«El retorn a Olot em va portar de nou a l’escriptura creativa»

Quan l’Ona troba una fotografia antiga de la seva mare, la Carol, el passat s’obre com una ferida que mai no s’ha acabat de tancar. La troballa empeny la mare a endinsar-se en la memòria d’un primer amor. Una etapa que va ser lluminosa i, alhora, plena de dolor. L’adolescència, amb la seva inexperiència, pot ser terreny fèrtil per a vincles nocius; altres vegades, el laboratori i camp d’assaig d’una toxicitat que ja germina en aquells que, amb el temps, es convertiran en agressors i manipuladors de tota mena. Així comença Carolina, la novel·la de l’olotina Jenni Rodà, que en només dues setmanes en circulació anuncia la seva segona edició. La publica La Campana.

Una infantesa entre costures i llibres

Si mirés enrere, l’escriptora Jenni Rodà recordaria una infantesa a Olot marcada per la presència constant de les seves àvies. En sortir de l’escola, passava les tardes amb elles, envoltada de fils, botons, cremalleres i teles. Dones que mai no van signar un contracte, però que van cosir tota la vida.

«Des de ben petita he estat envoltada de teles. És magnífic veure com, a partir d’unes quantes coses soltes, amb paciència, delicadesa i passió, es poden elaborar les peces desitjades. Potser per això a mi m’agrada tant teixir, tot i que jo ho faig amb paraules», explica l’autora.

Criada entre dones —les seves dues àvies van tenir una influència decisiva en la seva vida—, la mirada literària de Rodà s’inclina de manera natural cap a l’univers femení. «M’agrada parlar del món de la dona perquè hi ha moltes coses que s’han silenciat durant molt de temps. És una manera de donar veu a moltes persones que han viscut i han patit sense tenir espai per explicar què els passava».

Filla única, envoltada d’adults, va ser una nena introspectiva. Quan necessitava un joc, s’inventava mons. Llegia i escrivia, acompanyada de quaderns, bolígrafs i llibres. Va ser aquesta introspecció la que trobaria el seu camí en l’escriptura.

Després va arribar la universitat i el trasllat a Barcelona. Llicenciada en Periodisme, es va especialitzar en llengua catalana a través d’un postgrau en Correcció i Qualitat Lingüística i un màster en Comunicació Lingüística. Però la terra crida, i amb el temps va tornar a Olot. «No sé fins a quin punt ha influït ser aquí per escriure el que escric. Però és cert que el retorn a Olot em va portar de nou a l’escriptura creativa», confessa.

Relacions tòxiques i manipulació

L’autora no creu que el primer amor hagi de ser, per definició, dolorós. Tanmateix, admet que, quan la primera experiència afectiva és nociva, deixa una empremta profunda. A Carolina, la protagonista es troba amb algú que la manipula psicològicament des del principi. «No sé fins a quin punt les persones que exerceixen manipulació psicològica són conscients del que fan, però, en qualsevol cas, no és una relació sana», assenyala Rodà. «Busquen minar l’altra persona: ridiculitzar-la, fer-la sentir petita, erosionar la seva autoestima».

La primera agressió que pateix la Carolina és simbòlica, però devastadora: la transformació del seu nom. Carolina. Carol. Lina. Li. L’agressor va retallant la seva identitat síl·laba a síl·laba. El nom es converteix en terreny de domini. «Decidir com s’ha d’anomenar algú perquè té cara d’una altra cosa no és un joc innocent, sinó una forma de control. A l’adolescència, quan la identitat es forma, aquest desgast pot ser crucial».

Per a Rodà, l’univers femení combina tendresa i delicadesa amb dolor silenciat, una inclinació constant a prioritzar els altres i, alhora, un desig profund d’alliberament i benestar propi. Tot i que Carolina s’adreça a un públic adult, l’autora aspira que també arribi a lectors adolescents. «M’agradaria que, a través del llibre, algun jove que estigui vivint una situació similar es pugui sentir reconegut i, potser, fer el pas de demanar ajuda o replantejar-se la seva relació», assenyala l’autora.

Subscriu-te per seguir llegint