Marc Rodrigo, pallasso d'hospital: «Fer que els nens estiguin una mica millor t’omple»

Amb 22 o 23 anys a Marc Rodrigo, que aleshores estudiava Filosofia, li va entrar l’interès per ser pallasso i actor. Va començar a fer cursos i a formar-se i ho va aconseguir, acabant, en paral·lel, la carrera. Avui, amb 49 anys, afincat des de fa temps a Arbúcies, es dedica professionalment a fer de clown i als espectacles de carrer amb la seva pròpia companyia, Colectivo Ameno. Rodrigo és també entre sis i vuit vegades al mes, pallasso d’hospital, al Trueta, repartint medicina en forma de somriure a la planta pediàtrica. Forma part de l‘associació Pallapupas, que es defineix com a professionals de la cura emocional, i que hi dona servei tots els dimecres i divendres de 9 a 13h.

«Fent de pallasso d‘hospital m’ho passo bé i és una satisfacció, i t’omple veure com la nostra teràpia funciona i fas que els nens i les famílies estiguin una mica millor», assegura. En tot aquest temps que s’hi dedica, uns vuit anys, ha après que «allà l’important no ets tu si no els altres». En una jornada al Trueta, on sempre hi va amb parella, amb un altre clown, pot passar a veure entre vint i trenta nens, depenent de si la planta està plena. Els van a veure a l’habitació, hi parlen, i improvisen, sempre amb una estreta relació amb els metges. Perquè ser pallasso d’hospital no és cap broma. Són professionals, amb contracte amb l’associació, i passen un càsting i un període de formació abans de començar a actuar, tant en l’àmbit artístic com en el sanitari. «Ens expliquen diferents tipus de malalties, els tipus d‘aïllament que es poden necessitar, la relació amb el personal sanitari és clau». Per a això el primer que fan quan arriben al centre és saber quants nens hi ha ingressats, les seves patologies, i també si cal la seva presència a l’hospital de dia. A vegades també ajuden «a l‘hora de posar una via, o si a una criatura li han de fer un anàlisi de sang».

La seva primera vegada va ser a l’hospital Sant Joan de Deú, on primer hi va anar com a observador d’altres pallassos d‘hospital amb més experiència. «Va ser molt emocionant, acompanyar un nen fins el quiròfan. En aquests moments la força del nas de pallasso t‘aguanta», detalla Rodrigo, que en aquells inicis es dedicava a mirar i escoltar per aprendre. Evidentment, tot i que també fa espectacles de carrer i té la seva pròpia companyia, no té res a veure una cosa amb l’altra: «si faig el meu xou, segueixo un guió i actuo per la gent que em ve a veure, a l’hospital és molt diferent, puc estar al quiròfan o a l’habitació, acompanyem les famílies, i és agraït quan te’n donen les gràcies». Marc Rodrigo, a banda del Trueta, també fa de pallasso en una residència de Barcelona per a gent gran.

El projecte Pallapupas

Pallapupas té al Trueta un grup de quatre pallassos fixes que es poden ampliar fins a sis o vuit. Sempre actuen en parella i a cada clown li pot tocar entre sis i vuit participacions al mes. Òbviament, rebre el servei és opcional, tot i que poques famílies s‘hi oposen. «Sempre ens diuen que fem una gran feina, i els agraïments es repeteixen o fins i tot els nens ens abracen perquè els hem fet sentir bé», apunta Rodrigo. En tots aquests anys n’ha vist de molts colors, però aquí tampoc es tracta de buscar la llagrimeta fàcil. Recorda el pallasso veure nadons a l‘UCI, acompanyar els seus pares amb les seves habilitats «i acabar rient tots junts, convertint una situació dramàtica, en un moment distès». També al Trueta ha tractat amb nens amb discapacitat visitant-los a casa.

Marc Rodrigo es va fer pallasso d’hospital «per curiositat i per la il·lusió que em feia després d’haver vist diversos clowns actuant». Solen improvisar en cada habitació, a partir d’un tema, com ara que ell i el seu company «som astronautes». Té clar Rodrigo que «l’humor és la medicina de l’ànima i fa millorar l’estat emocional. Ajudem a les persones a través de l’humor». Ell s’hi dedica de fa vuit anys i, en concret, al Trueta, des de després de la pandèmia.

Totes aquestes emocions formen part de la feina d‘aquest pallasso i actor barceloní, que també té la seva pròpia companyia, Colectivo Ameno, amb la qual ha actuat per molts indrets de Catalunya. De fet ara està preparant el seu nou espectacle, Emboscadura, sobre dos arbres que surten del bosc per enviar un missatge a la gent. Faran residència al Canal de Salt per preparar-lo i l‘estrena està prevista per a l’estiu. Tot i haver-se dedicat al món de la interpretació i l‘espectacle, Marc Rodrigo va acabar la carrera i assegura que la filosofia l‘ajuda molt en els seus espectacles. «No es va costar decidir-me a tirar per aquest camí professional, tot i que abans, havia fet altres feines», apunta. Ara és feliç amb el que té. Repartint somriures entre nens i avis malalts i fent avançar el seu propi projecte.

Subscriu-te per seguir llegint