Ot Ortega a l'Auditori de Girona

El jove pianista de Berga Ot Ortega, que continua perfeccionat el seu pianisme amb diversos mestres (a l'ESMUC i a Florència), va oferir un recital a partir de les sonates de Haydn i Prokofiev pel que fa a la primer part, i tot seguit una selecció dels Estudis trascendentals de F. Liszt i Los Requiebros de Las Goyescas de Granados en un recital fulgurant en què va demostrar un gran capacitat pel virtuosisme.

En la Sonata en mi bemoll major, Hob. XVI: 52 del gran mestre del simfonisme clàssic vam poder observar claretat per discernir les subtileses d'un Haydn juganer, amb agilitats que Ortega va perfilar amb habilitat, així com els caràcters de cadascuna de les parts si bé vam trobar a faltar en alguns moments perfilar la idiomàtica que en una piano modern costa de trobar. Segurament, la força de l'instrument no ajuda en algunes parts d'aquesta sonata, sobretot en el registre greu que emmascara l'obra i li resta la lleugeresa i l'encant que li son pròpies.

Am la Sonata núm. de 2 de Prokofiev el de Berga va imprimir coratge per servir una obra que conté un cert salvatgisme que el mestre rus va escriure de forma admirable. L'energia va estar ben dosificada amb moments realment brillants que demostren el toc d'un músic que s'està perfeccionant.

Segurament amb els estudis de Liszt és on Ortega hauria d'haver definit millor unes peces que només amb el virtuosisme no s'acaven de comprendre. Tot estava a lloc, la tècnica i el sentit general de l'obra, però vaig trobar a faltar la màgia que trasforma les grans agilitats en alguna cosa més que focs d'artifici. El programa acabava amb Los Requiebros que realment van sonar brillants i amb esperit romàntic amb una gran expressivitat que van reportar emoció i veritat. En general un grandíssim encert per part de l'artista i del suport d'Ibercamera que comptava amb el suport de la Fundació Vila Casas. Caldrà anar seguint la carrera d'aquest jove intèrpret que promet un gran ascens en el panorama musical.

Subscriu-te per seguir llegint