Benet Salellas debuta com a novel·lista reculant fins a la Girona que «vivia bé» sota el règim

«Partir d’una història de base real, però amb molts buits per omplir, em permetia explorar una faceta com a escriptor que ja havia començat a aparèixer quan escrivia una crònica personal sobre la lluita contra la tortura en l’operació Garzón del 1992, amb alguns passatges més literaris», explica l’advocat Benet Salellas, fins ara autor de dos assajos i de la crònica En encesa espera. El gironí debuta com a novel·lista amb Els jardins de la Nora, que recupera la història d’una de les nenes austríaques que es van refugiar a la Girona de postguerra després de la Segona Guerra Mundial. El llibre arriba a les llibreries de la mà del segell Univers, després de quedar finalista de la 45a edició del premi de novel·la curta Just M. Casero.

Inspirada en la història de Nora Pichler Herz, més endavant Eleonora Figueras Xifra, la novel·la recorre el traçat vital de la protagonista des de la seva arribada en tren a Portbou l’any 1949 i fins a la Viena del 2025, donant un paper destacat a la grisa Girona del franquisme.

Salellas coneixia la història de la Nora a través de la seva família. «És la mare d’un amic meu i és un tema que ha sortit sovint en sobretaules; fa molt temps que em ballava pel cap que era un episodi de la història de Girona que s’havia de conèixer i explicar i, al final, soc jo qui em proposo escriure'l», relata.

De Portbou a Viena

Partint dels records familiars —la família va publicar el 2013 el llibre de memòries Recordando a Nora: de Viena a Girona (Joan Ferran)—, de premsa de l’època, de la recerca que s’ha anat publicant en capçaleres com la Revista de Girona i de converses amb algunes de les nenes que van ser acollides a Girona i que encara viuen, Benet Salellas rescata el periple d’una de les 500 austríaques que van arribar a Portbou l’any 1949 com a refugiades en un comboi organitzat per Càritas.

Només una d’elles no va tornar a casa, la Nora, que va ser adoptada per la seva família d’acollida, els Figueras Xifra, una de les més preeminents del règim. El doctor Narcís Figueras va tenir un rol molt actiu en la societat del seu temps: va arribar a tinent d’alcalde de l’Ajuntament i vicepresident de la Diputació, a més d’incidir en la vida social gironina a través dels Manaies.

El pas de la Viena dels vençuts a la Girona dels vencedors; la incomunicació primer i la incomprensió posterior que es troba aquella nena a mesura que va creixent en una família que la tracta com un trofeu de portes enfora i com a minyona dins de casa, i els intents de restablir el contacte amb els qui va deixar al seu país són alguns dels episodis que relata la novel·la, que té com a teló de fons una ciutat que canvia i evoluciona com ho fa la protagonista.

«Una de les coses que més m’atreia de la història de la Nora era parlar de la Girona sota la dictadura, però des d’una mirada quotidiana i amb la perspectiva dels franquistes. Els meus personatges són els gironins que van viure bé sota el règim, i hi ha una part de tot allò que ens ha arribat fins avui», continua l’autor. Posa com a exemple el nom dels jardins que hi ha darrere de l’església de Sant Pere de Galligants. Aquell espai a l’entrada de Sant Daniel era on hi havia la casa d’estiueig familiar, els jardins de la Nora del títol, fins que Figueras la va cedir a la ciutat.

Una de les coses que més m’atreia de la història de la Nora era parlar de la Girona sota la dictadura, però des d’una mirada quotidiana i amb la perspectiva dels franquistes

«No sabrem mai què hi ha darrere d’aquella maniobra, però la hipòtesi que planteja la novel·la, més sentimental, és que podia ser un càstig cap a la Nora, que estimava molt aquells jardins», explica Salellas, que narra la trama amb dues veus: la de la protagonista en primera persona, i la d’un segon narrador, que dialoga amb ella tot comentant les fotografies d’un àlbum.

Salellas té ganes de continuar escrivint novel·la, però sempre lligada a la realitat. Quedar com a finalista del premi Casero el va fer molt content, no només per la validació del seu primer text literari, sinó també perquè «és un premi de la ciutat i aquesta és una novel·la molt de la ciutat». «A més, Casero va ser una persona molt important a casa meva», remata.

Els jardins de la Nora es presenta dimecres vinent a La Mercè. Acompanyaran l’autor l’exalcaldessa i historiadora Anna Pagans, la guionista Isa Campo i la poetessa Eli Punset.

Subscriu-te per seguir llegint