Quan un invent català feia entrar el cinema infantil a les cases de tot el món

L’any 1931, dos germans del barri de Sants de Barcelona, Josep Maria i Tomàs Nicolau, inventaven el primer projector de cinema per a nens a tot el món, el Cine NIC. Aquella joguina que, en realitat, va ser la porta d’entrada al cinema per a molta mainada, va tenir tant d’èxit que només un any més tard ja va començar a tenir rèpliques en altres països d’Europa i d’Amèrica. Moltes de les patents que van permetre fer models NIC als Estats Units, França o Alemanya es preserven al Museu del Cinema de Girona, que ara, finalment, té també exemplars d’aquests projectors de dibuixos animats provinents de tots aquests països. La incorporació d’aquestes peces i de moltes altres és gràcies a la donació del col·leccionista Enric Soler i Raspall, una cessió de 1.029 elements de cinema infantil amb el Cine NIC i les seves variants com a eix central.

El Museu del Cinema, recorda el seu director, Jordi Pons, té una molt bona representació de la història del Cine NIC a Catalunya gràcies a la seva col·lecció fundacional, la de Tomàs Mallol. Ara, però, fa un pas més per enriquir-la i mostrar com «aquell aparell simple i eficaç va tenir un gran ressò internacional i es va escampar per tot el món» gràcies a la donació de Soler, que il·lustra la diversitat de continguts i formats del cinema infantil domèstic durant més de set dècades, del 1930 al 2003.

«Ens permet omplir uns buits que fan que ara mateix tinguem un dels conjunts més complets d’Europa pel que fa al cinema infantil del segle XX», assenyala Pons sobre la donació, que inclou 83 projectors o visors i 517 pel·lícules i bandes, ja que cada fabricant creava les seves pel·lícules originals o comprava els drets per adaptar al format -amb nous dibuixos- els títols més destacats de Disney.

També en formen part 170 documents i manuals, set arxivadors amb documentació relacionada amb patents, manuals d’instruccions, publicitat i articles sobre projectors de cinema infantil.

«No parlem d’una cosa menor, aquests aparells van ser clau per fer arribar el cinema a les llars abans que la televisió, van popularitzar-lo entre els nens, que podien veure com es projectaven les imatges i es familiaritzaven amb el llenguatge audiovisual», remarca Jordi Pons.

«Aquesta donació no només reforça el relat del Museu del Cinema, sinó que permet preservar part del patrimoni del cinema català abans que es perdi», afirma el regidor de Cultura, Quim Ayats.

Per la seva banda, el col·leccionista Enric Soler i Raspall celebra que amb aquesta cessió es tanca un cercle perquè l’origen del fons, rememora, va ser justament una visita al museu gironí que li va fer recordar el vell Cine NIC que va heretar del seu cosí.

El record «d’aquelles pel·lícules ortopèdiques, però que feien somiar» el va fer engegar una recerca que l’han dut a atresorar aparells, accessoris i documentació d’arreu del món. «A partir de les patents que tenia Mallol, he trobat material en antiquaris i, gràcies a internet, també en molts altres països», explica el col·leccionista, satisfet que ara el seu llegat estigui a l’abast de visitants i estudiosos.

Queden molts fils per estirar, apunta, i es pregunta, amb recança, què se’n deu haver fet del model de Cine NIC que es va fabricar al Japó, la peça que posaria la cirereta la col·lecció.