Ser romàntic (sense fer por) al segle XXI

Helena Tornero és, podríem dir, una dramaturga seriosa. L’hem vist adaptar, poca broma, el Llibre del gentil e dels tres savis de Ramon Llull o el Paradís perdut de John Milton, que va dur fa tres anys al Teatre Municipal de Girona. Aquest cap de setmana hi ha tornat amb una comèdia romàntica, la comèdia, diu, que li hagués agradat escriure a la seva mare.

I el resultat d’aquest gir de timó no podria ser millor. Aquesta premissa, la d’escriure una història d’amor a l’alçada de les expectatives maternes, és el punt de partida de Tu em vas prometre una història d’amor, un espectacle que parodia i, al mateix temps, ret homenatge a la comèdia romàntica com a gènere que, tot i estar carregat de clixés, en el fons ens encanta perquè és un lloc segur.

La dramaturga figuerenca s’uneix a un director més que avesat al ritme frenètic i a la riallada, Israel Solà de La Calòrica, que posa tota la carn a la graella perquè el joc que proposa Tornero funcioni i el que semblava un dispositiu metateatral tirant a simple acabi sent un molt bon muntatge.

El punt de partida és senzill: una escriptora poc inspirada imagina, empesa per sa mare, romanços a París i Roma, amb els personatges rebel·lant-se contra els tòpics de la damisel·la amb problemes i l’amor tòxic. Quan canvien els escenaris habituals de les rom-com per un tren polonès, la història s’enlaira i el repartiment rema al mateix ritme per aconseguir que un revisor més aviat sec trobi l’amor de la seva vida entre gags que desperten la rialla i els moments tendres. A destacar, sobretot, l’actor Fermí Delfa, l’antiheroi que tot director somiaria, molt ben secundat per Sandra Pujol i Roger Torns.

Tornero promet una història d’amor i la serveix en safata, una història que no sacsejarà la comèdia romàntica, però n’explota tots els punts forts per mantenir-la viva enmig de la marea de contradiccions del segle XXI que fa que allò que fa anys ens semblava romàntic ara fins i tot (amb raó) ens faci por.

Subscriu-te per seguir llegint