La passió per la música d'una empordanesa de deu anys amb dos singles enregistrats

Quan Chloe Nicole era ben menuda, en comptes de mirar els dibuixos animats com els altres infants, es posava el YouTube per sentir i veure cançons, fos del Pot Petit o d’altres grups d’animació. Amb tres anys, la família li va regalar un micròfon de plàstic i a l’any següent la van apuntar a classes de cant, que encara rep junt amb les de violí, tot i ser conscients que era molt petita. Aquella "vocació innata", com la descriu la seva mare, Amandine Garriga, ha anat creixent i consolidant-se amb el pas del temps i, als seus deu anys, Chloe Nicole ja té dos singles enregistrats amb cançons pròpies dedicades al seu món proper. La primera, La cala de la Creu, i la darrera, la cançó d’amor Jo pintava un cor que, fins i tot, va acompanyada d’un videoclip.

"La nostra idea no és treure ni un EP ni un disc perquè sabem que el món de la música és molt complicat i més essent ella menor d’edat. A Catalunya no hi ha nens que interpretin cançons pròpies. Nosaltres ho fem perquè a la Chloe li agrada cantar i és feliç. La nostra prioritat no és que es faci coneguda. Ella té el seu petit públic i no li fa falta sortir a la televisió", assegura Amandine Garriga qui viu i acompanya a la seva filla des del minut zero en aquesta passió que sent per la música. De fet, les primeres classes les va rebre a Empuriabrava i a Roses i, més tard, a l’escola d’arts escèniques Acting Figueres, amb Ernest Ollero, i a l’escola de música El Gavià de l’Escala on ara només fa classe de cant per poder-ho combinar bé amb els estudis -fa cinquè de primària- i la pràctica de l’esport: taekwondo i futbol. "A ella li encantaria fer teatre, ballar, però no es pot tot", admet la seva mare qui confessa que a ella, quan era petita, també l’atreia aquest món artístic, "però aleshores tot era molt car i no hi havia les mateixes possibilitats". És per això que ella vol que Chloe "ho pugui provar i si li continua agradant, potenciem-ho".

El 28 de maig passat va aparèixer el primer single de Chloe Nicole, La cala de la Creu, una cançó inspirada en un racó natural de l’Escala, poble natal de la seva mare. "És la cala que més ens agrada de l’Empordà", confirma Amandine. En aquest cas, la cançó van produir a Barcelona, tot i que no era el primer intent, ja que des de finals del 2024 intentaven enregistrar. En ser novells en aquest món "la cosa no va acabar d’anar bé". Fa pocs dies han penjat a les xarxes socials la segona cançó de Chloe Nicole, Jo pintava un cor, inspirada en una història d’amor. En aquesta ocasió la peça ha estat enregistrada a Girona, a Maknetik Studio on ha rebut elogis per la qualitat de les peces.

La idea de gravar les cançons va sorgir un dia sortint de classe de música quan es van dir, entre mare i filla, d’inventar-se una cançó. Al cap d’un parell de mesos, quan Chloe la va cantar davant el músic i professor Ernest Ollero, aquest els va fer alguns suggeriments. "Així vaig començar a investigar com es feia una cançó i li vam acabar donant forma", explica Amandine Garriga per a qui aquest era un territori verge. El camí no va ser fàcil, va caldre dedicar-li temps, però, finalment, va sortir. "A Internet no trobes com fer-ho i qui et pot ajudar; a vegades estava dues hores per afegir una paraula", assenyala Garriga qui no només és l’autora de les lletres sinó també de les melodies "sense tocar cap instrument". Ella creu que "l’emoció dels inicis em va ajudar", però ara "les melodies et venen de sobte i les graves i hi vas treballant".

El nom artístic: un record per a l’àvia

Per preservar la intimitat de la Chloe, la família va decidir buscar per a ella un nom artístic. Així va sorgir Chloe Nicole que uneix el seu nom i el de la seva àvia materna que va morir just quan la nena tenia quatre mesos, però que ella sempre té molt present. La Chloe va començar cantant moltes peces de Suu i Julieta, artistes a les quals ha conegut personalment, i de Mama Dousha, però ella va oscil·lant entre diferents estils, per anar experimentant, bàsicament cançons en català.

A hores d’ara, mare i filla ja treballen en un tercer single, Polo rosa, una rumbeta catalana que veurà la llum el pròxim mes de març o abril, tot i que en tenen més al calaix pendents de veure la llum. En el futur, no descarten que Chloe pugui cantar alguna cançó que no sigui seva. Allò que sí que li agradaria és fer alguna col·laboració amb cantants professionals per "sumar experiències". De fet, aquest setembre passat, per la festa major de l’Escala ja va pujar a l’escenari amb els figuerencs Banda Neon. Actuar en directe l’ajuda "a perdre la por i a agafar confiança" tot i que la mare li recorda que aquest camí es fa a poc a poc, que el més important "és passar-s’ho bé" perquè "la indústria de la música és molt complicada". 

Subscriu-te per seguir llegint