Carmen Valenzuela: «La meva música va ajudar una senyora a superar un ictus»

Canta per espantar els mals del torn d’ofici?

Ha, ha, no, de cap manera, m’agrada molt, la meva feina. Cert que a vegades et trobes amb coses molt dures, per exemple de violència de gènere, però així i tot és una feina molt maca. És un tema molt delicat, que nosaltres vivim d’aquesta manera.

Coneixen els jutges la seva altra vida?

I tant. Home, tots, tots no, però n’hi ha molts que sí que ho saben.

Als policies els canta María de los guardias?

No, això no. Però sí que tinc molts contactes amb la Policia Nacional, amb els Mossos i amb la Guàrdia Urbana. Són maquíssims, em porto molt bé amb ells, alguns tenen els meus discos i tot.

És assetjament seguir a Adelita «por tierra y por mar»?

Ostres, doncs no ho sé. Tal com estan les coses, probablement, sí. Però bé, és una cançó, i les coses han canviat molt, afortunadament. Hem d’entendre en quin moment es feien aquestes cançons, vistes ara n’hi ha moltes que són molt masclistes, tothom ho sap. Abans aquestes situacions es normalitzaven, ara ja no. Perseguir una dona per terra i per mar... depèn, una cosa és el romanticisme, i l’altra és perseguir i coaccionar.

Una advocada pot cantar narcocorridos?

(Riu) Depèn de la branca a la qual es dediqui, no? Si és penalista, potser no queda gaire bé.

«Me cansé de rogarle...». Alguna vegada s’ha cansat de pregar-li coses al jutge?

Aquesta segurament la cantaré divendres! Els advocats sempre estem fent recursos i demanant, o sigui que, d’alguna manera, preguem al jutge. Amb un recurs d’apel·lació estàs pregant. A vegades et donen la raó i a vegades no.

Hi ha qui «hago siempre lo que quiero y mi palabra es la ley»?

És clar que sí. Hi ha molta gent que sí, que fa el que vol, perquè pensa que ho pot fer i llestos. Això va amb la personalitat de cadascú. Vivim en una societat sovint poc empàtica, i n’hi ha que només mirem per ells.

La multireincidència és allò de «y volver, volver, volver»?

Doncs una mica sí: tornar, tornar, tornar. D’aquesta cançó en tinc una versió i un català. [Es posa a cantar] I tornar, tornar, tornar, als teus braços altre cop... És molt maca. Som a Catalunya, i a mi m’agrada cantar en català. Jo soc catalana i andalusa. Tinc una mica de barreja, pel meu pare i la meva mare. Una ranxera en català és difícil, però aquesta segurament la cantaré.

Com comença una advocada del torn d’ofici a cantar?

Doncs en un karaoke. A Lloret de Mar.

No foti.

Tinc una segona residència a Maçanet de la Selva, ja hi anava des de molt petita. Un dia el meu pare, al qual li agrada molt cantar, em va dir «vinga, anem a un karaoke que han obert». A mi m’agradava molt ballar, però cantar... ni m’havia passat pel cap que en sabia. El cas és que vam començar a anar-hi, i al cap de tres dies ja tothom em reclamava. Recordo que vaig començar amb Piensa en mi, de la Luz Casal.

Això és un bon debut.

Ningú m’havia sentit, ni jo mateixa m’havia escoltat mai. La veritat és que tinc bona oïda, però això era tot. Doncs bé, al cap de poc ja era la reina del karaoke: el cap de setmana hi anava, cantava amb la gent, em reclamaven...

I d’aquí, als escenaris i a gravar discos?

Més endavant em van proposar de cantar a Radio Tele Taxi i ja tot va venir rodat. Però el que més em satisfà és que, tant d’advocada com de cantant, aconsegueixo ajudar la gent.

No em digui que ha salvat algú de la presó amb una cançó.

Això no, però vaig ajudar una senyora a recuperar-se d’un ictus. És una senyora precisament, de Girona. Havia patit un ictus, i va anar a una residència a fer la rehabilitació. La infermera li posava la ràdio i em sentia cantar. Es veu que escoltar-me li anava molt bé, i quan ho vaig saber, li vaig enviar cançons. Un dia em va trucar i em va dir «nena, és que les teves cançons són les úniques que jo escolto perquè em curen». Que et diguin això és molt fort.

Ho imagino.

Em va venir a conèixer l’altre dia, en un aniversari, expressament. Vostè no sap com plorava. «És que tu ets la meva medicina», deia. Només per això ja val la pena cantar, sap? Això és el més bonic que li pot passar a un cantant.

A veure si la beatificaran perquè fa miracles, Carmen.

Potser sí. Pel Dret, no serà, a veure si és per la música. Mai se sap (riallada).

Subscriu-te per seguir llegint