Eusebi Ayensa: "Que l'Estat grec premiï una obra en català és un reconeixement cap a la nostra llengua, a la nostra cultura"

Vuit eren els finalistes al Premi Nacional de traducció d'una obra grega i l'hel·lenista figuerenc Eusebi Ayensa ha estat l'escollit per la traducció feta de l'obra poètica completa de Kavafis. És la primera traducció al català que ho aconsegueix. Comparteix l'honor amb el traductor egipci Khaled Raouf, reconegut per la traducció a l’àrab de l’obra teatral d’Iàkovos Kambanellis El Pati dels Miracles, publicada per Jusur Publishing. Aquest premi arriba també quan fa pocs mesos s'ha publicat la seva edició de la poesia completa de Kavafis en grec a Grècia i amb la vista posada en la reedició de la catalana, amb Proa, perquè la primera versió, de l'editorial Flâneur, està exhaurida.

Aquest és un premi molt important.

Molts estats, Espanya també, dona premis nacionals i Grècia fa el mateix. Aquest premi l’haurien d'haver fallat l'any passat, el 2025, perquè és d'obres del 2024, però Grècia són molt mediterranis i van al seu ritme. Dins de les modalitats dels premis literaris hi ha el premi a la millor traducció d'una obra grega a qualsevol llengua del món. Aquí no et presentes tu, ells escullen perquè hi ha un registre de les obres que s'han publicat i un jurat, que no coneixia. També és veritat que Kavafis és un poeta molt important i, sense treure mèrit a la meva traducció, anar de la mà d'un poeta tan important, això sempre, suposo, ajuda una mica. Fa il·lusió també perquè és la primera traducció al català que premien en la història d'aquests premis. Al castellà, sí, i, evidentment, a l'anglès, al francès i a l'italià.

Quan va iniciar aquesta aventura no s'ho podia ni imaginar. Després de tants anys de feina...

Sí, això també, és un reconeixement a la feina. La traducció va ser una cosa de tres anys, però tot el treball d'arxiu, de documentació sobre Kavafis, de treballar el seu arxiu, han estat vuit anys de feina. Aleshores, darrere d'aquesta traducció, sigui bona o sigui dolenta, el que sí que puc assegurar hi ha moltíssimes hores de feina, anys de feina. I per tant, això sí que ho agraeixo. A mi em fa il·lusió com un reconeixement cap a la llengua i la cultura catalanes. Jo he treballat aquí a Grècia, al Ministeri d'Exteriors, i puc assegurar que el suport que té el català i la llengua catalana per part de l'ambaixada d'Espanya a Atenes és nul i, a vegades, fins i tot amb alguns ambaixadors, contrària. És a dir, no ens ajuden en absolut. Així que l'Estat grec premiï una obra en català és un reconeixement cap a la nostra llengua, cap a la nostra cultura. Encara hi ha gent aquí a Grècia que es pensa que el català és un dialecte del castellà, i no en tenen cap culpa, perquè a Grècia, per a molts grecs, un país és una llengua perquè Grècia només té una llengua, que és el grec. I, en canvi, que siguin tan tolerants més que no pas l'ambaixada d'Espanya, en premiar una obra en una llengua cooficial com és el català, diu molt a favor dels grecs i molt poc del Ministeri d'Exteriors espanyol, també s'ha de dir.

Sempre ha defensat que els lligams de Catalunya amb Grècia són forts.

Sí, des dels almogàvers, al noucentisme, Empúries… ells reconeixen aquesta afinitat cultural, també sentimental i aquesta proximitat amb Catalunya. És un premi d'un país petit, si vols, però, bé, un país que sap reconèixer la diversitat lingüística d'un estat, que sap premiar en el mateix nivell un obra en castellà i una obra en català. I això penso que és un missatge que dins el nostre país, entenent com a Espanya, no s'acaba d'entendre molt. Quan veig que el català a València o a Mallorca per part de les autoritats governamentals, de PP i Vox, és arraconat constantment, doncs, bé, que a Grècia reconeguin obra en català està bé, penso, a nivell, fins i tot, polític. És a dir, la nostra llengua no és una llengua subordinada de res ni subsidiària de ningú. És una llengua pròpia, amb una història pròpia i és una llengua que té la mateixa categoria que qualsevol llengua europea.

La nostra llengua no és una llengua subordinada de res ni subsidiària de ningú. És una llengua pròpia, amb una història pròpia i és una llengua que té la mateixa categoria que qualsevol llengua europea"

A l'acta del jurat lloen com la seva traducció restitueix amb més llibertat expressiva l'atmosfera poètica de Kavafis. Vostè ha estat molt fidel al poeta.

Els que traduïm poesia, i jo en tradueixo molta, hi ha l'afany d'elevar el nivell, perquè la poesia sembla que ha de ser sempre sublim i cal apujar el to. Kavafis, en canvi, és un poeta que no és en absolut així. Tots els seus poemes eròtics no són solemnes ni són sublims. És un llenguatge molt d'anar per casa, és un llenguatge molt proper i això és el que els fa grans poemes. Jo he intentat restituir la traducció al grec autèntic de Kavafis. Hi ha un poema, per exemple, que es diu Colla de quatre nois, que són quatre carteristes, que es dediquen a robar carteres pels baixos fons d'Alexandria. Kavafis, ja sabem que era un poeta homosexual, aleshores hi ha dos nois d'aquests que són parella, que són amants, i un li diu a l'altre, en grec, ets increïblement guapo. Tots els traductors havien traduït ets increïblement bell. No és el llenguatge que esperes d'aquesta gent. Jo he traduït per guapo, que sé que és un castellanisme, però és una paraula que està acceptada i que jo m'imagino que és el que vol dir més en grec. Cal donar en els poemes el to que els hi toca.

Això no li va en detriment.

A vegades jo he intentat portar, no arran de terra a Kavafis, perquè la seva poesia ja és una poesia, especialment els poemes eròtics, una poesia molt d'ambients sòrdids i he intentat tornar-ho allà on ha d'estar Kavafis, em sembla a mi, perquè això és el que fa els seus poemes, grans poemes, no van detriment d'ell ni de la seva qualitat. Això ho ha vist així el jurat. Kavafis té poemes molt solemnes, que sí que cal traduir-los solemnement, però té poemes molt d'arran de terra, d'ambients de prostíbuls, de soterranis, però justament per això també és un gran poeta i, jo sempre dic el mateix, qui li molesti això que llegeixi Santa Teresa de Jesús que no se sentirà ofès ni molest perquè només li parlarà de Déu. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

Kavafis té poemes molt d'arran de terra, d'ambients de prostíbuls, de soterranis, però justament per això també és un gran poet. Jo sempre dic el mateix, a qui li molesti això que llegeixi Santa Teresa de Jesús que no se sentirà ofès ni molest perquè només li parlarà de Déu"

A banda d'aquesta traducció, fa pocs mesos vostè va publicar l'edició crítica en grec de tot Kavafis amb l'editorial atenesa Dioptra. Tota una fita.

Jo no tenia intenció de traduir Kavafis, això per començar, però va arribar l’any 2020, tancats amb el confinament i vaig aprofitar aquell temps que tenia per començar a traduir Kavafis i vaig veure que les edicions gregues que hi havia no m'acabaven de convèncer. Jo havia treballat molt el seu arxiu, tenia còpies dels manuscrits i veia que hi havia coses que no m'acabaven d'agradar, que els editors grecs tendien a actualitzar el grec, a fer-lo més proper. Kavafis era d'Alexandria, escriu al principi del segle XX amb el grec d'Alexandria, que és el grec de la diàspora, una mica diferent, i en formes lingüístiques, verbals una mica arcaïtzants. Veia que els grecs, de manera respectable, per fer-lo més proper al lector actual, al grec de l'any 2020, actualitzaven algunes formes i hi havia algunes solucions en els manuscrits, algunes paraules que jo interpretava d'una altra manera. I, a mesura que anava treballant els poemes, vaig fer una nova edició en grec.

Com va acabar essent publicat a Grècia el text grec?

Una companya meva, a l'Acadèmia d'Atenes, em va suggerir que el publiqués a Grècia, però em feia molt de respecte publicar en grec perquè jo tinc preparada una edició, que puc defensar davant de qualsevol, però Kavafis és un poeta molt gran i jo no deixo de ser un català. M'ho vaig pensar molt i, després, dos editors es van posar en contacte amb mi perquè els interessava. Amb un dels dos, Dioptra, que és l'editorial que edita Nikos Kazantzakis, el prosista grec més important, em va dir que, després d'editar el millor prosista, volien el millor poeta, que és Kavafis i la meva edició. Els vaig demanar temps perquè jo no vaig fer aquesta edició per sortir a Grècia, sinó a Catalunya, però van insistir molt i vaig decidir-me. L’edició en grec va sortir poc abans de Nadal amb les notes que són adaptades i ampliades al públic grec. La traducció em fa molta il·lusió perquè un poeta que jo admiro editar-lo en la seva llengua…

Aquesta podria ser l’edició definitiva?

No, no hi ha res definitiu, l'única cosa definitiva a la vida és la mort, és a dir, que ho acaba tot. És una edició més, que jo he intentat que sigui fidel a l'original, és una argolla dins d'una cadena molt llarga. És un treball que deu molt a gent que han treballat molt sobre Kavafis. A les fotografies apareixen moltíssims investigadors sobre Kavafis, gent molt vàlida, jo he intentat aportar el meu granet de sorra en un treball que s'anirà renovant. Kavafis és un poeta molt llegit, molt estudiat, és fruit de molta gent. Ara acaba de sortir una biografia nova d'ell, va sortir a finals d'any també, que han fet dos americans. També d'aquí a uns anys hauré de fer una revisió, segurament, perquè sortiran molts més materials. És un dels grans poetes del segle XX.

Subscriu-te per seguir llegint