La història del periodisme en majúscules, a la Casa de Cultura de Girona

La Guerra Civil espanyola, la Primera i la Segona Guerra Mundials; la Guerra Freda, i més recentment, Ucraïna i Palestina són alguns dels conflictes que més petjada han deixat en els últims segles. Una petjada que va quedar recollida en els diaris dels països que ho van patir, i que el periodista Josep Bosch ha anat col·leccionant mentre recorria el món com a corresponsal a ciutats com Londres, París, Hong Kong, Pequín o Ginebra.

La seva col·lecció de diaris supera àmpliament el miler, gran part dels quals estan protegits a la Fundació Martín Bodmer de Ginebra, a Suïssa. Un centenar d’aquests periòdics de països, idiomes i formes diferents han arribat a la Casa de Cultura de Girona amb l’exposició Última hora! La història en primera plana. Fets i personatges dels últims 200 anys, comissariada per l’escriptor Miquel Fañanàs i que es podrà visitar fins al pròxim 28 de març.

«Fa molts anys que col·lecciono diaris, com a corresponsal a l’agència EFE he viatjat molt i m’agradava anar recollint diaris, i també he fet arqueologia periodística buscant fets determinats en diaris que expliquin el que va passar i que siguin del lloc on va passar i amb la llengua del país», explica Josep Bosch.

La mostra, inaugurada avui, inclou periòdics d’una vintena de països ordenats en diversos àmbits, entre els quals els grans conflictes dels últims dos segles, però també de grans successos com l’arribada de l’home a la lluna o la mort ben recent de Brigitte Bardot. «És una col·lecció viva que es remunta a fets del 1800 i que mostren la manera de veure el món de cada generació», indica Bosch. S’hi pot veure «una mica de tot», tal com ell mateix expressa, amb una representació molt completa dels fets més importants de la història d’Espanya, també des de després de la Guerra Civil: la mort de Franco, la transició o la tornada del president Josep Tarradellas. A l’altre bàndol cronològic, fets com la primera elecció de Trump o la misèria i la fam a Gaza fotografiades a pàgina sencera en un diari suís.

Els diaris exposats, amb un to groguenc que evidencia el pas del temps tot i la cura i preservació que Bosch fa dels seus exemplars, ens ensenyen la importància del que es deia en primera pàgina: «els fets bèl·lics sempre han estat molt destacats a les primeres pàgines, ja que normalment la gent quan ho llegia encara no sabia què havia passat», sosté.

Entre els diaris exposats hi ha exemplars molt petits de mida octaveta dels anys 1945 que es llançaven des dels avions britànics i també russos per desanimar les tropes nazis. «Eren els tuits d’abans, hi ha un contrast molt important entre els diaris d’abans i ara», valora.

La mostra té una secció dedicada a personatges il·lustres, entre els quals Guglielmo Marconi, Eva Perón, Charles de Gaulle, Mao Zedong, Nelson Mandela, Salvador Dalí i fins i tot els Beatles.

Els de Girona, els més antics

Girona també hi té un lloc molt destacat, ja que el diari més antic que hi ha a l’exposició són quatre exemplars del Diario de Gerona del 1809 que parla del setge francès a Girona. De fet, el diari va deixar-se de publicar coincidint amb aquesta capitulació. Són exemplars molt petits amb paper gruixut i que el temps els ha castigat amb taques d’humitat. «Hi ha molts diaris locals que molta gent no sap ni que existien, com ara La llibertat de Palafrugell, El Ecobisbalense de 1885, Lo Geronés de 1809...», explica. Entre els fets d’àmbit local que Bosch té a la seva col·lecció hi ha un noticier del 30 de juny de 1892 que parla de la inauguració del carrilet de Sant Feliu de Guíxols.

«Cada diari és com congelar un fet històric i encapsular-lo», expressa. I sobre si és millor la manera d’informar d’abans o d’ara, assegura que «és una altra època, és diferent i cada època té les seves coses particulars. Per mi, que he viscut aquesta època, veure això és cent vegades millor que veure una cosa en una pantalla», valora.

En definitiva, dins les parets de la Casa de Cultura s’hi podrà visitar la història del periodisme en majúscules, una mena de «Museu de dinosaures» per les noves generacions: «estem en el final d’una època i en l’inici de la immediatesa. D’aquí poc la gent es preguntarà: això eren les notícies? Tallaven arbres per fer això?», riu. Mentrestant, Bosch continuarà veient la història a través de la immortalitat (i fragilitat) del paper.

Subscriu-te per seguir llegint