Albert Serra: "Els documentals tenen valor, però menys mèrit que la ficció"

Albert Serra arriba a Berlín "sense expectatives", coherent amb el discurs que no fa cinema per recollir premis. Aquesta nit opta a dos guardons dels Premis Europeus de Cinema, el de millor pel·lícula i millor documental, per 'Tardes de soledad', en què explora la tauromàquia. "La vella Europa és la gran defensora del cinema d'autor, no hi ha cap lloc com aquí. Estic encantat", reconeix. El banyolí treballa ja en un nou projecte de ficció, el gènere en què se sent còmode, per endinsar-se en l'eterna rivalitat entre els Estats Units i Rússia. "Els documentats tenen valor, però menys mèrit que la ficció", opina, i diu que el que més el diverteix és "fer patir" els actors i generar "tensió creativa".

Per Albert Serra, els dos formats serveixen per explicar "coses diferents" i defensa que amb 'Tardes de soledad' no es podia fer en ficció. "M'agrada la pressió artística i que els actors tinguin aquesta petita tensió de la pressió artística que és molt important", afegeix. En el cas del documental sobre la tauromàquia, ja tenien el toro que "feia el mateix" i "tenia molta por i crec que patien bastant i no necessitaven a mi".

El cineasta, però, atribueix mèrit a tots dos gèneres. "Hi ha unes servituds de ficció que en un documental no tindrien cap sentit i seria avorrit. Cada format, cada gènere, té la seva potencialitat", esgrimeix.

Immers en el muntatge de la nova pel·lícula -amb títol provisional de 'Out of this world'-, diu que "s'avança als temps sense pretendre-ho", ja que aborda la relació entre els Estats Units i Rússia. "Fa anys que la tenia pensada, abans que estigués de moda", defensa. Amb tot, no creu que el film quedi "mai obsolet" perquè és "etern". "El que quedarà obsoleta serà la realitat, una realitat que no li agrada, que és l'europea", reflexiona. En aquest sentit, diu que malgrat que amb la cultura Europa "no té competència possible", amb tot allò polític i tecnològic va "una mica desorientada".

Escepticisme pels Goya

Preguntat sobre si li agradaria recollir un Goya -on està doblement nominat a millor director i millor documental- fa gala del seu escepticisme: "Ni m'agradaria ni em deixaria d'agradar, no depèn de mi i les coses que no depenen d'un mateix no m'interessen, ni hi penso ni una dècima de segon".