"Fa pena veure la Rambla amb tants locals de tota la vida tancats"

Després de tota la vida darrere el taulell, a Carles Esteva Guillamet ja només li queda gaudir. Han sigut més de 60 anys despatxant bosses de mà, moneders, cinturons, maletes de viatge, paraigües, botons i complements per a home i dona a la històrica botiga que porta el seu segon cognom, a la Rambla. Amb ell jubilat i centrat en acumular quilòmetres amb la seva bicicleta elèctrica (apunten que en una setmana són més de 300), ara el negoci el porten el seu fill, Carles Esteva Trallero, i la seva jove, Montse Guirado. És la tercera generació d’una botiga que havia nascut com a merceria al carrer Ciutadans, però que es va acabar traslladant a l’actual emplaçament de la Rambla. Després d’haver-hi vist passar tres generacions ara el futur no pinta massa bé. A la Rambla els negocis de tota la vida van abaixant la persiana i, en el cas de can Guillamet, ara mateix no hi ha ningú de la família disposat a allargar la botiga quan els actuals responsables pleguin. Però això ja arribarà.

Esteva Guillamet, que ara té 88 anys, ho va anar deixant de manera progressiva el 2022, sortint d’una pandèmia que va deixar molt tocat el comerç local. «Van ser més de 60 anys, perquè amb 19 o 20 ja m’hi vaig posar», recorda. Va agafar la botiga del seu avi, Manel Guillamet, perquè el seu pare, taxista, no s’hi va dedicar. Òbviament, estar tota la vida darrere d’un taulell a la Rambla fa moltes amistats i et converteix en una veu autoritzada per valorar com ha anat canviant el batec de la ciutat. «Jo vaig voler potenciar el negoci, anava amunt i avall a Barcelona per parlar amb els fabricants i proveïdors, per portar a Girona productes exclusius i nous», relata el botiguer. Eren altres temps, hi havia amistat amb clients i distribuïdors i s’anaven introduint nous productes a mida que es posaven de moda. Al seu costat sempre hi va tenir la seva dona, despatxant, des que es van casar. Per a això Carles Esteva és feliç: «vam formar una família i vam fer créixer un negoci»

Girona «ha canviat molt». Ara és temps d’Amazon i de compres per internet. I de locals ciclistes. Les botigues de tota la vida, aquí i arreu, però aquí amb especial incidència, ja són «espècies en extinció». «La ciutat ha canviat moltíssim, és clar, perquè de petit comerç com el nostre cada dia n’hi ha menys i tot són grans magatzems, franquícies o compres per internet». Passejar pel centre, o per la Rambla, s’ha convertit en una ruta plena de locals en lloguer. «Tot això ha canviat molt, amb tants locals de tota la vida tancats, em sorprèn i em fa pena veure-la així», subratlla el botiguer, que amb el seu fill al costat, el responsable ara del negoci, assegura que ja han alertat a l’Ajuntament que en els propers anys aquesta situació es pot accentuar encara més. Tot i que aquest punt del cor de Girona «continua sent un punt de trobada», en alguns punts ha anat decaient, per exemple, sota les voltes. I això que ja no hi passen cotxes, com dècades i dècades enrere.

La Rambla ha canviat

La Ramba ha canviat i la botiga també ha anat vivint l’evolució del negoci, fins al punt que avui Guillamet també és a internet i ofereix la possibilitat de fer compres on-line, «encara que els nostres clients segueixen venint a la botiga física». De merceria a pelleteria, a la venda de botons («perquè la gent sabia cosir»). Eren temps on «les senyores de categoria de Girona venien a comprar colls de pell o abrics i jaquetes», recorda. Com a comerciant inquiet, Carles Esteva Guillamet va anar evolucionant el negoci amb bosses de mà, amb paraigües, amb cinturons, moneders, les maletes i tots els productes que encara ara es poden trobar a la botiga, que conserva la seva arquitectura modernista i el seu encant original. Fa uns anys van comprar el local del costat, que els havia fet de magatzem, per ampliar el negoci.

Hi ha qui llegeix, d’altres veuen pel·lícules i també n’hi ha de melòmans, a l’hora d’esvargir-se. En el cas que ens ocupa, l’esport ha sigut sempre la via d’escapament de Carles Esteva Guillamet, una passió que, com la botiga, també ha transmès al seu fill. «Ara practico el ciclisme però abans em dedicava a córrer, havia fet vàries maratons, per tot Espanya.» També havia practicat gimnàs, a Sant Narcís, amb Pepe Porras, mític professor d’aquesta disciplina als Maristes, i cobert el Camí de Santiago dues vegades en bicicleta «i no era elèctrica, com ara».

El millor consell que ha donat mai Esteva Guillamet al seu fill a l’hora de dur la botiga és que «el client ha de tenir sempre el millor tracte» i subratlla que «encara avui hi ha gent que vol rebre consell a l’hora de fer una compra, i per a això hi som nosaltres». Aquest «bon tracte» ha permès que hagin vist créixer generacions de gironins, fidels a la botiga quan els ha fet falta qualsevol dels productes que hi venen. Costa més però també «ve gent jove». «Encara que un client entri i no compri, nosaltres l’hem de tractar igual, donant-li tot l’assessorament que pugui necessitar». És la paraula d’un botiguer gironí de tota la vida. Un home fet a sí mateix, marcat per la mort de la mare quan va néixer, capaç d’haver evolucionat amb esforç un negoci i una família.

Subscriu-te per seguir llegint