«Els fills», el «càsting somiat» que bat rècords d’entrades venudes abans de l’estrena

L’evolució tecnològica de la civilització requereix cada vegada més energia, cosa que ha fet virar la política respecte a les centrals nuclears. Entenem que la nostra supervivència com a espècie va lligada a la de la Terra i els seus ecosistemes? Podem frenar la devastació que produïm? Aquestes preguntes i d’altres apareixen a Els fills, una obra de l’autora anglesa Lucy Kirkwood, que convida a reflexionar sobre la responsabilitat d’unes generacions cap a les altres.

Abans d’aixecar el teló ja havien venut 15.000 entrades. S’ha batut el rècord de venda anticipada de La Villarroel de Barcelona. La gira tampoc no es queda curta: les dues funcions que faran al Teatre de Salt a l’abril fa setmanes que són plenes. Es deu a l’enorme tirada del “càsting somiat” pel director David Selvas: Mercè Arànega, Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. Els dos primers encarnen una parella de físics nuclears retirats i Vilarasau interpreta una col·lega que no veien des de fa 38 anys, l’aparició de la qual provocarà una tensió extra que se sumarà a la d’un accident recent en una central nuclear a prop de la llar del matrimoni.

“Més enllà de la responsabilitat d’una generació cap a una altra, el que em va enganxar de l’obra va ser el patetisme i la complexitat dels personatges: molt humans, contradictoris. Ho fan molt malament, però intenten fer-ho bé”, diu Vilarasau. Tots porten les seves motxilles. “L’edat dels personatges és l’edat en què estem tots tres, en què no vols perdre el temps i vas al que és essencial perquè ja no estàs per tonteries”. Els tres científics repassen a l’obra les seves vides i les seves responsabilitats. “Arriba un moment en què les males decisions s’han d’assumir, s’ha de perdonar i s’ha de tirar endavant, perquè l’últim tràmit de l’existència serveixi per a alguna cosa i tingui sentit”, diu l’actriu.

Els científics pioners de l’energia nuclear miren el llegat que deixen 40 anys després. Però també revisen les seves relacions personals, interrompudes bruscament fa lustres. L’energia nuclear i el canvi climàtic són obra dels éssers humans. També les xarxes socials que estan posant a prova la societat. “El debat sobre si cal prohibir les xarxes socials als joves de menys de 16 anys és necessari perquè continuem fent coses sense pensar en les conseqüències. Hi ha com una roda que no podem parar, tot i que aquests tres personatges ho intenten”, assenyala Vilarasau.

Els fills no pretén alliçonar, però planteja preguntes candents. Arànega, que debuta a les ordres de Selvas, destaca la capacitat del director per transmetre el que vol. “T’obre portes i deixa que siguis tu qui vagi avançant i trobant el to”, diu. La Hazel, el seu personatge, té “una lluita interna”. Boixaderas connecta l’obra de Kirkwood amb Final de partida, de Beckett. “Aquell text dels anys 50 ja planteja: ¿Per a què volem fills si ens hem carregat el món? Els nostres personatges neixen en aquella època, a mitjans dels 50”, apunta l’actor. Boixaderas interpreta un home que ha tingut una carrera brillant, però que, ja jubilat, s’adona que “viu envoltat de destrucció”, tot i que s’ha volgut convèncer, junt amb la Hazel, que porten “una suposada vida saludable, una cosa absurda”.

Kirkwood, una de les veus més interessants de la dramatúrgia anglesa contemporània, es va inspirar en la catàstrofe de Fukushima del 2011 per escriure Els fills, estrenada el 2016 al Royal Court de Londres. A Barcelona, l’obra es va estrenar no fa tant, el 2022, al Teatre Akadèmia amb una producció titulada Els nostres fills.

Nuclears, xarxes i IA

El debat sobre la conveniència o no de l’energia nuclear es podria estendre als debats actuals sobre la IA o la necessitat de prohibir les xarxes socials als joves de menys de 16 anys. “No m’agraden les prohibicions, però en aquest cas hi estic a favor. Les xarxes són molt perilloses i s’ha demostrat. Aquesta generació d’adolescents que ha crescut amb accés a les xarxes sense límit ho pagarà, igual que pagarem la IA. És que reaccionem quan les coses ja han passat. En el tema de l’energia nuclear, les reaccions van arribar després de passar accidents a les centrals”, diu Vilarasau. “La nostra generació serà responsable de moltes coses. La guerra de Palestina la pagarem, perquè el món no serà igual després. El mateix amb Trump, ho pagarem. I no sabem què fer. Ens sentim impotents. Però, sabent que tot té conseqüències, hauríem d’anar amb més compte”.

Boixaderas recorda que “l’energia nuclear continua present malgrat les lluites que hi ha hagut en contra. Ara sembla que sigui innòcua, però els residus són allí. És com si ho haguéssim assimilat”. I és que el món actual i les noves tecnologies necessiten una gran quantitat d’energia. “Preferim pensar que l’energia nuclear no és perillosa perquè ningú vol prescindir del mòbil i d’altres coses”, afegeix Arànega.

Subscriu-te per seguir llegint