La «bogeria» d’un èxit inesperat: els 10 anys de la Black Music Big Band

Fa deu anys, des de la Fundació Casa de la Música i el Black Music Festival sorgia de forma tímida però entusiasta la idea de fer una Big Band amb música de gènere negre. Jordi Planagumà, que havia dirigit el festival durant nou anys, i el multiinstrumentista i fundador de la Girona Jazz Project Big Band, Adrià Bauzó, van tirar endavant una idea comuna: ensenyar als joves els sons d’arrel afroestatunidencs anant més enllà de la música. «Volíem fer una doble vessant, fer música i viure-la, no només tocar-la, sinó treballar-la amb interpretació, entendre què estem fent i desconnectar del món», explica Planagumà, director de la Fundació Casa de la Música de les Comarques Gironines. A més, aprofitarien la plataforma que els donava els 15 anys de trajectòria que ja tenia el festival Black Music.

Van fer aquella primera proposta experimental el novembre de 2016, i al mes de març ja feien el seu primer concert com a formació: la Black Music Big Band havia nascut amb una empenta i energia desbordants. «Al principi ens costava de creure que els joves volguessin entrar-hi per posar-se a tocar Mace Parker, i resulta que sí, que ho fan i interpreten aquest tipus de música de forma espectacular», subratlla Planagumà.

Ens costava de creure que els joves volguessin posar-se a tocar Mace Parker

Jordi Planagumà

— Director de la Fundació Casa de la Música

Durant aquests deu anys, han trepitjat escenaris com l’Auditori de Girona, La Copa, La Mirona, el Palau Firal, el Festival Ítaca i el Cabró Rock, i han participat en projectes molt diversos; des del disc de La Marató del 2020 fins a fer gira amb El Pot Petit. També han gravat dos singles de Lildami (El Camí i A Contracorrent), i han gravat el single Cuando Cuando amb l’Orquestra Di-Versiones. «No teníem l’objectiu de tocar a festivals o col·laborar amb artistes, ens ha arribat i ens han trucat ells, això és una injecció de moral», assenyala. Del centenar de joves que han passat per la banda, molts han passat per les dues formacions, i ara fan els seus propis projectes. El guitarrista Grabu (Guillem Gisbert o Triquell) i la trompetista Marina Feliu (El Pot Petit) en són alguns exemples.

Per celebrar els deu anys, la banda farà un concert a La Mirona de Salt el 14 de febrer dins el marc del Black Music Festival amb un repertori que recollirà fragments de temàtiques i projectes que han fet durant la seva trajectòria. Ho faran amb alguns dels músics amb qui han compartit escenari: Lildami, Ramon Mirabet, Miquel Abras i Helena Bagué del Pot Petit, entre altres. Ahir, però, la formació va estrenar el recital a Viladecans amb un concert a l’Auditori Atrium.

La idea inicial del projecte era que acollís alumnes d’entre 16 i 25 anys, però les continuades peticions d’alumnes de 8 i 9 anys que demanaven entrar a la banda va fer-los plantejar d’engrossir el projecte només un any i mig més tard. Entrat el 2026, el projecte exhibeix múscul: més enllà de les dues bandes, també s’ha format la Black Music Choir, amb veus a cappella. A més, hi ha una quarta pota educativa sorgida amb l’associació Girona Est, on participen per promoure aquest gènere a estudiants de Vila-Roja i Font de la Pólvora.

De projecte en projecte

Durant aquests deu anys de trajectòria, la banda ha fet repertoris d’homenatge a personatges com Aretha Franklin, Motown, Tina Turner i Red Hot Chili Peppers. Tenen una agenda molt atrafegada, i to i que és habitual que facin més de tres projectes l’any, el 2025 van fer-ne sis: «va ser molt bèstia», diu Planagumà. En aquells dotze mesos van col·laborar amb Lildami en dues cançons del seu disc; van participar als 20 anys de la Orquestra Di-Versiones, van protagonitzar un piromusical al Cabró Rock, van cantar la nadala Només Nadal amb els Catarres... «Ens arriben molts projectes i molts cops no tenim temps de processar-los, quan estem treballant en un repertori, fem dos o tres concerts i ja estem pensant en una altra cosa», indica. Planagumà subratlla que als joves això ja els agrada, i que s’han acostumat a tocar davant de públics molt nombrosos, com els 20.000 que van rebre’ls l’any passat al Cabró Rock. «Això s’ha de valorar, el més normal és que amb 18 anys una formació hagi tocat a casals del poble», riu.

Subscriu-te per seguir llegint