El 54% dels intèrprets catalans de música clàssica van fer un sol concert el 2024

El 54,29% dels intèrprets catalans de música clàssica van actuar en un sol concert durant l’any 2024 i un 83,07% ho van fer en menys de cinc, cosa que “impedeix” dedicar-se a la “música amb dignitat”, segons l’informe La música clàssica a Catalunya (2024). L’estudi, encarregat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) i elaborat pel grup de recerca GRAEMUSC de la Universitat Autònoma de Barcelona, també conclou que més de la meitat dels concerts de música clàssica celebrats l’any passat a Catalunya van ser en espais no dedicats a la música, i posa com a exemple que alguns museus van programar més activitats de clàssica que l'Auditori de Girona.

Per a l’ACIMC, l’informe ha de contribuir a confeccionar un mapa de l’activitat musical a Catalunya. I, també, “assistir” en la presa de decisions en política cultural segons les “necessitats i tendències detectades” i l’“evidència de les desigualtats existents”.

Entenen que la radiografia presentada “no garanteix” ni la inserció ni l’estabilització laboral per la manca d’un “circuit estable” i d’“una adequada oferta de concerts en relació amb el nombre existent d’intèrprets professionals”.

Posen de manifest que el 56% dels equipaments “només” han programat un concert en tot l’any i el 84,92%, menys de cinc. A més, les condicions econòmiques, ressalten, “són cada vegada més baixes i, en alguns casos, indignes, fins i tot en projectes subvencionats amb diners públics”.

D’altra banda, durant l’any 2024 el nombre de programadors de clàssica es va reduir en un 13% i també sostenen, segons les dades recollides, que la “meitat” del pressupost de la Generalitat, que “va rebaixar” la inversió en aquest àmbit en 1,5 milions d’euros (un 5% del total), es destina a “cinc formacions prioritàries seleccionades i fora de concurrència”.

Poca activitat

Una altra dada que sobresurt és que un 54% dels concerts de música clàssica es van dur a terme en “espais alternatius no destinats directament a acollir activitats musicals”. Els autors de l’estudi lamenten que en l’àmbit públic hi hagi un “escàs volum d’activitat” i consideren que es duu a terme “una política erràtica en molts casos”.

A tall d’exemple, assenyalen que l’Auditori de Barcelona va programar la meitat de concerts que el Palau de la Música Catalana, malgrat que “va rebre cinc vegades més d’inversió pública, 7,4 milions d’euros”.

Tampoc obvien que el Museu Europeu d’Art Modern o la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi han programat més concerts —45 i 38, respectivament— que els auditoris públics de Lleida, Girona i Tarragona —31, 29 i 27, respectivament—.

Lògicament, Barcelona ciutat va concentrar el gruix de l’activitat —1.083 concerts dels 2.511 de l’any passat— i per darrere ja queden les comarques gironines, amb 333. Amb tot, l’informe assenyala que municipis com Celrà o Sarrià de Ter, que superen els 5.000 habitants, no van programar ni un sol concert d’aquest tipus de música el 2024.

Quant a la línia d’ajuts a micropobles, asseveren que només un 1,66% es va destinar a clàssica.

Una altra dada que crida l’atenció és que la presència de compositores catalanes en les programacions segueix una “evolució positiva” tot i que de forma “poc pronunciada”, arribant fins al 30%, mentre que els concerts de dones instrumentistes han superat el 35%.

En les conclusions, una altra de les demandes és que s’“impulsi” el patrimoni musical català d’abans del segle XIX, perquè només el 13% de les obres programades són anteriors a aquesta etapa i únicament el 24% de les partitures i els enregistraments són anteriors al segle XX.

Subscriu-te per seguir llegint