Els Atrapasomnis i la fita de tenir una cançó per cada moment del dia

Els Atrapasomnis viuen un moment dolç: el grup de la Cellera de Ter ha aconseguit consolidar-se dins el sector de música familiar i infantil i ha començat l’any amb nou disc i espectacle. Aixeca’t i balla. Des del primer badall fins a l’últim ball (U98, 2026) és el cinquè treball publicat per la banda gironina, i el que, asseguren, més els representa pel seu esperit Carpe Diem enèrgic. «Sempre hem fet molta festa dalt l’escenari i ens agrada fer aixecar la mainada i fer-los ballar; volem transmetre que s’ha de viure cada dia com si fos increïble i aprofitar-lo al màxim», expliquen Jordi Masferrer i Malva Vila, dos dels membres del grup.

Des del 2013 que giren per places i escenaris de tot Catalunya, i poden presumir d’haver guanyat el 2024 el premi Enderrock del públic al millor disc per l’àlbum El Planeta violeta (2023) i el Premi Arc a la millor gira per a públic familiar. Ja han estat dues vegades al Festivalot, però aquest 7 de juny hi tornaran amb un repte molt important pel grup: actuaran per primer cop a la sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona amb un espectacle nou que ja té la meitat de les entrades venudes i que portarà una lluna de tres metres i un globus aeroestàtic, dalt l’escenari, entre altres sorpreses. A més, per primera vegada instal·laran durant els dos dies de festival un espai on la mainada podrà fer tallers, aprendre les coreografies de les cançons i veure de ben a prop l’escenografia de l’espectacle d’El Planeta violeta. «Hem fet un pas més en tot, amb música, coreografia i espectacle», valora Vila amb satisfacció. Tot plegat després d’un esforç cada vegada més gran per dissenyar i portar propostes noves que sorprenguin, no només al públic infantil, sinó a les seves famílies. «És un repte que cada vegada implica més exigència i pressió», admeten. I dins el sector, creuen que encara queda «molta feina» i pedagogia perquè es paguin de forma digna els concerts. «És cert que el Pot Petit ha obert camí, però encara hi ha una percepció que els concerts infantils han de ser barats, però l’escenografia i tot el xou que muntem costen molts diners», asseveren.

Encara hi ha una percepció que els concerts infantils han de ser barats,però l’escenografia i tot el xou que muntem costen molts diners

El so que buscaven

Amb una proposta formada per set músics dalt l’escenari i una discografia pròpia amb cançons molt conegudes com la Serp Siseta, la Marieta discoteca o en Rock el cargol, el grup ha presentat un nou àlbum amb sons enèrgics i bases més electròniques amb la convicció que han trobat el seu so. L’enregistrament d’aquest disc l’han fet als Estudis Ground de la Cellera, amb la producció a càrrec de Pau Boïgues i Àlex Pérez (Ginestà, The Tyets). «Volíem un canvi, i amb en Pau i l’Àlex hem trobat sons més moderns i enèrgics, ens han donat el toc que necessitàvem», subratlla Vila. I les novetats no s’acaben aquí, sinó que per primer cop, han col·laborat amb músics del sector familiar: a Mira la Lluna amb Dàmaris Gelabert, i a Famílies amb Ambauka.

Al seu ventall de personatges s’hi afegeix l’Skari, l’escarabat. A més, han afegit la versió remix d’Una margarida blanca que fa anys que canten als concerts i que havien enregistrat fa cinc anys a l’àlbum Anem Amunt!!! amb una versió menys enèrgica.

Una altra de les peculiaritats del disc és que s’hi ha colat una reivindicació ben clara: la d’aixecar el cap de les pantalles, i que expressen a la cançó Mira la lluna, que diu a la tornada Sense wifi, mira amunt!/ Sense pantalles, mira amunt!. «Ens vam adonar que a nosaltres també ens passa que estem massa pendents de les fotos o vídeos, i que hem deixat de fer coses tan senzilles com mirar la lluna», explica Masferrer.

també volem que la mainada s’ho passi bé, busquem un equilibri, no cal que cada cançó amagui un missatge

La tercera pota del disc és la més educativa: fer de la música una eina per ajudar a fer rutines, amb cançons noves com Renta’t les dents o No em vull vestir!, que se sumen a altres peces ja conegudes com El misteri dels mitjons o Bon dia. Masferrer i Vila reconeixen que «ja tenim una cançó per cada moment del dia», i que la música és «la millor manera» per ajudar mainada i famílies a fer aquestes rutines. Però no tot és aprenentatge i missatges: «també volem que la mainada s’ho passi bé, busquem un equilibri, no cal que cada cançó amagui un missatge», conclouen.

Subscriu-te per seguir llegint