Judit Neddermann s'alia amb la GIO: «Cantar les meves cançons amb una orquestra m'ho imaginava només en somnis»

Cantar embolcallada per una orquestra és d’aquelles coses que no s’obliden. «Et sents molt acompanyada i és un terreny fèrtil per inspirar-se. Quan cantes la inspiració pot venir de molts llocs, però amb una orquestra està garantida», assegura la cantant Judit Neddermann. Ella ho ha pogut fer en dues ocasions —«només dues cançons», puntualitza— i és, diu, «una sensació incomparable a cap altre format, perquè és com si et deixessin pujar als núvols una estona i poguessis mirar-te la vida des d’allà». Ara la sentirà de nou, però a gran escala, amb els sis concerts que oferirà acompanyada per la GIO Symphonia per celebrar deu anys de carrera. L’estrena serà aquest dissabte, a l’Auditori de Girona, i després l’espectacle passarà per Figueres (3 de maig), Sabadell (29 de maig), Barcelona (20 de juliol), el festival Portalblau de l’Escala (8 d’agost) i el F’Estiu de Calonge (14 d’agost).

«El 16 de maig del 2024 vaig tornar al Tradicionàrius, al mateix escenari on havia començat la meva carrera com a cantautora deu anys abans. Va ser un aniversari modest, però molt sentit», recorda Neddermann. «Estava en un moment de recolliment, perquè notava l’alegria per tot el que ha passat en aquesta primera dècada, però també el cansament, han estat anys molt intensos», apunta la cantant, que en aquest temps ha publicat sis treballs en solitari, un disc de curta durada col·laboratiu en català i èuscar, diversos senzills i un àlbum de nadales amb la seva germana Meritxell, a més de treballar en diversos espectacles teatrals.

En aquest context introspectiu, la trucada de la GIO Symphonia convidant-la a repassar tot el seu repertori acompanyada per una orquestra li va capgirar els plans, però no se’n penedeix gens: «Va ser molt emocionant, perquè de cop era com donar-li més pes a aquest aniversari amb una producció molt més gran del que jo hauria pensat mai, perquè com a cantautora catalana tinc el privilegi de viure de les meves cançons, però els formats grans costen de moure i sovint els pots fer només com una cosa puntual». «Cantar les meves cançons amb una orquestra m’ho imaginava només en somnis», reconeix.

Amargós a la direcció

La producció, que està liderada per l’Auditori de Girona, GIO Productions, As de Guia i el Portalblau, amb la coproducció de La Marfà – Centre de Creació Musical de Girona, suma la banda de Neddermann a 21 músics de la GIO, sota la direcció musical de Joan Albert Amargós, que també s’ha encarregat dels arranjaments. «Ha sigut un doble regal que s’hi hagi implicat tant: sempre tindré al cap, al cor i també en paper els arranjaments de Joan Albert Amargós de les meves cançons. Veure’l treballar és una classe constant», assenyala.

En la tria de les cançons que sonaran a l’espectacle hi ha pesat tant el criteri personal de l’artista com el que creu que el públic voldria escoltar, totes de creació pròpia excepte la cançó tradicional La llave de la alegria.

Alternant el català, el castellà, el portuguès i l’èuscar, el repertori inclourà temes de tots els seus discos, la majoria en format orquestral, però també amb moments en què el protagonisme el tindrà només la banda. També hi cantarà, sola a guitarra i veu, una nova cançó dedicada al seu avi.

Tot plegat, amb una posada en escena en què predominarà el vermell, un color «potent, passional, d’entrega i intensitat» que no només lluirà la cantant, sinó tota l’orquestra. La proposta escènica, de Josep Iglesias, busca que els músics siguin part de l’escenografia i, al mateix temps, donar-los «protagonisme» allunyant-los del negre habitual de la vestimenta dels instrumentistes. «És una idea que m’encanta, perquè soc molt defensora de l’ofici dels músics, molt més sacrificat i arriscat del que la gent es pot imaginar», apunta. «A més, a mi m’encanta compartir l’escenari; per mi la música és una experiència col·lectiva», assegura l'artista, que sempre ha viscut la música en comunitat, des de l'experiència a casa.

Subscriu-te per seguir llegint