Àlex Casanovas: "Quina gran promoció per a 'La juventud baila', si morís a l'escenari"

Essent actor i dient-se Casanovas, a vostè les senyoretes se’l devien rifar.

No, no, gens ni mica. Sempre havia d’explicar que jo no era Casanova, que jo duc un essa al darrere. No em feien ni cas, el cognom no m’ha servit de res.

Veia La juventud baila?

Alguna vegada. No era d’aquells fans que hi estaven enganxats, però sí que ho veia. Què volies fer, sinó, un dissabte a la tarda? Tampoc hi havia gaires coses a triar, en aquella època. Ni gaires cadenes de televisió.

Hi poso voluntat, però no crec que seguir el ritme sigui una cosa que Nostre Senyor m’hagi concedit

Uribarri, Fradejas, Sílvia Tortosa, Nacho Dogan... tots els de La Juventud baila s’han anat morint. No li fa por, presentar-lo ara?

És que en aquell moment ja eren més grans que jo, em portaven avantatge. Però vaja, imagini quina notícia, que bé que aniria això de promoció: mort a l’escenari de Figueres presentant La juventud baila (riu). Quina gran promo seria, la meva obra pòstuma.

Encara balla, la joventut?

Sí que ballen, home. Només cal passar-se pels concerts que es fan al Fòrum, o a les festes de la Mercè, o a qualsevol festa de poble, i veus que la joventut encara balla. D’altres músiques i d’una altra manera, però encara ballen.

Em pensava que les xarxes socials havien matat l’estrella del ball.

Hi ha gent per tot, hi ha molta gent. Fins i tot els que fan vídeos i miren vídeos també ballen per gravar-se i penjar-ho a TikTok. Per tant, d’una manera o de l’altra, tots la ballem.

Sap ballar, Casanovas?

En absolut. Hi poso voluntat, hi poso intenció, però no crec que seguir el ritme sigui una cosa que Nostre Senyor m’hagi concedit.

Hi ha qui diu que els joves no s’interessen per res, no s’impliquen, però jo veig molta gent jove implicada

Als anys 80 bé devia anar de discoteca.

Era més de festes majors. És que aleshores hi havia cursets de ball d’envelat, vull dir, que si el vals, el pasdoble, el Cha-Cha-Cha, i totes aquelles coses. Jo era un seguidor més de la Plateria, la Galana, Huapacha Combo i aquesta mena d’orquestres. Ballava més salsa que rock.

En què ha canviat, el jovent?

No tinc prou perspectiva, tinc 40 anys més a sobre, que ja és una altra manera de veure les coses i de pensar. Hi ha qui diu que els joves no s’interessen per res, no s’impliquen, però jo veig molta gent jove implicada. I també els veus en altres saraus, a les discoteques i de cap de setmana. Crec que estem una mica com abans, l’únic que canvia és la nostra perspectiva, amb l’edat.

Què ha guanyat i què ha perdut, en aquest temps?

He guanyat 40 anys llargs.

Representa que els acadèmics i el sector premien la feina que fas, però cada vegada els interessos es van movent més per qüestions econòmiques

Això és bo o dolent?

Ah, per a mi és bo. Per mi és bo tot el que m’ha passat, fos bo o dolent en el seu moment. Tot m’ha servit, ho he intentat trampejar més o menys com tothom, tirant endavant fent el que m’agrada, sense putejar massa els altres (riu). Jo crec que m’ha servit. M’ho vaig passar molt bé en aquella època, tot i que també es pencava molt, perquè aleshores es podia començar a treballar, no als 16, als 14, o fins i tot als 10 en els pobles. A 10 anys ja començaves a guanyar-te algun diner, treballant a les botigues, o a la bodega... El meu pare era contractista, i tots els caps de setmana, i totes les vacances d’estius, de Nadal i Setmana Santa, ens les passàvem apilant totxanes o baixant cabassos de grava i de sorra.

Ja que presideix l’Associació de Professionals de la Interpretació: què li semblen els Oscars?

Un negoci. Representa que els acadèmics i el sector premien la feina que fas, però cada vegada els interessos es van movent més per qüestions econòmiques. És difícil que tothom que vota tingui temps de veure totes les pel·lícules que es fan. Tant als premis dels Estats Units, com als de Catalunya i als de Madrid.

Se’n fia dels criteris?

Encara vull fiar-me’n, sí. Una altra cosa és que després, quan jo la vagi a veure, estigui d’acord o no estigui d’acord amb aquell criteri. Però això passa sempre, amb els premis.

El meu pare era contractista, i tots els caps de setmana, i totes les vacances d’estius, de Nadal i Setmana Santa, ens les passàvem apilant totxanes o baixant cabassos de grava i de sorra

Té raó Bajo Ulloa quan afirma que per fer pel·lícules has de ser woke i prosistema?

Això de la feina és molt complicat, en el nostre sector. Són onades que van i venen. Hi ha una intermitència en la feina, encara que tinguis una llarga trajectòria al darrere, no saps ben bé per què, desapareixes una mica i després tornes a sortir. No sé si s’ha de ser woke o no.

Inclusiva, paritària, etc, ja sap.

Segur. Això a l’hora de demanar subvencions, ajuts i coses així, ajuda moltíssim. Paritat, inclusió, que sigui sostenible... Tot això ho exigeixen a totes les subvencions, una altra cosa és que després ho vulguis reflectir en la pel·lícula.

Subscriu-te per seguir llegint