«En el sentit inquisidor, l’esquerra és el que abans era la dreta»

Alfonso de Vilallonga, guanyador de diversos premis Goya, Feroz, Platino, etc, presenta aquesta nit (20 h) en el tablao de Carmen (al Poble Espanyol de Barcelona) la cançó La progresía pía, amb la qual culmina la seva trilogia de cançó satírica.

Això que fa vostè es pot considerar cançó protesta perquè va contra el poder?

No, la cançó protesta, no, que em deprimeix una mica. Quan escolto la cançó protesta d’aquells anys, miri, encara tenia raó de ser. Però és que ara, protestar en el primer món, i tal com va tot, un privilegiat com jo, em semblaria de molt mal gust. És a dir, no faig cançó protesta, faig la cançó...

Cançó torracollons?

Sí, torracollons m’agrada més (riu).

Podríem dir que toco els collons força delicadament

Ho dic perquè en l’anterior disc es ficava amb el procés i ara es fica amb la progressia: torracollons total.

Però podríem dir que toco els collons força delicadament. Perquè progressia ja és un concepte bastant amable, no? No és com dir els putos progres o alguna cosa semblant. No se sap molt bé qui és, aquesta progressia. És una mica burgesia, una mica no sé què... Inclou molta gent i no són clares les barreres.

Per què és «pia» aquesta progressia?

Això té un doble sentit. Per una banda, perquè piulen, piulen sincronitzadament, és això que se’n diu l’opinió sincronitzada. I després, també és pia perquè s’assembla una mica a la Santa Inquisició.

Tenim una esquerra inquisidora?

Força, eh? Força. En aquest sentit, el que abans era la dreta, ara és l’esquerra. Tinc amics que m’han preguntat si soc sionista, només perquè un vers de la cançó diu «todos somos Palestina, todos somos gilipollas». Un amic meu, que a més a més és músic, un paio normal, no sé com dir-li, em va preguntar si m’he tornat fatxa o sionista i em va dir que per què no em ficava amb els diaris espanyols. És a dir, un paio m’està dient de què haig de parlar i amb qui m’haig de ficar. I m’està dient sionista perquè faig un comentari sobre la Palestina. No hi entenc res.

Però vostè és progressista o no?

Jo crec, com deia en Pla, que l’important no és el progrés, l’important és el retorn.

On està l’esquerra actualment?

Jo crec que està en mort cerebral. Està en coma. En coma, però està per tot arreu, els hospitals n’estan plens.

L'esquerra està en mort cerebral. Està en coma

Existeixen de debò «tertulianas que consiguen privilegios por conducto vaginal»?

Home, sempre n’hi ha hagut, però ara més. Millor no diguem noms, igualment tothom els sap. Però em fa gràcia que la gent encara parla de la TVE de l’època de l’Urdaci. Però si això d’ara és molt pitjor que l’època de Urdaci. Ara TVE està molt pitjor. És que abans es parlava del Telediario, però és que ara, des del matí fins a la nit, tot són programes que parlen de política. I tots són absolutament del règim.

La cursileria avança?

La cursileria és fonamental, en aquests temps. És que hi ha una gran diferència entre el que la gent diu, i el que després la gent fa. Ens diuen el que és important de fer, després ningú no ho fa. Hi ha molta cursileria, sobretot a l’esquerra.

Què li queda a la gent que és autènticament d’esquerres?

Això és el que jo em pregunto. A la cançó dic «Muertas ya las utopías y las chaquetas de pana, muertos ya los que creían buenamente en la bondad, en el reino del terror y el de la cursilería». Perdoni que em citi.

La cançó, o fins i tot l’art en general, ha d’incomodar?

Tampoc necessàriament. Però... a mi em surt incòmode. Ara bé, tampoc no ha de ser una obligació, que l’art incomodi.

Abans es parlava del Telediario i l'Urdaci, però és que ara, des del matí fins a la nit, tot són programes que parlen de política. I tots són absolutament del règim

Què li sembla Pedro Sánchez, líder de la progressia pia?

Un fosfè.

Perdó?

Un fosfè. Un efecte òptic. És a dir, el que hi ha darrere és en Zapatero. Tot això ve d’aquest altre.

Ho creu així?

És clar. En Zapatero és el pitjor que li ha passat a Espanya. En Sánchez res, en Sánchez és un paio que vol el poder, i ja està. I per assolir-lo fa el que hagi de fer, i punt.

Ha arribat un punt que tothom que no està a favor del règim, és fatxa?

Això diuen, no? Però bé, sí, ser fatxa és estar en contra de totes aquestes coses, encantat de ser fatxa.

També compara la política actual amb la secta del reverend Jim Jones

Aquesta ceguesa que faci el que faci aquest govern s’ha de perdonar, és el que més ràbia em fa. Faci el que faci, el votaran de totes maneres. És com un suïcidi col·lectiu. Tots van allà com a l’escorxador, pas rere pas. Això no és progrés, això és immobilisme.

En Zapatero és el pitjor que li ha passat a Espanya. En Sánchez res, en Sánchez és un paio que vol el poder, i ja està

És conscient que cantant aquestes coses estarà vetat a TVE?

Ah, no, perquè jo sempre he estat vetat. O vetat o és que no em fan ni puto cas, m’és exactament igual.

Subscriu-te per seguir llegint