Ramon Macià: «Volia uns personatges a qui la vida hagués fotut un clatellot»

Ramon Macià (Balaguer, 1976) havia començat la novel·la durant un curs d’escriptura, però la va deixar en un calaix i es va dedicar a altres coses, com ara a cultivar una de les seves obsessions: produir música electrònica. Havia conreat el gènere del conte, i això el feu guanyar un premi Tinet pel relat Enlairament. En canvi, en un primer moment no tenia previst publicar aquell projecte de novel·la. «És una cosa seriosa, no em veia capaç d’escriure-la, imaginar-la i planificar-la, els contes em semblaven més manejables», explica Macià.

El premi Just M. Casero de novel·la curta va ser l’esperó que el va animar a provar sort. S’hi va presentar. I aquella obra va guanyar vida, i un títol: Ingràvids. Amb aquesta novel·la, va quedar finalista en la 45a edició del concurs. Ara, el segell Univers l’ha portat a les llibreries.

Ingràvids presenta el context vital de dos personatges. Per una banda, en Nèstor, que al principi de la història pateix un greu trasbals que el deixa cec i l’obliga a tornar a cosir una vida que l’ha deixat incapacitat i vulnerable. A l’altra banda, l’Alícia, una jove universitària, es veu sola al món després de perdre la seva àvia i també casa seva. La botiga de discos on treballa en Nèstor, molt propera al carrer on vivia l’Alícia, és el punt de trobada on es coneixen, i també és un escenari físic que serveix de metàfora per recordar-nos que la música també pot curar. Macià perfila a través de la novel·la les dificultats que els dos personatges, que viuen en una Barcelona contaminada, hostil i sorollosa, tenen per adaptar-se a la nova realitat a què s’han d’enfrontar. No serà fàcil, i de vegades hauran d’admetre que a la vida també s’ha de saber improvisar. «Tenia al cap la idea de dos personatges molt diferents que es veuen obligats a ajudar-se involuntàriament, i volia que fossin personatges a qui la vida els hagués fotut un clatellot», explica Macià.

La música, i concretament la de gènere jazz, és un dels grans puntals de la novel·la, que l’autor transmet al personatge d’en Nèstor. De fet, el gos pigall que ajuda al dia a dia d’en Nèstor s’anomena Thelonious, com a homenatge al músic de jazz Thelonious Monk.

Fascinació per Roland Kirk

Nèstor, com a gran amant del jazz, té com a un dels seus ídols el músic multiinstrumentista estatunidenc Roland Kirk. Igual que el protagonista de l’obra, Kirk era cec, i feia vertaderes proeses tocant diversos instruments alhora i tocant fins i tot amb el nas. També dominava la tècnica de respiració contínua que li permetia tocar sense respirar durant minuts. «Soc molt fan d’en Roland Kirk, em fascina molt per la seva tècnica de respiració i per la seva sensibilitat extraordinària», subratlla l’autor. «Mentre em documentava vaig descobrir que Kirk havia tingut una botiga de discos, i vaig voler plasmar-ho a l’obra, com una mena de metàfora d’un cec que ha d’aprendre a viure d’una altra manera completament diferent del que ha conegut fins ara», indica.

Pel que fa a la gira del llibre, Macià té previst presentar la novel·la a la Bisbal d’Empordà, on viu des de fa 20 anys, i també li agradaria portar-la a Balaguer.

Reconnectar amb l’escriptura

Macià va estudiar Comunicació Audiovisual a Barcelona i actualment treballa a la Universitat de Girona. Tot i que ha aparcat en gran part la música perquè «he descobert que no soc multitasca», encara hi torna quan li ve de gust fent col·laboracions amb petits segells. Amb la publicació d’aquesta primera novel·la, reconeix que ha reconnectat amb el gust per l’escriptura que havia tingut des de petit. Hi tenia traça i havia guanyat concursos escolars. «El meu pare era un gran lletraferit i bibliòfil, i va ser ell que em va esperonar a fer els cursos d’escriptura», subratlla. Un cop despertat el cuquet, ja no hi ha aturador, i Macià ja està maquinant noves idees per futurs treballs. Ingràvids ja va d’això, de buscar-li un sentit a tot plegat.

Subscriu-te per seguir llegint