el dret de tota persona a disposar d’un lloc on sentir-se segura.

Com neix la paraula Beland?

Sorgeix des de la Fundació Alba Torres Carrera de Vigo que fa vint anys que treballa amb nens, sobretot amb col·legis. Fins ara tenia una experiència molt local en un entorn reduït, però pels vint anys volíem fer alguna cosa a escala global perquè aquest 2025 hi ha hagut moltes causes que han afectat a la infància al món. Com creiem que el nostre poder són les paraules se’ns va ocórrer crear-ne una que parlés de solidaritat i esperança: Beland.

Com pren forma de conte?

Un cop creada la paraula vam pensar que la millor manera de dur-la a la societat era fent un conte i a una experiència molt quotidiana, molt comuna per a moltes persones, com pot ser una mudança, però que ens permetés, d’alguna manera projectar-nos i simpatitzar amb la realitat de gent de tot el món que afronta veritables situacions d’injustícia i dolor, com guerres, desplaçaments forçats o catàstrofes climàtiques.

El protagonista de Beland, mi lugar en el mundo és Daniel, un infant que haurà de marxar del poble. Com neix aquest personatge?

Beland significa el lloc que dona sentit a la vida d’una persona o la fa sentir a casa, protegida i en pau. Jo vaig ser una persona que, de nena, em vaig mudar molt perquè els meus pares eren periodistes i ara, d’adulta, quan penso en Beland, penso en aquells llocs que, mentre jo creixia, van ser casa: la casa dels avis, la ciutat de Vigo que, tot i que fa quinze anys que no hi visc, és el lloc que quan torno el sento com el meu lloc de pertinença. Beland parla d’aquells paradisos perduts o dels llocs que t’apropen a la gent i als records que més t’importen, però tinc molt present la il·lusió, també la por de quan era una nena i què significava deixar el col·legi, el grup d’amics que tenia, els familiars més propers com eren els avis o els oncles que no venen amb tu i representen el teu món. En escriure el llibre volia transmetre aquesta sensació des del meu record d’infantesa. Daniel afronta el pas d’un món rural, amb molta natura, amb la presència dels seus avis molt forta, a anar-se’n a un lloc amb un clima diferent, una ciutat, només ell amb els seus pares.

El nen perd la seva xarxa, com els passa a milions de persones al món.

Beland és una manera de recordar que totes les persones tenen el dret a tenir un lloc on estar segures. Que, pel que sigui, una persona ha de deixar enrere el lloc que, fins aleshores, era el seu espai segur, recordar a la resta que cal tractar-los amb empatia. És una manera de recordar que tots els éssers humans som iguals perquè tots necessitem i tenim dret a tenir un Beland. Que si trobes una persona que ho hagi viscut, que la primera emoció que desperti en tu sigui aquesta solidaritat i empatia perquè tu mateix no concebries aquest dolor.

"Beland parla d’aquells paradisos perduts o dels llocs que t’apropen a la gent i als records que més t’importen"

El format conte, que pot ser llegit per tota la família, és l’ideal?

Sí. Hem anat per diferents col·legis a Madrid i Vigo a fer contacontes i tallers i veus com el conte connecta tant amb els nens com amb les professores i m’encanta. També adults del meu entorn l’han llegit i s’han emocionat perquè és un concepte molt atemporal que a qualsevol edat i, fins i tot, com més gran ets més t’evoca, més et mou o t’ancora a tu mateix i als teus records.

El llibre l’edita Brau, una editorial figuerenca. Com ha estat això?

El mèrit el té Betina Pons, una dona meravellosa que treballa per a l’agència que porta la Fundació durant anys. Quan li vam explicar el projecte, ella va fer el miracle de trobar una editorial que s’emocionés amb el projecte i que apostés per ell quan tot encara era molt abstracte. Ella és catalana i potser va tirar per casa, però per a nosaltres, que som gallecs, té un valor especial que vingui d’una comunitat que també entén el que és tenir una llengua pròpia. Perquè una llengua representa un Beland per a molta gent. Ara ha sortit en castellà, però lluitem perquè es publiqui també en català, gallec i basc.

Beland, mi lugar en el mundo

Autores: Laura Torres (text) i Raquel Aparicio (il·lustracions)

Editorial: Brau

Pàgines: 48

Preu: 22

Al seu text l’acompanyen les il·lustracions de Raquel Aparicio. Ella també ha estat còmplice?

Molt còmplice, és fantàstica. Raquel és valenciana i la vam trobar a través de les seves il·lustracions. Té una manera de dibuixar i crear mons amb molta sensibilitat i calidesa. Mai he vist una il·lustració seva que no em transmeti molt d’amor. Quan li vam explicar el projecte ràpidament va empatitzar amb ell i va abraçar als personatges. Jo sentia la síndrome de la impostora perquè era el meu primer conte, però em va donar molta confiança que una persona com ella, que ja havia publicat molts contes i il·lustrat moltes històries, realment valorés el text i els personatges i se’l fes una mica seus perquè és molt difícil transmetre amb dibuixos una cosa tan abstracta com una paraula. Quan parlem de Beland, que és quasi filosofia de les emocions, ella va tenir la capacitat de traslladar-ho a una cosa concreta.

"Hi ha dolors que són tan grans que no som capaços de posar-li nom"

Beland vol ser un moviment.

Quan parlem de moviment volíem que s’entenguessin dues coses. Primer, que essent una paraula és de tots, que qualsevol persona pot inspirar-se en Beland i decidir fer alguna cosa en honor seu, al dret que tenen totes les persones a tenir un lloc segur. Que tot i que sorgeixi de la Fundació, de mi i de Raquel que hem fet el llibre, és una paraula que donem al món, que volem que formi part del llenguatge i que inspiri accions d’empatia i solidaritat. En segon lloc, era la nostra manera que fos una cosa viva, que no només fos un llibre o el repte amb Save the Children d’arribar als 10.000 euros abans d’acabar l’any i que ja estem a res d’aconseguir, sinó que sigui la nostra manera d’aportar un gra de sorra al món al llarg del temps.

Un altre repte és aconseguir que sigui declarada paraula de l’any 2026 per l’Oxford University Press.

És la nostra manera d’apuntar a la Lluna, de somiar a l’engròs, de no limitar-nos. I com l’inici de tot és la nostra sensibilitat amb les coses que passen al món, no volíem quedar-nos només a Galícia o Espanya. Volem arribar a Anglaterra perquè la seva paraula de l’any és universal. Si ho aconseguim serà un somni increïble, si no, no passa res perquè el més important era fer alguna cosa, un canvi, i el conte, els tallers, dur aquesta reflexió a les aules sobre què significa marxar i, sobretot, rebre nens com en Daniel que han hagut de deixar enrere el seu Beland ja compleix l’objectiu.

Quants infants pateixen al món.

Beland és una manera de reivindicar que allò que no es diu no existeix. Realment hi ha dolors que són tan grans que no som capaços de posar-li nom. El que representa veure el genocidi a Palestina, els desallotjaments a Badalona, quanta gent, i especialment infants, no tenen un lloc segur perquè les persones no tenim la capacitat de garantir-ho.